Quan rebre dotze visites a les portes obertes és una alegria
13/03/2024
90 centres educatius segregats de Catalunya s’inscriuen en la campanya “Aquí Comença Tot” per atreure famílies a les portes obertes
“El curs passat, després de tota la implicació de l’equip educatiu i de les famílies, vam rebre zero visites durant les portes obertes. Va ser molt frustrant i decebedor”. Parla Imma Espinosa, directora de l’escola de primària El Turó de Montcada i Reixac, des de fa nou anys i amb una sòlida trajectòria com a mestra, de dècades. El Turó, al centre del municipi, ha anat carregant l’estigma de què “allí els infants no aprenen català” o el rumor de “no surten prou preparats” després que a les darreres dècades hagin arribat diferents famílies d’origen pakistanès i magribí al barri i s’hagi concentrat l’alumnat d’aquestes cultures. Sortosament, a les portes obertes d’aquest febrer, “s’ha girat la truita i hem tingut una dotzena de famílies molt interessades a portar als seus fills a El Turó”.
A l’escola L’Aragai de Vilanova i la Geltrú, aquesta situació de “portes obertes desertes” també s’ha anat repetint durant força anys, fins al curs 2021-22, que el centre va fer un tomb, gràcies a un nou projecte pedagògic. “Al llarg de molts anys, hem viscut un greuge comparatiu respecte a altres escoles públiques del voltant. Com a molt, rebíem visites de cinc o set famílies en unes portes obertes, mentre al centre del costat n’eren vuitanta”, recorden la nova directora Arantxa Millan i la cap d’estudis, Alba Brull. És una situació similar que viuen bona part de les 90 escoles que s’han sumat a la campanya “Aquí comença tot” per interpel·lar les famílies veïnes perquè les visitin sense prejudicis. Escoles on quan reben dotze visites és tota una alegria!
“Com a molt, rebíem visites de cinc o set famílies en unes portes obertes, mentre al centre del costat n’eren vuitanta”
“La nostra escola és casa i fa barri: I no és només un hashtag per a les xarxes socials, sinó que, tot i que tenim algunes mancances en inversions, mirem de ser un espai d’acollida per a tothom, amb un projecte educatiu molt sòlid al darrere”, reivindiquen des de L’Aragai. Quin és l’entorn de l’escola? “A Vilanova i la Geltrú hi ha una única zona educativa i en pocs metres de distància, s’ajunten escoles i instituts públics i un centre concertat que cobreix la franja d’infantil fins al batxillerat. “I l’Aragai queda en una cantonada a la zona de Sant Joan i, tradicionalment ha estat associat primer, als fills de les migracions del sud d’Espanya dels anys 50 i 60 i després a les noves migracions estrangeres. Tenim fins a 56 nacionalitats diferents, el que és un autèntic repte”, destaquen. Aquesta multiculturalitat, per moltes famílies, s’ha acabat convertint en un estigma.
La cap d’estudis detalla que aquest poc interès de les famílies de Vilanova pel centre, els darrers anys, els ha suposat “un esgotament professional. Sempre hem de demostrar, constantment, que tenim una bona escola, quan és un centre que és a l’avantguarda del sistema educatiu, gràcies al fet que des del 2020 pertany al Programa d’Acceleració a la Transformació Educativa del Departament d’Educació”. L’estigma de l’escola dura fa molts anys. “Jo soc exalumna d’aquí i ara en soc la directora i durant temps vaig haver d’aguantar comentaris com: “ah, de L’Aragai?, doncs sí que has sortit ben preparada. I m’ho deien des de la sorpresa”, reconeix Millan.
La multiculturalitat del centre, per moltes famílies, s’ha acabat convertint en un estigma.
Ho constaten la Laura Berard, secretària de la junta de l’AFA, i l’Anna Pérez, també a l’associació. Totes dues són mares de petits a I-4. Laura reconeix que “teníem fins a sis opcions per triar centre. L’Aragai no era ni primera, ni segona, ni la tercera… Està a la zona de Sant Joan, que, per a molts de nosaltres és com terra de ningú, quan s’acaba Vilanova. Reconec que jo tenia molts prejudicis i quan em van assignar aquesta escola per al nen estava espantada”, apunta. Ara, com l’Anna, asseguren estar “molt contentes amb el sistema educatiu, com acullen de bé als nens i sabem com l’equip docent està molt implicat”. “El més important és que els nostres fills són feliços aquí”, diu l’Anna. Segueixen reivindicant que cal “molta més inversió per part de l’Ajuntament per posar el pati en millors condicions. No pot ser que hi hagi escales trencades o elements malmesos. Per més bona voluntat que posem des de l’AFA i l’escola, hi ha àmbits que ja no són de la nostra competència i ens fan estar en desavantatge respecte a la resta de centres veïns”, lamenten.
Per sort, a les darreres portes obertes, celebrades el 20 de febrer i el 4 de març, han notat un viratge positiu, ja que han rebut una quarantena de famílies interessades en L’Aragai. “En els darrers dos anys, se’ns han creuat persones que ens han ajudat molt i han cregut en la nostra escola, ens han fet confiança i el boca-orella ha funcionat bé i està trencant prejudicis. Aquí treballem per projectes, som un centre innovador i cuidem molt la comunitat, som casa”, subratllen.
