Joves, violències masclistes i espais digitals: Per què internet no pot ser l’etern estrany?

Els discursos antifeministes quallen entre una part dels nois joves i una mostra és el Barómetro de Juventud y Género del 2023 elaborat pel Centro Reina Sofía, que recull com el 18% dels enquestats es van mostrar d’acord amb l’afirmació que la violència masclista no és real, sinó un invent ideològic. De la mateixa manera, cal tenir en compte que el 60% dels adolescents utilitzen les xarxes per informar-se i deixen de banda els mitjans tradicionals, segons dades de Save the Children. És a dir, que ara els joves construeixen part de la seva identitat i visió del món mitjançant al que s’exposen a les xarxes, un paper que fins ara parcialment jugaven els mitjans de comunicació. 

"L'aposta per una alfabetització mediàtica molt primerenca és fonamental perquè els adults de demà no arrosseguin la llosa que ja pesa sobre els actuals"

Podem estar d’acord que tots els mitjans tenen un biaix (per línia editorial, situació geogràfica, públic objectiu…), però és veritat que sovint mantenen un estàndard de qualitat cercant ser creïbles o confiables —unes qualitats que manquen a les xarxes socials—. Aquests entorns digitals són la nova gran finestra al món de molts ciutadans i és aquí on els discursos reaccionaris han trobat un terreny fèrtil on seduir més i més persones, adults, joves, adolescents i infants. Per què passa això? La resposta és molt complexa, però tractarem d’apuntar algunes idees que motiven la gran dispersió de discursos masclistes a internet, enfocant-nos especialment en els més joves i com aquests discursos es vinculen amb l’extrema dreta.

Si ens centrem en la proliferació dels discursos antifeministes o misògins en els espais digitals i les violències que perpetren, cal no caure en l’error de diferenciar els espais online dels offline. Fer d’internet i dels discursos que s’hi mouen quelcom exòtic només dificulta la compressió d’un fenomen que té ramificacions en les nostres vides, dins i fora de la pantalla. Els discursos i actes masclistes existien pre-internet i, a mesura que les persones han poblat els espais digitals, els han arrossegat amb ells. Això no vol dir que el medi on es mouen aquests discursos no sigui important en si mateix. De fet, ho és molt.

"El funcionament de les mateixes xarxes ajuda no només a apropar els discursos més extrems, sinó a què aquests passin a ser la teva dieta digital"

Filtres bombolla i empreses

Al marge del paper que pot jugar el fet de poder-nos moure per les xarxes de forma més o menys anònima i individualista, el funcionament de les mateixes xarxes ajuda no només a apropar els discursos més extrems, sinó a què aquests passin a ser la teva dieta digital. Cap de les persones que ens movem per internet experimentem els espais digitals de la mateixa manera, ja que els algoritmes de personalització creen un ecosistema digital per a cadascun de nosaltres. Segons Eli Parisier en l’assaig El filtro burbuja. Cómo la red decide lo que leemos y lo que pensamos (2017), el filtres de personalització generen una mena de bombolla al voltant de cada usuari, conformada pel contingut que ells mateixos suggereixen. És a dir, si l’algoritme identifica que un usuari mostra interès a través de clics o temps de visualització d’un youtuber amb posicions antifeministes, recomanarà més contingut digital d’aquesta mena. Així, a la llarga, aquest usuari acabarà entrant a espais digitals on reforça els seus biaixos previs i se l’exposarà a nous, molt probablement més extrems.

Per què succeeix això? Principalment perquè les tecnològiques són empreses i, com d’altres, el seu principal objectiu són els beneficis, no la salut democràtica o la pluralitat discursiva. Si això no fos prou, els darrers anys ha quedat palès que els discursos extrems provoquen més atenció, sigui per persones a favor o per les que s’indignen en veure’l. És a dir, més temps consumint contingut a la plataforma. El resultat és que els discursos d’odi, misògins i extrems fan fortuna a moltes xarxes. Moltes plataformes s’han rentat les mans, ja que al·leguen no tenir responsabilitat editorial en què es publica o es retransmet en les seves webs o apps. D’altres, com Twitter, rebatejat X, promouen obertament els discursos d’extrema dreta a voluntat del seu propietari.

