"El sistema educatiu té un dèficit estructural a l’hora de garantir la continuïtat educativa de l'alumnat vulnerable"

ENTREVISTA

La transició de 4t de l'ESO a Cicles Formatius de Grau Mitjà o al Batxillerat és un dels moments més determinants de la trajectòria educativa dels i les joves.

Entrevistem a Adrián Zancajo (Investigador Ramón y Cajal al Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona) i Carlos Bueno (Tècnic investigador al projecte Zero Abandonament de la Fundació Bofill). Han estudiat l’abandonament escolar en el moment de transició entre l’educació obligatòria i postobligatòria, i ens parlen dels resultats del seu recent informe “L'abandonament a 4t d'ESO: les desigualtats en la transició a l'educació postobligatòria”.

L’informe desvela que el principal gruix de l’abandonament es produeix en acabar 4t d’ESO, i no durant els estudis postobligatoris. Quines repercussions hauria de tenir aquesta nova dada sobre la política educativa del departament d’educació?

Quan parlem d’Abandonament Escolar Prematur (AEP), parlem de joves entre 18 i 24 anys que no han assolit l’educació postobligatòria i que no es troben estudiant. Tot i que en els darrers anys s’ha posat aquest tema en relleu al debat públic i polític, la conversa s’ha focalitzat gairebé exclusivament en l’abandonament que es produeix als estudis postobligatoris, batxillerat i cicles formatius de grau mitjà. El que mostra l’anàlisi que hem realitzat és que la major part de l’abandonament es produeix a l’ESO, principalment a 4t. De fet, el 60% de l’alumnat de 19 anys que l’any 2020 no estava estudiant ni tenia un títol d’educació postobligatòria, havia abandonat precisament a l’ESO i no havia iniciat mai estudis postobligatoris.

El que mostra l’anàlisi que hem realitzat és que la major part de l’abandonament escolar prematur es produeix a l’ESO, principalment a 4t.

Evidentment, el fet que la major part de l’abandonament es concentri en la transició entre l’educació obligatòria i postobligatòria té implicacions de política educativa molt rellevants. Per tal de fer front a l’Abandonament Escolar Prematur, calen intervencions dirigides precisament a la transició de 4t d’ESO a l’educació postobligatòria. Tot i que l’abandonament a l’educació postobligatòria no deixa de ser un repte important, cal aconseguir que més joves transitin de l’ESO a l’educació postobligatòria.

Relacionat: Consulta la infografia: 5 claus per entendre l'abandonament escolar a 4t de l'ESO a Catalunya

Amb aquestes dades preocupants en ment, com és la situació de Catalunya respecte a altres països i altres CCAA?

A l’hora de comparar entre comunitats autònomes que tenen estructures formatives homologables, utilitzem com a dada la taxa d’escolarització als 17 anys, edat teòrica d’inici de l’educació postobligatòria, que ens permet apropar-nos indirectament a l’abandonament a 4t d’ESO. El que mostren les dades més recents és que la taxa d’escolarització als 17 anys a Catalunya és la segona més baixa del conjunt de CCAA, només per sobre de les Illes Balears. A més, si comparem la taxa d’escolarització als 16 i als 17 anys, Catalunya és la tercera CCAA, després de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, on més es redueix l’escolarització entre aquestes dues edats. En concret, passem d’una taxa del 94% al 86,3%, és a dir, una caiguda de 8,2 punts.

La comparativa autonòmica i internacional mostra que la continuïtat educativa en acabar 4t d’ESO és fonamental per reduir els nivells d’AEP.

Això és rellevant perquè la comparativa pel conjunt de comunitats autònomes i de països de la UE mostra que les CCAA o països que tenen majors percentatges de joves no escolaritzats als 17 anys també tenen majors nivells d’AEP entre els 18 i 24 anys. Per tant, el que mostra la comparativa autonòmica i internacional és que la continuïtat educativa en acabar 4t d’ESO és fonamental per reduir els nivells d’AEP.

Relacionat: Consulta la inforgrafia: Les desigualtats socials i educatives en la transició a l'educació postobligatòria

Entre les noies s’observa una taxa global d’abandonament més baixa respecte als nois. Així i tot, l’informe conclou que quan ens fixem en les noies de nacionalitat estrangera o en situació de vulnerabilitat, la taxa d’abandonament és similar a la que s’observa pels nois en la mateixa situació. Aquest abandonament per part de les noies queda invisibilitzat. Quins aprenentatges extreu l’informe sobre aquestes noies?