Combatre els prejudicis
I com El Turó de Montcada ha aconseguit revertir els recels i ara té força famílies que inscriuen als fills? Són diferents factors, per una banda, des de l’Ajuntament, s’ha impulsat la plataforma ciutadana Xarmir, la Xarxa Antirumors de Montcada i Reixac, un grup obert de veïns i veïnes interessats en la convivència per una Montcada lliure de rumors, estereotips i prejudicis. “Pares de l’escola, molt compromesos, que coneixen el projecte educatiu i com treballem la gestió emocional, ho han explicat a les reunions de la Xarmir, per a combatre tots aquests prejudicis que encara hi ha sobre El Turó”. I un altre punt de força és la vocació de l’equip directiu i de docents: “jo surto a la porta i aviso a les mares que vinguin, entrin i ens coneguin directament. Que ho preguntin tot. Estem creant una xarxa molt maca i veiem com les mares -moltes, dones immigrades-, cada vegada ens demanen que oferim cursos per a elles: ara de cuina, ara de català, ara de castellà… Han vist que la xarxa és poderosa”. També són un element cabdal en la cura i en la família, subratlla la directora.
“El que tenim clar és que la diversitat cultural és riquesa, és un reflex de la societat en la qual vivim i que es trobaran al llarg de la seva vida”.
Per una altra banda, tenen una escola bressol veïna que “ha animat moltes famílies perquè ens coneguin i els han parlat molt bé de la feina que fem i n’estem molt agraïts perquè així seguim teixint aliances amb el barri”, detalla. I, evidentment, hi ha la feina diària que fan en aquest centre d’una línia i el boca-orella de les famílies satisfetes que està, per fi, revertint, la situació. “Treballem acompanyats del Departament, com a Comunitat d’Aprenentatge, amb força projectes pilots. Sempre hi ha dos mestres a l’aula més una persona voluntària i les famílies sempre poden participar-hi i són molt benvingudes”, descriu. “El que tenim clar és que la diversitat cultural és riquesa, és un reflex de la societat en la qual vivim i que es trobaran al llarg de la seva vida. Els prejudicis els tenen els adults. Els infants, no. Tenim alumnes pakistanesos que parlen millor el català que jo”, conclou, Imma Espinosa, somrient.
Centres equivalents
Lidón Gasull és la directora de les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC) “apostem per un sistema que faci una repartició equilibrada de l’alumnat. Sabem que el principal problema que tenim a Catalunya, tret de certs punts específics, és el de la segregació dins de les zones educatives”. La directora de l’aFFaC raona que “tota l’organització educativa que tenim muntat que va des de la visita als centres, la preinscripció, la matrícula, el repartiment de l’alumnat o, fins i tot, com qualifiquem els centres, està pensat per perpetrar aquesta decisió de les famílies”, lamenta. Gasull proposa que si el Departament pogués “influir més en una repartició equilibrada de l’alumnat, ja no tindria tant de sentit l’etiqueta de “màxima complexitat”.
Des de l’aFFaC reconeixen que no estan “gaire d’acord amb les polítiques públiques que s’apliquen per a combatre la segregació perquè, al final, poden millorar una mica, però tenen poc impacte”. Al final, raona, “el que volen les famílies és portar el seu fill a l’escola i que no sigui el diferent i això t’ho trobes en tots els nivells sòcioeconòmics”. Per tant, Gasull, proposa que cal “un sistema de repartició equilibrada. Primer, doncs, cal treballar l’equivalència entre centres: no val que al mateix barri uns tinguin unes súper instal·lacions i els altres caiguin a trossos. També ho aplicaríem als projectes educatius similars, equivalents, cadascú amb la seva identitat”. Això “ho tenen ben resolt a Estònia i Finlàndia, on les famílies tenen plena confiança amb aquests centres equivalents del seu barri”, exemplifica.
“Cal treballar l’equivalència entre centres: no val que al mateix barri uns tinguin unes súper instal·lacions i els altres caiguin a trossos.”
L’altra política d’acció que proposen des de l’aFFaC és “fer un repartiment equilibrat de l’alumnat, de manera que per a les famílies no sigui un inconvenient portar al seu fill a aquesta escola o a l’altra perquè a totes les escoles es trobi una diversitat equilibrada. S’hauria d’aplicar un sistema de repartiment similar al que es fa amb els CAP. Tu saps quin centre et toca, després, més endavant si no s’ajusta a les teves necessitats, ja miraràs de canviar-te. Però el repartiment hauria de seguir aquest model i no que les famílies triïn i facin una llista de prioritats i el Departament adjudiqui després”. La directiva proposa que s'actuï al revés del que es fa ara. “Primer cal ser honestos i tenir clarament identificat quines invercions cal fer per tenir centres equivalents en un temps breu. I llavors fer aquest repartiment equilibrat i previ per evitar que les famílies tinguin por i facin estratègies per triar escola”, conclou.
Sigui d’una manera o d’altra, ara per ara, el sistema reclama que les famílies ordenin unes preferències escolars. La data per començar-ho a fer va arrencar el dimecres dia 6 i finalitzarà el 20. L’època de visitar escoles, doncs, ja ha passat. Superat el tràmit, moltes de les escoles sumades a la campanya “Aquí comença tot” confien que l’any vinent els vagi millor. Fet i fet, saben que les dinàmiques socials no canvien d’un dia per l’altre. Mentrestant, moltes d’elles continuaran lluint orgulloses el cartell, que recorda a tothom quins valors encarnen i transmeten: empatia, amistat, igualtat, compromís, descoberta, solidaritat i respecte.