"Els discursos antifeministes són punta de llança de l’extrema dreta. Arrossegats a l’esfera digital fa que molts usuaris, de forma individual o organitzada, facin d’internet un espai molt hostil per a les dones"

Objectiu: reclutar homes joves

El discurs antifeminista i misogin és una de les portes d’entrada a espais més radicals dels posicionaments de l’extrema dreta, especialment pels homes. Si a això li sumes les regles del joc de les xarxes, trobes com molts dels altaveus de l’extrema dreta difonen els seus discursos amb pràcticament cap fiscalització —explotant la nostàlgia d’un passat que no va existir o assenyalant els seguidors com víctimes d’un greuge que els converteix en ciutadans de segona, sovint culpant els avenços dels feminismes.

• Article relacionat: Com desmuntar el masclisme online? Estratègies i pràctiques contra el sexisme a les xarxes

En defensa de molts homes joves o nois que acaben seduïts per aquests discursos, cal remarcar que estan en el punt de mira dels qui els difonen. El comentador polític estatunidenc Hasan Piker, també conegut com a HasanAbi, analitza les postures cada cop més d’extrema dreta dels homes joves en el context dels Estats Units al canal de YouTube Offline i apunta: “S’està donant una gran radicalització cap a l’extrema dreta, en especial en els espais d’homes joves. Tot està dominat pels postulats d’extrema dreta. Si ets un home, per sota de 30 anys, i tens qualsevol mena de hobby, sigui jugar a videojocs, anar al gimnàs o sentir un pòdcast d’història, totes les facetes estan dominades des de la dreta fins a l’extrema dreta més trumpista”. El comunicador fa referència al fet que molts influencers o creadors de contingut de les temàtiques mencionades abracen i difonen a través del seu contingut discursos d’extrema dreta, de forma més o menys evident.

"És molt important no matar al missatger, no demonitzar l’eina. El problema no són les pantalletes, el problema és com s’utilitzen" 

Per exemple, entre els creadors de contingut relacionat amb l’esport i el que podríem anomenar contingut d’estil de vida, n’hi ha que de forma més o menys velada empenyen una retòrica d’extrema dreta i misògina. En alguns casos és subtextual, mentre que en altres és de forma directa, com passa amb el contingut d’Andrew Tate. Un altre cas són alguns creadors de continguts sobre videojocs que menyspreen la presència de dones en aquests espais i culpen el feminisme de la diversitat en alguns jocs nous. Pel que fa a la divulgació històrica, aquests continguts han estat un espai fèrtil els darrers anys per alguns creadors per promoure postul·lats conservadors, antifeministes i d’extrema dreta. Una de les principals línies de flotació d’aquesta mena de discursos és la nostàlgia. L’arqueòleg, divulgador i escriptor Mikel Herrán, conegut a les xarxes com PutoMikel, explora el fenomen de la nostàlgia i la relació amb els discursos de l’extrema dreta en un vídeo recentment. Entre altres, parla del moviment Return (retorn, en català), que defineix com “un moviment online basat en el tradicionalisme i de tornar a uns valors que se suposa que hem perdut”.

Piker fa referència a l'ecosistema de creadors de contingut dels Estats Units o anglosaxons, però a internet aquestes tendències poc entenen de fronteres i s’exporten a comunitats d’usuaris d’altres països i llengües. Entre els creadors de continguts castellanoparlants hi ha streamers, influencers o youtubers de tots els àmbits que abracen postures d’extrema dreta, donen ales a la misogínia i els discursos antifeministes, amb acudits, mems o diatribes enceses als seus milers de seguidors. Alguns, fins i tot, fan servir terminologia directament importada de l’extrema dreta anglosaxona, com referir-se a les feministes com “dones de cabells blaus” o parlar d’allò “woke”.

"La violència online es trivialitza com simple rebombori al qual les dones simplement han d’ignorar perquè és el preu de participar a internet"

Fer servir terminologia compartida sovint funciona com a dog whistle (xiulet de gossos, en català), un concepte d’origen anglès que fa referència a paraules, símbols o expressions que conformen un llenguatge codificat que embolcalla un missatge polític concret que reconeixen els seguidors d’aquesta ideologia i que pot seduir nous adeptes. Alguns creadors de continguts fan servir aquests conceptes davant de grans audiències, normalitzant-los i convertir-los en pop o mainstream.

A més, els creadors de contingut també serveixen com una eina de blanqueig, no només per la introducció de certa terminologia, sinó per a la normalització de grups que promouen obertament els discursos d’odi. El cas més recent el podem trobar en la resposta de diversos influencers espanyols a la DANA: des dels que han defensat que l’ajuda no té ideologia, davant les denúncies d’ultres tractant de treure rèdit polític de la catàstrofe; fins als que directament han acompanyat organitzacions d’extrema dreta, sense mencionar les seves posicions extremistes.

