De luxe a dret universal: La programació, un dret educatiu a garantir

La programació és una nova forma d’autoexpressió social i cultural. Programar col·loca els infants en la posició de creadors-creatius amb la tecnologia i els empodera a tenir el control per a crear la societat que vulguin.

Programar no és ja un privilegi. Programar és una necessitat, un dret bàsic que tot infant ha de veure complert. De la mateixa manera que tots aprenem música i no tots serem músics, tots hem d’aprendre el nou i essencial llenguatge de la programació. No podem restringir només a uns pocs afortunats aquest coneixement.

Programar pot canviar el món, o més ben dit, un infant que sap programar pot canviar el món (el seu, com el de tots). Si hem democratitzat l’accés a l’alfabetització, l’art o a l’esport, a la societat actual no podem ignorar l’elefant a l’habitació: cal democratitzar l’accés a la programació per a totes.

“Quan oferim l’oportunitat a un infant de programar i crear amb la tecnologia lligant-ho a una passió personal o per a resoldre un problema comunitari, l’estem permetent expressar-se i crear a la seva manera”

Com garantim l’accés equitatiu a aquest dret per a tots els infants? Com creem les estructures i els espais, perquè aquests aprenentatges siguin empoderadors i realment transformadors? I, més important encara, com garantim que aquest dret clau arribi a les comunitats subrepresentades de la societat?

• Relacionat: ’Cap infant sol davant una pantalla’, acompanya en habilitats digitals crítiques i constructives a Code Club

Oportunitat o injustícia? Per què aprendre a programar?

A l’antiguitat, la humanitat va inventar el paper, la ceràmica, el martell… després l’artesania i més tard va arribar la revolució industrial. Avui, les habilitats digitals, i en particular el superpoder de la programació, són la nova eina del segle XXI per a construir el futur que volem. Però, què és programar? Programar és dir-li a un ordinador el que volem que faci. I, qui diu un ordinador, diu un mòbil, una pàgina web, una App, un robot, o qualsevol xip-processador o sensor… i, per tant, també gairebé qualsevol pantalla, automòbil, electrodomèstic o rellotge digital… Ja que avui tot està controlat per un programa.

No comparteixo la idea que “com que la IA ja sap programar, no cal que nosaltres n’aprenguem”. Això seria com afirmar que com “que la IA sap escriure, no cal que nosaltres aprenguem a llegir”. No es tracta només d’aprendre a programar, sinó d’aprendre mecanismes de resolució de problemes, treball en equip, cerca d’informació, pensament lògic i crític i empatia. Quan programem, sempre ho fem ‘per a algú’ i també ‘amb algú’.

“Les habilitats digitals avui, i la programació, són noves eines per construir el futur que volem”

Imaginem un infant d’un barri desafavorit. La seva família amb prou feines sap llegir i escriure en català. Passa les tardes a la plaça, o tancat a casa; amb el mòbil, passa hores i hores consumint jocs i continguts sempre fets per altres - i de qualitat educativa dubtosa -. Un altre infant, en canvi, té l’opció d’anar a club de programació i robòtica a les tardes, com en un dels 110 Code Clubs que hi ha al territori català. Potser acaba formant part d’un equip i guanya un concurs. Potser esdevindrà la seva passió i crearà jocs, pàgines webs, Apps… Potser es converteix un dia en la seva professió, i segurament haurà après noves eines per expressar-se amb la tecnologia que l’acompanyaran d'ara endavant.

Un infant que aprengui a programar desenvoluparà una capacitat d’incidir en l’entorn actual i futur, així com de plantejar solucions als reptes que l’envolten. I,si és d’un entorn desafavorit, pot garantir-li un futur professional, no només a ell, sinóal seu entorn familiar. El 80% de les feines avui ja incorporen la tecnologia digital en el seu ús quotidià. Cap sector s’escapa de la innovació digital. I això no s’aturarà. Com afirma el moviment ‘Barcelona Digital Talent’, avui hi ha més de +14.000 llocs de treball en l’àmbit de les TIC sense poder cobrir només a Barcelona: La tecnologia digital està transformant el present i un futur que no volem que deixi a fora els sectors més vulnerables de la societat.

A més, s’ha demostrat que els infants que aprenen a programar augmentem la seva autopercepció en habilitats digitals i la seva sensació d’autoconfiança global, afavorint el seu desenvolupament acadèmic.

