Com trencar el sostre de millora del sistema educatiu
06/05/2021
Hi ha tres topalls estructurals que impedeixen millorar l’educació a Catalunya: les desigualtats educatives, el dèficit de finançament i uns currículums sobredimensionats i desajustats. Per trencar el sostre de millora calen polítiques d’equitat que reforcin l’accés a les educacions no obligatòries, revisar els currículums de l’educació bàsica i avançar cap a la personalització dels aprenentatges.
En els darrers quinze anys, s’han produït millores significatives en els indicadors de promoció i permanència en el sistema educatiu. Des de l’any 2005 fins a l’any 2019, per exemple, les taxes d’idoneïtat als 15 anys, que donen compte bàsicament de l’alumnat que no ha repetit al llarg dels ensenyaments obligatoris, han passat del 70,3% al 81,9%. I les taxes de graduació a l’ESO, que afavoreixen la continuïtat de l’alumnat al sistema educatiu als ensenyaments secundaris postobligatoris, del 79,0% al 89,2%.
Més enllà dels ensenyaments obligatoris, des del 2005 fins a 2019 les taxes d’escolarització als 17 anys han pujat del 76,4% al 86,0%, i les taxes d’abandonament educatiu prematur, que informen sobre els joves que abandonen el sistema sense haver assolit ensenyaments secundaris postobligatoris, s’han reduït del 33,2% de 2005 al 17,4% de 2020.
A partir de 2018, però, les millores que s’havien observat al llarg d’anys precedents en una part dels indicadors de promoció escolar i en les trajectòries educatives queden aturades o fan marxa enrere. Paral·lelament, el nivell de competències dels alumnes catalans no ha aconseguit millorar globalment en els darrers deu anys.
Relacionat: La Fundació Bofill alerta de l’estancament del sistema educatiu
En el cas de les proves de competències bàsiques, de les quatre competències avaluades a primària i de les cinc a secundària (llengua catalana, llengua castellana, llengua anglesa, matemàtica i cientificotecnològica), només en la competència de llengua anglesa a 6è sembla existir algun progrés positiu significatiu sostingut en el temps en el període 2013- 2019. I en el cas de les proves PISA, entre els anys 2009 i 2018, la puntuació mitjana de l’alumnat català en competència matemàtica i en ciències ha patit un lleuger retrocés.
Addicionalment, després d’anys d’increments sostinguts, i tot i la recuperació econòmica endegada a partir del curs 2014/2015, la participació en l’educació de 0 a 3 anys no ha crescut i es manté en el 40%, per darrere del 50% de comunitats com el País Basc i Madrid, amb un nombre d’alumnes que s’ha mantingut estabilitzat al voltant dels 80.000 infants.
També les polítiques educatives locals promogudes pels ajuntaments han experimentat un procés d’estancament. La despesa en educació se situa encara per sota de la de 2010, amb efectes sobre la provisió d’oferta en educació infantil de primer cicle però també de programes de noves oportunitats com els PFI, que tampoc augmenten, o la formació d’adults.
Relacionat: La millora de l’èxit educatiu, el gran repte per als pròxims anys
Davant d’aquesta realitat, convé preguntar-nos si, després d’anys d’avenços, el sistema educatiu a Catalunya ha assolit un sostre de millora i quins són els topalls estructurals que impedeixen continuar progressant.
En aquest sentit, un primer topall té a veure amb la persistència de les desigualtats educatives. Al llarg de la crisi econòmica precedent, el sistema educatiu va aconseguir que l’increment de la vulnerabilitat social no incrementés les desigualtats educatives existents. Amb tot i això, la prevalença de les desigualtats educatives continua essent elevada i amb afectació a tots els àmbits educatius.
Pel que fa a l’accés, per exemple, el curs 2019/2020, la taxa d’escolarització de l’alumnat estranger a l’educació infantil de primer cicle (12,0%) és més de tres vegades inferior a la taxa d’escolarització dels infants d’aquesta edat (40,7%). I pel que fa als resultats, per exemple, l’any 2018 l’alumnat amb un estatus alt obté 81 punts més en competència matemàtica i 76 més en competència científica que l’alumnat amb un estatus baix.
L’estancament dels resultats es relaciona amb la persistència de nivells elevats de segregació escolar i els dèficits d’oportunitats educatives dels infants i joves més vulnerables dins i fora de l’escola. Per exemple, els infants de classe social alta dediquen a activitats extraescolars pràcticament el doble de temps setmanal que els infants de classe social baixa (3,3 vs. 1,8 hores).
Un segon topall té a veure amb els nivells de finançament del sistema educatiu, molt afectat per les restriccions pressupostàries a conseqüència de la crisi precedent. A més, amb el risc d’afrontar la nova crisi provocada per la pandèmia de la COVID-19 sense haver recuperat encara completament els nivells d’inversió existents prèviament, i amb nivells de copagament significatius per part de les famílies.
Catalunya inverteix en educació un 3,6% del PIB, lluny encara del 4,2% del conjunt de l’Estat o del 4,6% de la UE. L’any 2019 el pressupost liquidat del Departament d’Educació es va situar en 5.435,4 milions d’€, una xifra que és equivalent a la despesa liquidada pel Departament d’Educació l’any 2009 a preus corrents, però un 12,5% inferior si es calcula a preus constants. I això malgrat que el curs 2019/2020 el sistema educatiu comptava amb 150.000 alumnes més que el curs 2009-2010.