L’impacte de la proliferació dels discursos misògins i antifeministes

Com hem comentat, els discursos antifeministes són punta de llança de l’extrema dreta. No cal enfocar-nos només en els espais digitals per veure com formacions d’extrema dreta arreu del món empenyen pel retrocés de drets de les dones, sigui en l’espai dels drets sexuals o reproductius o atacant les legislacions contra la violència masclista. Aquests posicionaments arrossegats a l’esfera digital fa que molts usuaris, de forma individual o organitzada, facin d’internet un espai molt hostil per a les dones. Un exemple recent el troben en la victòria de Donald Trump als Estats Units. Poc més d’una setmana després que guanyés el republicà, una anàlisi de l'Institut per al Diàleg Estratègic (ISD, per les sigles en anglès) denunciava com els atacs sexistes i abusius contra les dones han augmentat. L’entitat apuntava que l’augment de l'assetjament indica que els trols i els extremistes d'ultradreta a internet se senten encoratjats pel resultat d'unes eleccions que molts havien vist com un referèndum sobre els drets reproductius de les dones. De fet, l’ISD també assenyala que molts dels atacs provenen de l’anomenada masclesfera, un conjunt de comunitats online diverses que viren al voltant de la misogínia i antifeminisme compartit

"Cal abandonar el paternalisme, ningú és immune a la propaganda, jove o adult, i cal entendre el context en què els discursos es generen i difonen"

Si bé la masclesfera és un dels espais més extrems de misogínia i antifeminisme que es pot trobar a internet, s’ha de tenir en compte que altres violències digitals contra les dones també tenen un gran impacte, dins i fora la pantalla. És vital no trivialitzar la violència que viuen les dones a internet. Així ho exposen les acadèmiques Kim Barker i Olga Jurasz a Online Misogyny: A challenge for digital feminism? (2019): “La percepció existent (errònia) que l’online no és ‘real’ o que no és tan greu com la violència física fora de la línia no només és incorrecta, sinó que també és perillosa, ja que disminueix la gravetat i l’espectre dels perjudicis experimentats per dones. Molt sovint, la violència online es trivialitza com simple rebombori al qual les dones simplement han d’ignorar perquè és el preu de participar a internet”.

• Article relacionat: La bretxa digital de gènere, més enllà de l'accés a les STEM
  

Internet no pot ser l’etern estrany

És en aquest ecosistema digital complex i enteranyinat que molts joves s’informen i construeixen la seva visió de la societat, i és normal preguntar-se: què es pot fer perquè els marcs reaccionaris no sustentin la finestra per la qual molta gent s’exposa al món? De nou, la resposta és complexa, però podem destacar algunes necessitats urgents. Cal abandonar el paternalisme, ningú és immune a la propaganda, jove o adult, i cal entendre el context en què els discursos es generen i difonen. Una de les grans dificultats que hi ha és que molts adults tampoc tenen un bon coneixement de les xarxes, de com es mou aquesta propaganda i com desmentir les falses afirmacions sobre les quals es construeix. Per això, l’aposta per una alfabetització mediàtica molt primerenca és fonamental perquè els adults de demà no arrosseguin la llosa que ja pesa sobre els actuals.

"Internet fa dècades que conviu amb nosaltres i no pot ser l’etern estrany, ni per a les noves generacions, ni per a les que les eduquen"

A més, es pot formar sobre el funcionament de les xarxes. Cal que l’accés no sigui opac i màgic, sinó que hi hagi un coneixement profund sobre el seu funcionament, des dels algoritmes als models de negoci que utilitzen les empreses darrere de les xarxes.

Finalment, és molt important no matar al missatger, no demonitzar l’eina. El problema no són les pantalletes, el problema és com s’utilitzen. Deixant al marge els models de negoci al voltant de les xarxes socials i l’explotació que en fan els propietaris, aquestes, en la seva expressió més primària, no són més que una eina comunicativa. El que cal és saber com utilitzar-la, tenint en compte els seus punts forts i ser conscients dels perills que poden generar, des d’una perspectiva aterrada, deixant de banda alarmismes i obscurantismes. Internet fa dècades que conviu amb nosaltres i no pot ser l’etern estrany, ni per a les noves generacions, ni per a les que les eduquen.