Amb més desigualtats i menys aprenentatge: així ha sigut l’any sense extraescolars

La Martina (9 anys) va passar tot el confinament sense poder fer cap activitat extraescolar. Des de l’inici de curs, ha pogut tornar a fer teatre i gimnàstica rítmica a l’escola. Això sí: només amb el seu grup bombolla. “Per a ella va ser molt dur estar tant de temps a casa sense poder fer esport ni relacionar-se amb les seves amigues”, explica la seva mare, que espera que aquest curs les activitats extraescolars puguin desenvolupar-se amb total normalitat.

El cas de la Martina no és excepcional: són molts els infants i joves que no han pogut fer activitats extraescolars durant aquest any. Aquest fet ha afectat la qualitat educativa de milers d’infants i adolescents i ha eixamplat les desigualtats.

Especialment en el cas de les famílies vulnerables, els mesos de confinament van afectar de manera directa el desenvolupament emocional i mental dels infants i joves. “Mai ens havíem trobat tants casos d’ideacions suïcides, autolesions, depressions diagnosticades i no diagnosticades com ara”, relata la directora territorial del Casal d’Infants del Raval, María José García, que expressa que van trobar-se amb un comportament “apàtic” general dels joves.

El casal només va tancar les seves portes des del mes de març fins a finals de juny, però el fet que els joves no hi anessin, ha generat conseqüències a curt i a llarg termini. D’entrada, els educadors van notar que la gran majoria van tornar amb sobrepès “per l’endarreriment en els hàbits de l’alimentació i per la manca d’esport” i van percebre un enganxament a les pantalles i a les xarxes socials “molt més elevat” que abans del confinament.

“El seu desenvolupament s’ha vist afectat: portaven una línia ascendent i, de sobte, es va parar. I en el moment que es para ja no podran arribar a com si haguessin continuat caminant”, lamenta García. En aquest sentit, preveu conseqüències en el seu desenvolupament, en el desànim general, en l’apatia i en l’autoestima dels joves i infants. Un clar exemple n’és la Chloe -nom fictici-, una usuària del Casal d’Infants que sempre havia obtingut notes excel·lents. “Aquest any no ha pogut amb 4t d’ESO i tot passa per un problema d’autoestima”, explica la directora territorial del Casal.

El mateix ha passat en molts joves d’arreu del país, on les desigualtats han crescut de forma exponencial. “L’ampliació de la bretxa ha anat in crescendo. Mentre algunes famílies han pogut continuar les extraescolars, altres no hi han pogut accedir”, explica la directora de l'Aliança Educació 360, Fathia Benhammou, que afegeix que s’han de fer polítiques públiques perquè tots els nens i nenes tinguin el dret a l’educació extraescolar.

Les dades li donen la raó. Des del confinament, les activitats extraescolars s’han mantingut més en el cas de les famílies amb estudis universitaris (33,1%) que en les famílies amb nivell d’estudis obligatoris (25%), segons l’estudi Confinament i condicions d’aprenentatge, elaborat per Xavier Bonal i Sheila González.

Per a combatre aquestes conseqüències, Benhammou recorda que després de mesos sense escola presencial, calia oferir mes educació. A la pràctica, però, no ha estat així. “Tot i ser una opció segura, l’educació en el lleure no va arribar a moltes famílies a l’estiu“, denuncia la directora d’Educació 360, que lamenta que al setembre “encara va costar més”.

Per a la investigadora de desigualats educatives de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Sheila González, les extraescolars són “un dels punts on més s’aprecien les diferències” perquè tot allò que no es obligatori “és un espai de desigualtat”. “Abans de la pandèmia hi havia una oferta adreçada als infants molt vulnerables i la covid ens ha deixat, en molts casos, sense aquest recurs”, expressa González, que lamenta que moltes escoles deixessin de fer activitats al setembre.

Segons la síntesi d’evidència de l’Education Endowment Foundation, participar en determinades activitats extraescolars equival al guany de dos mesos sobre el progrés acadèmic mitjà dels alumnes en un curs escolar, i de dos mesos i mig en el cas de l’alumnat més vulnerable.

Precisament per aquest motiu, les biblioteques, els clubs socials o esportius són de gran importància en el desenvolupament dels infants i els joves. “Les biblioteques són un reducte disruptiu a la societat actual, que promou la convivència de la forma més oberta que coneixem”, reivindica la bibliotecària i actual cap de gabinet del rector de la UPC, Carme Fenoll, que considera que hi ha molt pocs llocs “on es trobin espais públics de forma gratuïta, oberts i lliures per a persones de diferents edats i provinences”.

A les biblioteques no només s’hi va a buscar llibres: els infants i adolescents hi poden trobar activitats de tota mena. Reforç escolar, recursos tecnològics, tallers o L’hora del conte, en són algunes d’elles. “Aquesta activitat és molt rellevant perquè no tots els nens i nenes tenen la sort que els llegeixin a casa”, apunta Fenoll. Per aquest motiu, considera que a les biblioteques “cada infant o jove hi troba el seu racó i el seu refugi”. “Hi ha nens que a casa no ens podien comprar massa llibres i gràcies a les biblioteques vam poder formar-nos com a persones”, celebra Fenoll, que reivindica que en una biblioteca hi poden coincidir alumnes d’escoles privades, concertades i públiques.