“Els darrers anys han aparegut arreu del món diferents moviments que lluiten cada dia amb la missió que tothom tingui accés a les oportunitats que ofereix l’educació digital i la programació”

“Si no fem res per incloure, estem excloent”

Com garantim que els col·lectius menys representats o socialment més desafavorits no es queden fora d’aquest cercle d’oportunitat? Per fer front a aquest repte, els darrers anys han aparegut arreu del món diferents moviments que lluiten cada dia amb la missió de fer arribar a tothom les oportunitats que ofereix l’educació digital i la programació. Iniciatives icòniques per garantir un accés inclusiu a la programació, com:

• Moviments i iniciatives que per trencar amb la bretxa de gènere com Girls who code, Technovation Girls i la seva seu catalana o STEM Women Congress, que té lloc anualment a Barcelona-enen com a objectiu donar suport i augmentar el nombre de dones dins de la informàtica i les STEM, dotant-les de les habilitats necessàries per aconseguir les oportunitats del segle XXI. És clau empoderar el sector femení per augmentar les seves posicions en aquest sector.
• Jean J. Ryoo i el seu equip de UCLA Center X ha promogut un projecte per a joves de contextos i orígens culturals diversos a Los Angeles. A través d’aquest programa els joves tenen l'oportunitat de conèixer diverses formes d'art, tecnologia i ciència, treballant en equip i aprenent a superar les barreres culturals i lingüístiques. Projectes com aquest ens mostren com fins i tot infants nouvinguts amb poc coneixement de l’idioma poden destacar en aquestes disciplines, desenvolupant habilitats essencials per al seu futur acadèmic i professional.
• L'organització STEM NOLA organitza jornades en espais esportius on infants i les seves famílies poden gaudir d’una experiència vivencial, immersiva i festiva, en què aprenen creant amb la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques de forma motivadora. El projecte té com a objectiu apropar les STEM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques) a infants de barris i entorns desafavorits, oferint-los oportunitats perquè desenvolupin habilitats clau per al seu futur. A més, busca implicar les famílies en el procés educatiu i, un cop finalitzada la jornada, les manté informades sobre beques i oportunitats per continuar fomentant el creixement STEM dels seus fills.
• Scratch Tactile és un projecte que pretén incloure els estudiants amb discapacitats, amb mirada DUA, en l’aprenentatge de les habilitats del s.XXI. És una adaptació del popular Scratch però sense pantalles, específicament dissenyada per a persones amb discapacitat visual, cognitiva o motora i també per a infants més petits a partir de 4 anys. Ha estat creat a Barcelona per Sistema THEAD amb la col·laboració de la Fundació Scratch del MIT Media Lab i permet que els estudiants interactuïn amb la programació a través del tacte, afavorint la seva col·laboració i creativitat sensitiva. Scratch Tactile és un projecte Open Design fomenta que els més grans dissenyin i imprimeixin en 3D i regalin les seves creacions als més petits, alhora que promou una comunitat global de professors per l’equitat i l’accessibilitat digital.
• Xarxes globals com Code Club (fomentada per la Fundació Raspberry Pi) o CoderDojo, o ClubHouse Network (fundada amb la col·laboració del MIT Media Lab) o altres iniciatives locals, proposen la creació de clubs on els infants poden trobar-se per aprendre i crear plegats. Aquests espais es dirigeixen habitualment a infants a partir de 8 anys i permeten no només aprendre habilitats tècniques, i pensament creatiu, sinó també l’important sentiment de pertinença a un club. La importància del grup d’iguals que es donen suport i comparteixen un objectiu comú per compartir i aprendre conjuntament. Són espais poderosos on els infants poden desenvolupar en un entorn més informal les seves capacitats i interessos expressats a través de la creació tecnològica. A més, proporcionen un acompanyament de professionals i voluntaris, imprescindible per a la reflexió i la guia que necessiten per a créixer com a pensadors crítics i creatius.

Quan aprendre a programar? Quan més aviat, millor

La introducció al pensament computacional és una manera excel·lent d'iniciar-se en la programació, però no podem oblidar que tots hauríem de tenir l'experiència i l’aprenentatge de programar amb codi escrit. La investigació ha demostrat que als 8-9 anys la identitat i les capacitats d'un infant ja estan gairebé consolidades. Intervencions educatives en edats inicials, multipliquen per tres l’impacte en l’infant. Per tant, és fonamental iniciar-se en la programació tan aviat com sigui possible.