Sabem que l’abandonament escolar en totes les etapes afecta més als nois que a les noies en termes globals. Tot i això, la nostra anàlisi mostra que la taxa d’abandonament a 4t d’ESO de les noies estrangeres o de baix nivell socioeconòmic és molt més propera al dels nois amb les mateixes característiques que no pas la de les seves companyes nadiues o no socialment vulnerables. 

En el cas de les noies que abandonen, és especialment rellevant tenir en compte com el gènere interacciona amb altres característiques socioeconòmiques

El que assenyalem a l’informe és que, en el cas de les noies, és especialment important tenir en compte com el gènere interacciona amb altres característiques socioeconòmiques. El fet de ser noia no comporta necessàriament una menor probabilitat d’abandonament a 4t d’ESO. Cal que els dispositius de prevenció de l’abandonament i d’orientació tinguin en compte que les característiques de l’alumnat interactuen entre elles per desenvolupar diagnosi i intervencions adaptades a les diferents situacions de l’alumnat.

Una de les conclusions més rellevants de l’informe és que la meitat de l’alumnat que no transita cap a l’educació postobligatòria havia graduat a l’ESO. Com s’explica això i quines conseqüències té en l’àmbit de la política educativa contra l’abandonament?

La graduació a l’ESO és un requisit imprescindible per accedir de manera directa als estudis postobligatoris, tant en el cas del batxillerat com dels CFGM. Però no és una garantia o una condició suficient perquè els joves continuïn la seva trajectòria formativa. Les dades mostren que més de la meitat dels alumnes que abandonen havien obtingut el graduat d’ESO. Per tant, la millora en les taxes de graduació a l’ESO que s’han produït en els darrers anys, augmentant del 82,3% al curs 2010-2011 al 92,7% al curs 2019-2020, no tenen per què traduir-se de manera directa en una reducció significativa de l’abandonament a 4t d’ESO.

Calen mesures específiques de prevenció de l’abandonament en l’ESO que vagin més enllà de la graduació, i que afavoreixin un acompanyament individualitzat

El fet que molts joves que graduen l’ESO optin per abandonar indica que l'abandonament a 4t d'ESO molt sovint és un fenomen que té més a veure amb un procés de desvinculació de la institució escolar, que amb l’assoliment de determinades competències o l’obtenció d’un títol. Aquesta desvinculació fa que certs joves decideixin no continuar els estudis per una mala experiència educativa durant l’educació obligatòria. Per tant, actualment la millora de la graduació és una condició necessària, però no suficient, per a la reducció de les taxes d'abandonament a 4t d'ESO. Calen mesures específiques de prevenció de l’abandonament en l’ESO que vagin més enllà de la graduació, i que afavoreixin un acompanyament individualitzat que doni resposta a les diferents necessitats dels i les joves.

L’informe també ens mostra que gran part de l’abandonament escolar a 4t d’ESO es concentra en només un 25% dels centres catalans. Quina relació hi ha entre segregació escolar i abandonament, i en quin sentit aquesta relació pot ser un punt de partida interessant per fer front a l’abandonament escolar?

A l'informe el que observem sobre aquesta relació són tres aspectes principals.

Primer, el 50% de l’alumnat que abandona es troba escolaritzat al 25% dels centres educatius. Això vol dir que hi ha una concentració a determinats centres de l’alumnat que abandona, cosa que genera molta desigualtat. Segon, que la segregació i la concentració d’alumnat que abandona amplifica aquestes dinàmiques de no continuïtat educativa. L’alumnat, independentment de les seves característiques, té moltes més probabilitats d'abandonar en un centre amb nivell de concentració d'abandonament alt que en un centre on el nivell d’abandonament sigui baix. Finalment, la segregació i la concentració de l'alumnat que abandona està relacionada amb la de l'alumnat estranger o NESE.