De fet, la despesa per estudiant del Departament d’Educació en el període 2009-2019 ha caigut de 4.490,5 € a 3.973,7 €, un 11,5% a preus corrents (un 23,2% a preus constants).
I un tercer topall té a veure amb el fet que el sistema educatiu està organitzat a partir d’una visió rígida de l’aprenentatge, allunyada del que implica aprendre i ensenyar en la societat del coneixement del segle XXI. Els currículums vigents de l’educació bàsica són excessivament amplis i rígids, no asseguren l’adquisició de les competències necessàries perquè l’alumnat pugui construir projectes de vida personals, socials i professionals satisfactoris, i deixen poc marge d’actuació als centres educatius i als docents per personalitzar els aprenentatges.
Els estudis sobre la incorporació de les TIC als centres escolars posen de manifest que els usos que se’n fa sovint no aprofiten la seva potencialitat per a l’aprenentatge ni es vinculen a processos d’innovació pedagògica i millora educativa.
La innovació educativa, tot i els esforços realitzats i els avenços assolits aquests darrers anys, no ha aconseguit adquirir un caràcter sistèmic i segueix estant majoritàriament desconnectada de la recerca educativa. A més, el sistema educatiu parteix encara d’una concepció de l’educació entesa exclusivament com a escolarització, la qual cosa fa que l’educació fora escola i al llarg de la vida tinguin poca consideració encara en les polítiques educatives.
Per trencar el sostre de millora calen polítiques d’equitat que reforcin l’accés a les educacions no obligatòries, abordar una reforma dels currículums de l’educació bàsica i desplegar actuacions orientades a personalitzar els aprenentatges escolars.
En l’Anuari 2020 es formulen propostes en aquest triple vessant entre les quals volem destacar les següents:
- Desenvolupar un sistema de detecció de l’alumnat socialment desafavorit de 2 a 17 anys. En els ensenyaments obligatoris, només el 21,1% de l’alumnat en situació de risc de pobresa és detectat com a alumnat amb necessitats educatives específiques per raons socioeconòmiques.
- Assignar automàticament plaça d’educació infantil de primer cicle a tots els infants de 2 anys en situació de pobresa severa. L’any 2019 hi havia 6.073 infants de 2 anys en situació de privació material severa.
- Aprovar un ajut integral de promoció de l’educabilitat adreçat a 200.000 alumnes en situació de pobresa, amb l’objectiu de garantir a l’alumnat socialment desfavorit una trajectòria personal d’aprenentatge en els contextos d’activitat escolar i no escolar no condicionada pel nivell de renda familiar.
- Incrementar l’oferta de formació professional amb 25.000 noves places. Un dels factors que ha contribuït a reduir l’abandonament educatiu dels joves és l’increment significatiu que ha experimentat l’oferta de formació professional en els darrers anys.
- Promoure un sistema de “finançament per fórmula” per als 2.935 centres de primària i secundària per garantir l’atenció a la diversitat. El finançament actual dels centres és insuficient i inequitatiu, ja que es distribueix sobretot en funció del nombre d’alumnes, amb poca consideració a la seva complexitat.
- Revisar els currículums vigents de l’educació bàsica i els principis que els sustenten, adoptant un plantejament radicalment competencial en la identificació dels aprenentatges essencials i creant les condicions perquè els centres educatius i el professorat puguin personalitzar els aprenentatges escolars. Actualment s’estan definint els Ensenyaments Mínims de l’educació bàsica a nivell estatal en el marc de la LOMLOE, i pròximament el Departament d’Educació haurà d’establir i promulgar els currículums corresponents.
- Incorporar al “Pla 2030 d’Actualització del sistema educatiu” el desenvolupament d’innovacions informades en la recerca i en metodologies de personalització. Recentment, la Fundació Bofill i Unescocat han llançat la proposta d’un pla d’actualització del sistema educatiu a 10 anys basat en la capacitació dels centres, el treball en xarxa i la intensificació de la formació docent per al canvi.
- Crear plans individualitzats de promoció escolar des de 3r d’ESO fins a Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Mitjà. Els plans individualitzats de promoció escolar comporten l’acompanyament i l’orientació personalitzada de l’alumnat des de 3r d’ESO fins a 2n curs de batxillerat o cicles formatius de grau mitjà, amb un seguiment continuat per part de personal orientador assignat als centres de secundària.
- Desenvolupar aplicacions digitals que facilitin el seguiment i acompanyament de l’alumnat en les seves trajectòries personals d’aprenentatge. Cal aprofitar la potencialitat de les TIC com a eines de seguiment, acompanyament i coordinació per crear xarxes integrades pels contextos d’activitat, escolars i no escolars, que ofereixen oportunitats i recursos per aprendre a l’alumnat.
- Promoure l’elaboració i desplegament de projectes educatius de zona que articulin les activitats escolars amb les oportunitats d’aprenentatge existents fora dels centres educatius. Connectar les activitats escolars amb les oportunitats d’aprenentatge de fora de l’escola afavoreix la personalització de l’aprenentatge i promou l’accés a les activitats educatives de la zona en clau d’igualtat.
Aquest article forma part de l’Anuari 2020: L’Estat de l’educació a Catalunya, que analitza els principals indicadors del sistema educatiu català i aporta propostes per avançar cap a una educació de qualitat i generadora d’oportunitats per al conjunt de l’alumnat.
Per saber-ne més: