“Les escoles han de ser un factor d'equilibri davant de les desigualtats educatives en l'àmbit digital”
05/12/2023
ENTREVISTA
Kari Kivinen és una referència internacional a l'alfabetització mediàtica i informacional (AMI) a l'entorn escolar. Durant més de trenta anys ha impartit classes i dirigit centres internacionals i multiculturals, a països com Finlàndia, Luxemburg i Bèlgica. Actualment, dirigeix l'ONG finlandesa Faktabaari i ha col·laborat recentment amb institucions com la Comissió Europea i la Universitat de Stanford en guies i documents sobre desinformació i com combatre-la des de l'educació.
L'octubre passat, Kivinen va estar a Barcelona com un dels ponents de la jornada No m'ho empasso: Construïm espais de confiança mediàtica, organitzada en el marc del projecte Centres Desfake, en col·laboració amb Verificat, Junior Report i Escuela 21.
En aquesta conversa amb el Laboratori d’Equitat Digital, Kivinen explica per què les escoles han de ser un factor d'equilibri davant de les desigualtats en l'àmbit digital i com els col·legis poden posar fil a l’agulla en l’AMI.
Ens podries explicar què és Faktabaari i quina feina feu?
Som una organització finlandesa de fact checking que es va fundar l'any 2014. Molt aviat ens vam adonar que quan fèiem comprovacions i les publicàvem, un públic molt limitat les llegia. Així que vam començar a preguntar-nos: Com podem augmentar la resiliència de tots els que accedeixen al món en línia?
Llavors vam anar-hi a les escoles. Jo era director d'una. Vam provar tota mena de mètodes de verificació en alumnes de primària i secundària, i vam notar que funcionaven bé. Així que, a Faktabaari hem desenvolupat, pels centres educatius, un enfocament d'alfabetització mediàtica i informacional concentrat en com verificar la informació en línia.
Hem desenvolupat, pels centres educatius, un enfocament d'alfabetització mediàtica i informacional concentrat en com verificar la informació en línia
Per què és important fer aquesta feina als centres? I com fer-ho?
Si volem arribar a tota la població d'un determinat grup d'edat, hem d'anar a través de les escoles. Per a una petita ONG com Faktabaari no és possible visitar totes. Així que ens vam concentrar a formar professors, crear materials per a ells, i també vam donar suport al treball vinculat al currículum, perquè és important.
Oferim informació actualitzada per als professors: què està passant en línia, quins mètodes poden utilitzar, quins mètodes utilitzen els fact checkers professionals i com es poden adaptar a l'entorn escolar, etc.
Tendim a pensar en les generacions joves com a "nadius digitals" amb les habilitats necessàries per utilitzar la tecnologia de manera segura i informada. És veritat això?
Hi ha hagut moltes investigacions que diuen que el concepte “nadiu digital” és fals. No em malinterpretes… els joves són meravellosament hàbils per utilitzar diversos programaris, aplicacions i dispositius. Poden crear vídeos ràpids, barrejar música, jugar a jocs d'ordinador. Però quan els demanem que analitzin si un contingut de les xarxes socials és un anunci o és una notícia real, o si una font és fiable o no, o si això és un fet o una opinió, de sobte comencen a no estar tan segurs d'ells mateixos. Els professors i els pares haurien de ser conscients d'això.
Quin hauria de ser el punt de partida de les escoles que volen introduir a les aules l’AMI per lluitar contra la desinformació?
Les competències d'alfabetització digital són importants per als joves, però també per als adults. És una mena de nova habilitat cívica. S'hauria de començar crec que com tard a primària. A Finlàndia, comencem encara abans. Els joves, passi el que passi a l'escola, en el seu temps lliure fan servir els seus propis dispositius mòbils. Alguns estan més hores a les xarxes socials que a l'escola, així que hauríem d'educar-los, a partir de primària, a com ser un usuari crític i selectiu de les xarxes. Començant per petites coses que s'integren en l'ensenyament diari. Quan els nens encara no són capaços de llegir i escriure, poden buscar imatges i cercar coses que els agraden, mentre els professors els ajuden.
Alguns alumnes estan més hores a les xarxes socials que a l'escola, així que hauríem d'educar-los, a partir de primària, a com ser un usuari crític i selectiu de les xarxes.
En segon lloc, a poc a poc, ensenyar-los a ser crítics sobre quina informació és certa, i quina no és certa. A Finlàndia fem servir els contes de fades, que sovint tenen un ensenyament moral. Per exemple, la noia de la Caputxa vermella que porta menjar per a l'àvia, que té una boca molt gran i unes orelles grans i que és algú diferent de quin pretén ser... és una bona metàfora del que passa a Internet, on hi ha molts depredadors, on alguna gent es fa passar per una altra persona i intenta posar-se en contacte amb els joves.
Les desigualtats socials es reflecteixen en la realitat educativa de les escoles. Com podem introduir aquestes habilitats als estudiants d'entorns més pobres?
Estem parlant de la bretxa digital. No totes les famílies tenen els mateixos recursos per oferir als seus fills i filles. Les escoles han de ser el lloc on tots els alumnes, independentment de la seva procedència o condició social, puguin tenir un mateix tipus de formació sobre com utilitzar els dispositius digitals, com avaluar els continguts, com ser ciutadans digitals plens.
Crec que les escoles haurien de ser el factor que equilibri, perquè altres factors d'equilibri són difícils de fer funcionar. Per tant, les escoles haurien de tenir els recursos necessaris perquè si un alumne no tingués el seu propi dispositiu, o no tingués cap acompanyament a casa, pogués fer servir el dispositiu de l'escola amb l'acompanyament necessari.
Les escoles han de ser el lloc on tots els alumnes, independentment de la seva procedència o condició social, puguin tenir un mateix tipus de formació sobre com utilitzar els dispositius digitals, com avaluar els continguts, com ser ciutadans digitals plens.
A Finlàndia teniu una llarga experiència introduint noves formes d'alfabetització a l'educació des de ben aviat. Quines lliçons de l’experiència finlandesa es podrien importar a Catalunya i Espanya?
Crec que Espanya i Catalunya ho estan fent força bé. He participat en alguns projectes de millora de les competències digitals per a professors, i això és absolutament fonamental. Els professors a vegades no se senten segurs de parlar de les xarxes socials davant dels seus alumnes. Per millorar això, és clau millorar les seves habilitats regularment.
He participat en alguns projectes de millora de les competències digitals per a professors, i això és absolutament fonamental.
Els professors a vegades no se senten segurs de parlar de les xarxes socials davant dels seus alumnes. Millorar les seves habilitats regularment seria el millor.
Per exemple, ara tenim una cara nova. La intel·ligència artificial generativa es va introduir fa poc i ara hi ha una gran confusió a tot el món educatiu. Què fer amb això? L'hem d'utilitzar a l'educació? L'hem de prohibir? Com? Tots els sistemes educatius del món estem davant la mateixa situació i és un bon moment per reflexionar sobre com podem transformar aquesta nova situació en una cosa positiva: donar instruccions clares als professors, com informar els alumnes de les possibles complicacions de la IA, etc.