Els mecanismes que expliquen aquesta la relació entre segregació i abandonament escolar són complexos. D’una banda, hi ha processos derivats del conegut com a efecte company (o peer effect). Els estudiants es transmeten mútuament normes i informació sobre com vincular-se i tenir èxit a l'escola. Per tant, una major concentració d'estudiants que no continuen els seus estudis a determinats centres redueix el contacte amb referents d’èxit a l'escola i els i les joves no tenen exemples de com afrontar trajectòries educatives futures.

 La segregació escolar pot afavorir pràctiques que generen processos de desvinculació escolar

D’altra banda, la recerca qualitativa també mostra com la segregació escolar pot afavorir pràctiques organitzatives i pedagògiques més proclius a generar processos de desvinculació escolar. Aquestes pràctiques, com la repetició o l'agrupació dels estudiants segons la seva habilitat, són més freqüents en contextos de segregació escolar elevada, sovint a conseqüència de la falta de recursos per gestionar elevats nivells de diversitat entre l’alumnat. En aquest sentit, és important entendre que la segregació escolar genera condicions desiguals que dificulten molt les tasques organitzatives i pedagògiques dels centres i dels docents.

Per tant, la prioritat de la política educativa hauria de ser fomentar una distribució equilibrada entre els centres d'alumnat segons les seves característiques, i la provisió dels recursos necessaris per respondre a les necessitats dels seus estudiants. Per això, les mesures orientades a revertir els fenòmens de segregació escolar, com les incloses en el Pacte Contra la Segregació Escolar, no només poden tenir efectes positius en la distribució equilibrada de l’alumnat, sinó que també podem tenir un impacte molt positiu en els nivells d’abandonament a 4t d’ESO.

No és casualitat que els centres que concentren majors nivells d’abandonament, també concentrin alumnat socialment i educativament vulnerable. L’informe mostra que 30% d’aquest alumnat no transita a l’educació postobligatòria després de 4t d’ESO. Què està fallant en el sistema educatiu català per explicar aquesta dada? Quines mesures s’haurien de posar en marxa per millorar la inclusió socioeducativa d’aquest alumnat?

Efectivament, les dades apunten a un problema en termes d’inclusió del sistema educatiu a Catalunya, tant a l'ESO com l'educació postobligatòria. El fet que més del 30% de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu per raons d'origen (tipus C) o socioeconòmiques (tipus B) o que més del 40% de l’alumnat amb necessitats educatives especials (NESE tipus A) abandoni a 4t d’ESO demostra que el sistema educatiu té un dèficit estructural a l’hora de garantir la continuïtat educativa d’aquest alumnat vulnerable. El que és important tenir en compte és que l'alumnat social i educativament vulnerable no abandona per la seva condició socioeconòmica o educativa. Abandona perquè el sistema educatiu català no és capaç de garantir la continuïtat educativa d'aquests joves.

En aquest sentit, una de les recomanacions de política pública que reflecteix l'informe és reforçar l’educació inclusiva als nivells postobligatoris. El Decret d’Educació Inclusiva va suposar un avenç en aquest àmbit, però és també evident que els nivells d’educació postobligatòria presenten limitacions a l'hora d'abordar barreres per a la inclusió de l’alumnat amb necessitats educatives especials. En els darrers anys, per una part de l’alumnat amb necessitats educatives especials (tipus A) s’ha posat en marxa el programa d’Itineraris formatius específics, però és necessari que aquesta aposta per la inclusió en l’educació postobligatòria sigui més ambiciosa. Cal ampliar els dispositius d’inclusió en l’educació postobligatòria perquè s’estenguin al conjunt de famílies professionals de CFGM i també al batxillerat. Al mateix temps, cal desenvolupar mesures que afavoreixin la transició i la continuïtat de l’alumnat NESE per raons socioeconòmiques (tipus B) o d’origen (tipus C). Una altra mesura que també podria afavorir la continuïtat de l’alumnat NESE és la creació d’una reserva de places per aquest alumnat tant a CFGM com al batxillerat.

Una de les recomanacions de política pública que reflecteix l'informe és reforçar l’educació inclusiva als nivells postobligatoris

Aterrant tot el que hem parlat fins ara, quines són les mesures principals que caldria prendre per reduir l’abandonament a 4t d’ESO?