Quan incorporem eines i conceptes tecnològics de manera creativa i natural en la vida d'un infant, l'impacte sobre el seu desenvolupament és molt més gran. Com més aviat s'introdueixin en aquest món, més fàcil serà per a ells interioritzar aquests coneixements i desenvolupar habilitats digitals que els seran útils en un futur. La clau és que aquestes eines no es percebin com una imposició, sinó com una part integrada i natural del seu aprenentatge i creixement.

“Aprendre a programar és molt més que aprendre una nova habilitat tècnica. És una nova forma de comunicació i autoexpressió, una manera de crear i compartir idees a través de la tecnologia”

Si pensem en altres activitats que els infants aprenen des de ben petits, com per exemple, el futbol, podrem entendre millor la importància de començar aviat. Per què un infant vol ser futbolista als 8 anys? La resposta és senzilla: des que va començar a caminar, ha viscut el futbol al seu voltant, l'ha compartit amb els seus amics i familiars, l’ha gaudit, l'ha il·lusionat i ha jugat amb les persones que l’estimen. La seva passió pel futbol ha nascut d’una immersió natural en aquest món, no d’una imposició o d’una classe formal.

Amb la programació passa el mateix. Si volem que els infants se sentin motivats i desenvolupin una autèntica passió per la tecnologia, cal que comencin des de petits, vivint-la de manera activa i divertida. No podem esperar fins a l’adolescència per començar a introduir-los en aquest univers. Com més aviat els oferim l’oportunitat de jugar, experimentar i explorar la programació de manera creativa, més grans seran les possibilitats de veure'ls desenvolupar-se amb confiança i entusiasme en el futur tecnològic.

Però com s'aprèn a programar?

Molt ràpidament, intentaré introduir-te a les teories i pràctiques pedagògiques més rellevants per a donar resposta a aquesta pregunta. La majoria d’elles apareixen en el llibre icònic LifeLong Kindergarten (2017) (‘Llar d’infants per a tota la vida’) escrit per Mitch Resnickque aviat tindrem disponible en català. Resnick és professor del MIT i investigador destacat en l'àmbit de l'educació digital.

“L’aprenentatge i el pensament creatiu segueix una espiral: imaginar, crear, jugar, compartir i reflexionar”

Les 4P de l’aprenentatge creatiu

Una de les millors maneres d'aprendre a programar és mitjançant les 4P de l'Aprenentatge Creatiu. Aquestes quatre P són: Projectes, Passions, Iguals (Peers) i Joc (Play). Aquesta forma d’aprendre es basa en crear projectes significatius, alimentats per les passions dels estudiants, amb la col·laboració de companys i en un ambient juganer i experimentador. A través d’aquest enfocament, els infants i joves poden desenvolupar habilitats de programació de manera creativa i motivadora.

1. Projectes: Els infants aprenen millor quan treballen en projectes reals, com crear un joc, una història o una simulació, on poden aplicar els seus coneixements i veure els resultats de manera tangible.
2. Passions: Aprendre connectant amb el que els interessa personalment fa que el procés sigui més motivador i significatiu. Programar esdevé una eina d’autoexpressió on poden explorar els seus interessos.
3. Iguals: El treball en grup és essencial. Compartir idees, resoldre problemes junts i aprendre dels companys potencia el creixement i l’aprenentatge social i emocional.
4. Joc: Aprendre jugant fomenta la creativitat i l’experimentació. Programar es converteix en una activitat divertida on l’error és vist com una oportunitat per millorar.

Aprendre a programar és molt més que aprendre una nova habilitat tècnica. És una nova forma de comunicació i autoexpressió, una manera de crear i compartir idees a través de la tecnologia. Quan oferim l’oportunitat a un infant de programar i crear amb la tecnologia lligant-ho a una passió personal o per a resoldre un problema comunitari, l’estem permetent expressar-se i crear a la seva manera. Això pot incidir directament en la construcció de la seva identitat pròpia de manera positiva. L’infant pot passar a veure’s com a una persona més activa que crea solucions per a la seva comunitat i pot influir definitivament en el seu futur.

L'espiral d'aprenentatge creatiu

L’aprenentatge i el pensament creatiu segueixen una espiral: imaginar, crear, jugar, compartir i reflexionar. Aquest procés dinàmic motiva els estudiants a seguir aprenent, mentre veuen el progrés dels seus projectes o prototips i desenvolupen confiança.

En resum, aprendre a programar de manera creativa i en base a aquestes idees pedagògiques no només ens ensenya a programar, sinó també a comunicar-nos, a col·laborar i a construir la nostra identitat d’una manera única i significativa.