Per a què necessitem recerca i avaluació en educació?

Notícies

Amb el manifest Apostem per la recerca per millorar l’educació del país, centenars de persones i organitzacions vinculades a l’educació demanem que les institucions públiques, i molt especialment el Govern de la Generalitat, facin un pas endavant per connectar millor recerca i polítiques educatives. Però, per a què ens ha de servir, aquesta major connexió? Per què insistim en que la recerca i l’avaluació de programes i polítiques educatives és clau per millorar la qualitat i l’equitat del sistema educatiu?

Hem demanat a algunes de les persones implicades en la iniciativa que ens ajudin a il·lustrar quines són les contribucions que la recerca i l’avaluació d’intervencions educatives podrien tenir en la millora de l’educació. Contribucions que, avui dia, a Catalunya, encara no hem desenvolupat suficientment. Per a què necessitem, doncs, recerca i avaluació en educació?

1. Per identificar i comprendre els problemes del sistema educatiu i anticipar futures necessitats

    La investigació és una eina fonamental en l’àmbit social i educatiu per detectar i dimensionar les problemàtiques i les seves causes, per identificar tendències sobre fenòmens socials i, per tant, anticipar necessitats o riscos futurs.

    Relacionat: Llegeix l'article 4 claus per connectar recerca i política educativa i impulsar la millora de l’educació

    En la presentació pública del manifest, el sociòleg Xavier Bonal assenyalava, però, que a Catalunya encara avui l’administració no se serveix suficientment d’aquest tipus de dades per conèixer i abordar els problemes del sistema educatiu: “Per exemple, sabem quin és el nivell agregat de l’abandonament educatiu a Catalunya, però no tenim informació territorialitzada i sistemàtica d’on es produeix, de en quins centres es produeix més aquest abandonament. Tampoc no tenim una prospectiva ben feta ni sabem quines implicacions pot tenir sobre la planificació educativa la caiguda demogràfica que ens acompanyarà com a mínim en els propers 10 anys. Són qüestions absolutament essencials que requereixen de mecanismes d’avaluació molt més actius”.

    2. Per a la millora contínua de la intervenció educativa

      Mercè Gisbert i Caterina Calsamiglia, pedagoga i economista especialitzada en educació, respectivament, coincideixen en assenyalar que en l’àmbit de les metodologies d’ensenyament-aprenentatge fa falta generar més evidències que puguin respondre a les preguntes que tenen els docents davant la seva pràctica.

      Per exemple, Gisbert assenyala que, si ens fixem en l’àmbit específic de les tecnologies digitals aplicades a l’educació, “continuem sense tenir prou evidències de com la tecnologia impacta en el procés educatiu, especialment des del punt de vista d’ensenyar millor o diferent, i que un altre aprengui amb més qualitat, o diferent”.

      Pilar Gargallo, presidenta de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, assenyala que “gràcies a les universitats hem avançat en àmbits com el treball cooperatiu, la personalització educativa i el treball per projectes”, però en general troba a faltar més promoció de la col·laboració entre centres educatius i universitats per desenvolupar investigacions útils als reptes del sistema: “Moltes vegades no ens centrem en l’evidència, sinó en intuïcions que tenim els mestres. Si tinguéssim les dades, si poguéssim cocrear i treballar conjuntament amb els investigadors, seria molt més fàcil: afinaríem molt més com desenvolupem les praxis amb els infants i joves”.

      Relacionat: Suma’t al manifest Apostem per la recerca per millorar l’educació del país

      En el mateix sentit, Calsamiglia explica que cal que l’experimentació que impulsen els centres educatius s’acompanyi de la recerca adequada per tenir la seguretat d’estar aconseguint els objectius fixats.

      Pensem, per exemple, en un claustre que es marca com a objectiu aconseguir que els alumnes siguin capaços de treballar en equip i per fer-ho introdueix noves metodologies de treball. “Rarament les coses surten d’entrada; normalment, proves, després perfiles... Si no tens evidències que ho estàs aconseguint o no, no pots evolucionar. La recerca és permanent adquisició de coneixement i, sense recerca, no evoluciones, perquè no tens mai la seguretat d’estar avançant, o no saps distingir les coses que estan realment provades de les que no; llavors depèn tot de si t’ho creus tu o no.” Per resoldre-ho, la investigadora reclama que l’administració pública faci una aposta per pilotar experiències basades en les evidències i avaluar-les, i argumenta que “fer recerca amb les escoles i generar evidències del nostre país ens informaria sobre com procedir aquí i no caldria extrapolar els resultats de la recerca feta a altres països”.

      3. Per entendre els efectes de les polítiques impulsades pels governs i millorar-les

        Avaluar les polítiques impulsades pel govern en matèria educativa és igual de central a fi d’esclarir quins efectes tenen i per obtenir informació útil per a millorar-les. En un altre article explicàvem la conveniència d’acompanyar la posada en marxa de reformes en el sistema educatiu, com les que s’han anat fent respecte a l’horari i la jornada escolar, d’avaluacions que permetin comprendre en quina mesura les polítiques estan aconseguint els seus impactes. L’investigador Miquel Àngel Prats, per la seva banda, apunta que el Programa de Millora i Innovació en la Formació de Mestres (MIF), impulsat per les universitats catalanes i la Generalitat, és una altra de les polítiques que caldria avaluar en aquest moment, amb la vista posada en la seva millora continuada.

        És cert que algunes polítiques sí que són avaluades; institucions com Ivàlua i mecanismes com el PROAVA (el Fons de promoció per a l’avaluació, del Departament d’Economia) hi han contribuït. Xavier Bonal apunta també que “existeixen exemples d’una col·laboració molt fructífera entre grups de recerca i administracions públiques. Per exemple, hem desenvolupat molts estudis per molts municipis amb l’objectiu de reduir la segregació escolar i aconseguir una escolarització més equilibrada, que en molts casos donen lloc a decisions polítiques que en aquests casos sí que es basen en un diagnòstic ben fet”.

        Els investigadors assenyalen que, per fer un pas endavant, el Departament d’Educació hauria de promoure bases de dades de qualitat amb un accés regulat per a finalitats d’investigació i anàlisi. Concretament, troben a faltar a Catalunya l’existència d’un panel educatiu, que permeti anàlisis longitudinals, i que inclogui dades actualitzades sobre rendiment educatiu, accés i resultats vinculats a les etapes educatives no obligatòries (com l’educació 0-3 o la formació professional), i característiques socioeconòmiques i culturals de l’alumnat.

        Tu també penses que la recerca té molt a aportar a la millora del sistema educatiu? Uneix-te al manifest!

        Si vols saber-ne més, entra a recercaperleducacio.cat, suma't a la proposta i comparteix-la!

        Blog

        Llegeix els articles relacionats

        Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar la informació que es fa pública al nostre lloc web i recopilar informació estadística. Si es continua navegant, considereu que s’accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració i obtenir més informació aquí.

        Acceptar