L'informe mostra clarament que l'abandonament escolar a 4t d'ESO no és un problema individual, sinó que s'explica principalment per la configuració del sistema educatiu. Per això, proposem una sèrie de mesures de caràcter estructural que el Departament d'Educació ha de liderar en el marc de polítiques contra l'abandonament escolar i que s'han de centrar especialment en aquesta transició entre l'etapa obligatòria i postobligatòria.

Com explicàvem prèviament, més enllà de reforçar elements d'inclusivitat del sistema educatiu, hi ha dos elements fonamentals més per abordar l'abandonament a 4t d'ESO. En primer lloc, és fonamental crear sistemes d'orientació que siguin flexibles, individualitzats, adaptables a l’alumnat i se centrin en el seu acompanyament integral. L’actual sistema d’orientació té una incidència molt desigual, es produeix en la gran majoria dels casos al final de l’educació obligatòria i se centra en la transmissió d’una informació homogènia que no té en compte els diferents perfils d’alumnat. Actualment, el Departament d’Educació es troba immers en el procés d’elaboració del nou decret d’orientació educativa. Aquesta és una oportunitat única per la creació d’un marc d’orientació educativa a Catalunya on l’orientació tingui un caràcter individualitzat i que sigui prou flexible per adaptar-se a les necessitats de cada perfil d’alumnat.

És fonamental crear sistemes d'orientació que siguin flexibles, individualitzats, adaptables a l’alumnat i se centrin en el seu acompanyament integral.

En segon lloc, com hem assenyalat abans, cal desenvolupar polítiques que permetin reduir la concentració de l’alumnat que abandona a determinats centres. En aquest sentit, proposem dues línies d’actuació principals. D’una banda, identificar aquells centres que durant un període de temps sostingut han mostrat un elevat percentatge d’alumnat que abandona a 4t d’ESO i implementar mesures específiques de desegregació, com la limitació de reserva de places per l’alumnat NESE i de la matrícula viva que s’assigna en aquests centres.

D’altra banda, mesures orientades a reduir la segregació d’alumnat NESE i estranger com les que contempla el Pacte Contra la Segregació Escolar poden afavorir una distribució més equilibrada de l’alumnat que abandona i així reduir l’impacte de la concentració sobre la probabilitat d’abandonar. Algunes d’aquestes mesures són la reducció de la sobreoferta de places escolars i el tancament de ràtios de grups en centres de major complexitat un cop acabada la preinscripció.

El Registre d’Alumnes de Catalunya (RALC) ha sigut una de les fonts de dades principals de l’estudi. Quin ha estat el seu rol, quines han sigut les seves limitacions, i quines millores recomana l’informe?

El RALC és una eina que permet, per primera vegada, seguir les trajectòries educatives d’infants i joves al llarg de la seva trajectòria educativa, i aquest és un pas endavant molt rellevant pel que fa a l’estadística educativa a Catalunya. Tot i això, el RALC encara té importants limitacions pel que fa a l’anàlisi de les trajectòries educatives per dos motius principals. En primer lloc, hi ha nivells educatius i programes formatius que no estan inclosos dins del registre. Per exemple, actualment no és possible seguir les trajectòries d’aquells joves que transiten de l’ESO a un Programa de Formació i Inserció (PFI) o pels que opten per matricular-se a l’Institut Obert de Catalunya (IOC). En segon lloc, la informació sobre les característiques socioeconòmiques o educatives de l’alumnat és encara molt limitada, el que redueix significativament la capacitat d’anàlisi.

Com ja assenyalava el Pla de xoc contra l’AEP a Catalunya, presentada per la Fundació Bofill el passat novembre, la informació recollida al RALC sobre les característiques socioeconòmiques i educatives de l’alumnat es podria millorar de manera simple a través de la informació recollida per altres departaments o altres administracions públiques com ara l’Agència Tributària o l’Idescat. Cal tenir en compte que el RALC no és només un instrument de caràcter administratiu o una eina per la recerca educativa, sinó que hauria de ser un component fonamental per la diagnosi i la presa de decisions polítiques.

Per saber-ne més

• Descarrega l'informe "L'abandonament a 4t d'ESO: les desigualtats en la transició a l'educació postobligatòria"
• Descarrega el dossier de premsa
• Consulta la infografia: 5 claus per entendre l'abandonament escolar a 4t de l'ESO a Catalunya
• Consulta la inforgrafia: Les desigualtats socials i educatives en la transició a l'educació postobligatòria