La mentoria: pilar d’una Europa compromesa?

La mentoria és una cadena humana que no es veu a simple vista i que connecta milers de persones arreu del món. En la societat francesa, fragmentada, especialment desigual en termes d’educació, milers de persones que de manera natural no s’haurien trobat mai aprenen a conèixer-se, s’ajuden, caminen juntes durant un període de temps de vegades llarg, d’un a diversos anys. La mentoria: pilar i accelerador d’una «societat compromesa»?

El president Emmanuel Macron es va prendre seriosament aquesta hipòtesi, motiu pel qual l’Estat va invertir 30 milions d’euros en el pla de recuperació europeu per endegar, el març de 2021, l’ambiciós pla de desenvolupament de la mentoria «1 jove, 1 mentor», que permetrà passar de 40.000 a 100.000 mentorats.

La dinàmica ja està en marxa i l’AFEV ocupa un lloc destacat entre altres actors de la mentoria que formen part d’un col·lectiu d’aquest àmbit. El nostre objectiu és passar de 9.400 a més de 18.000 joves mentoritzats.

Com hem arribat fins aquí?

L’AFEV es va crear a començaments de la dècada de 1990 amb l’objectiu que el compromís dels estudiants universitaris pogués servir com a palanca per lluitar contra les desigualtats, en particular les educatives. Trenta anys més tard, l’AFEV constitueix la xarxa de mentoria d’estudiants universitaris més important de França i d’Europa. Més de 200.000 estudiants voluntaris han dedicat 2 h a la setmana a acompanyar infants i joves d’entre 5 i 19 anys amb dificultats escolars per tal que recuperin la confiança en ells mateixos i les ganes d’aprendre. Més enllà dels deures, els mentors i els mentorats treballen plegats per obrir-los les portes al món cultural i per projectar un futur formatiu en l’educació superior. També treballen junts la mobilitat i altres qüestions.

Una característica destacada de la mentoria de l’AFEV és que es duu a terme a domicili, de manera que les famílies hi estan directament implicades i es beneficien de la presència de l’estudiant mentor. Es crea un vincle de confiança que dona tranquil·litat als pares i els ajuda a sentir-se més legitimats en relació amb l’educació dels fills. 

Quin impacte té per als mentorats?

El fet de tenir al costat «models a seguir» els permet relaxar-se una mica, ampliar el seu ventall de possibilitats i guanyar autoestima i confiança en ells mateixos: el 81% dels mentorats se senten millor amb ells mateixos i el 64% se senten amb més confiança a l’escola, i més tenint en compte que els mentors són estudiants universitaris que, de manera informal, els permeten projectar-se en un univers que desconeixen en gran mesura: la vida universitària. El 80% dels mentorats de l’AFEV consideren que el seu mentor estudiant els ha ajudat a tenir les coses més clares en relació amb el seu projecte d’orientació escolar o professional. 

Però els beneficis de la mentoria no es limiten únicament als mentorats. A banda de la conscienciació sobre les desigualtats i la sensació de ser útils, els mentors també desenvolupen competències ―les famoses «soft skills»― pròpies d’aquesta estreta relació interpersonal: comunicació, creativitat, organització, capacitat de transmissió, empatia... Complementen la formació acadèmica i de vegades es veuen reconegudes en el seu pla d’estudis. Sobre el reconeixement de les competències adquirides a través de la mentoria, si bé hi ha un interès real per part dels actors de l’ensenyament superior, els marges operatius de millora són encara molt grans.

I ara què?

Atès que la mentoria és beneficiosa tant per als mentors com per als mentorats, tothom coincideix que cal promoure’n el desenvolupament. A França, l’Estat no només hi ha fet una gran inversió financera, sinó que també ha innovat creant aquesta política educativa conjuntament amb els professionals de la mentoria per ajudar les estructures que ja duien a terme mentories a canviar d’escala i les que encara no en feien a posar-les en marxa.

Per tal que la mentoria funcioni, cal disposar de professionals de la mentoria. Tot el procés de mobilitzar, formar, informar i supervisar milers de mentors i de joves no es pot dur a terme de manera improvisada. El pla «1 jove, 1 mentor» ha marcat una etapa important per impulsar l’aparició i la professionalització de la mentoria, però encara cal consolidar aquesta dinàmica i fer que duri en el temps. Les associacions de mentoria, en estructurar-se dins d’un col·lectiu, participen en una dinàmica de posada en comú d’eines i de millora de la qualitat, en particular treballant per posar en marxa un segell de qualitat que s’inspiri en el plantejament adoptat per la Coordinadora de Mentoria Social.

La dinàmica de desenvolupament no només s’ha iniciat a França, sinó que té un abast europeu, tal com reflecteix el programa flamenc de mentoria d’integració social dels migrants i els refugiats o el programa de mentoria per a infants amb dificultats escolars que acaba de posar en marxa la Generalitat de Catalunya amb la Coordinadora de Mentoria Social, de la qual forma part l’AFEV Catalunya.

Els actors de la mentoria a França van aprofitar la Segona Trobada de la Mentoria, celebrada el 19 de gener de 2022, per fer un al·legat en presència de diferents ministres a favor del «dret a la mentoria», en el marc tant de les eleccions presidencials franceses com de la presidència francesa de la Unió Europa i de l’Any Europeu de la Joventut.

Després de dos anys i mig de crisi sanitària i social a escala mundial, somien a anar més enllà d’experiències locals o nacionals i a definir plegats un marc europeu que permeti a la mentoria assolir el seu màxim desenvolupament i ofereixi l’oportunitat a tots els que ho vulguin d’implicar-se, a escala europea, amb tothom que en tingui necessitat. És un somni que tenim a l’abast de la mà.