La lluita contra la segregació escolar, clau per avançar cap a una societat més justa i sostenible

L’objectiu de l’educació és fer possible el creixement i el desenvolupament de totes les potencialitats que els nens i les nenes tenen com a persones i que puguin dur una vida plena i autònoma, sent responsables i respectuosos envers els drets humans i el medi ambient.

D’acord amb la Convenció sobre els Drets de l’Infant i l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible -en especial, l’ODS 4 sobre l’educació de qualitat-, els infants i adolescents no només tenen dret a accedir a l’educació, sinó a aprendre i a que la seva experiència en el sistema educatiu sigui el màxim d’enriquidora. Són els poders públics els que han de garantir un sistema educatiu just, inclusiu, de qualitat i lliure de violències, que ofereixi a tothom la igualtat d’oportunitats. Això passa per revertir els factors d’exclusió, perquè de vegades el sistema educatiu no només no compensa la situació que viuen molts nens i nenes pel mer atzar de la família i l’entorn on han nascut i es desenvolupen, sinó que fins i tot els reprodueixen o els amplifiquen.

Els infants i adolescents no només tenen dret a accedir a l’educació, sinó a aprendre i a que la seva experiència en el sistema educatiu sigui el màxim d’enriquidora

Accedir a l’educació i gaudir d’una bona experiència educativa no només garanteix el compliment del dret a l’educació, sinó que contribueix de manera decisiva a fer efectius molts dels altres drets dels nens, nenes i adolescents. En aquest escenari, doncs, garantir el dret a l’educació i les fites de l’ODS 4 és clau per avançar en una societat més justa i sostenible.

Tenint tot això en compte, tal com des d’UNICEF Comitè Catalunya ja apuntàvem l’any 2018 a l’informe “No val a badar. L’Agenda 2030 en clau d’infància a Catalunya”, un dels principals reptes que presenta l’educació a casa nostra és el fenomen de la segregació escolar.

Enguany, amb motiu del vuitè aniversari de l’aprovació de l’Agenda 2030 per part de l’Assemblea General de les Nacions Unides, UNICEF Comitè Catalunya ha publicat el document “L’Agenda 2030 en clau d’infància a Catalunya. Actualització de l’estat dels indicadors. Setembre 2023”, per seguir incidint en pro del compliment dels ODS i fer un seguiment de l’estat d’alguns dels indicadors proposats en clau d’infància a casa nostra, i hem cregut molt oportú tornar a insistir en el problema de la segregació escolar.

Parlar de segregació escolar és parlar de distribució desigual dels nens, nenes i adolescents entre els centres educatius d’un territori, de manera que n’hi ha que concentren l’alumnat amb complexitat educativa i social. Tenir una xarxa escolar segregada és una forma d’exclusió que condiciona les oportunitats educatives dels infants i adolescents. Sabem que assistir a un centre amb alta concentració d’alumnat desafavorit penalitza el rendiment. Sabem que els alumnes de nivell socioeconòmic baix són els qui tenen més probabilitats de no adquirir les competències mínimes i que els estudiants d’origen migrant són els que presenten unes pitjors dades en les proves de competències, així com una taxa de graduació inferior i unes xifres més elevades d’abandonament prematur dels estudis.

Tenir una xarxa escolar segregada és una forma d’exclusió que condiciona les oportunitats educatives dels infants i adolescents.

En aquest sentit, l’actual taxa d’abandonament a Catalunya se situa molt lluny de la del conjunt de la UE (16,9% vs. 9,6%). A l’hora d’abordar-lo, però, és important tenir en compte que l’abandonament és el resultat d’un procés de desvinculació escolar que comença molt abans i que està estretament vinculat amb situacions com el fracàs escolar, el baix aprenentatge durant l’etapa obligatòria, les expectatives del professorat, el clima escolar, la capacitat de les famílies d’acompanyar el procés educatiu, i, per descomptat, també la segregació.

 L’abandonament és el resultat d’un procés de desvinculació escolar que comença molt abans i està estretament vinculat a la segregació

Precisament, la importància del repte en relació amb la segregació va donar lloc l’any 2019 a la signatura del Pacte contra la segregació escolar a Catalunya. Les mesures desenvolupades des de llavors han permès aconseguir significatius avenços, cosa que demostra que quan s’identifiquen i s’aborden els problemes, la realitat pot canviar. Però és necessari continuar avançant amb més força, sumant voluntats, recursos, sinergies i evidències per revertir els actuals índexs de segregació.

Per fer-ho, necessitem continuar trencant mites al seu voltant. La segregació residencial és una part del problema, però la segregació educativa té una vida pròpia que va més enllà de la residencial. D’altra banda, la segregació escolar no sempre va lligada a la presència en un territori de nens i nenes en situació més vulnerable, perquè hi ha molts barris o municipis amb grans xifres d’infants en situació de pobresa o de població d’origen estranger que presenten unes dades baixes de segregació, mentre que d’altres amb menor nombre d’infants i adolescents amb aquestes característiques presenten altes xifres de segregació.

Per contribuir a un major compromís en contra de la segregació escolar, a tots els nivells polítics i institucionals, cal insistir en la gravetat dels seus efectes. La segregació escolar provoca iniquitats que van més enllà de l’àmbit educatiu, sent precisament els nens, nenes i adolescents en situació més vulnerable els que es veuen més perjudicats per aquesta realitat.

Una societat llastrada per la segregació acaba patint importants anomies que afecten la cohesió social de barris, pobles i ciutats i, en definitiva, erosionen l’essència de la democràcia.

A banda dels impactes individuals, també en genera en el conjunt de la societat. A més a més d’uns pitjors resultats educatius globals, una societat llastrada per la segregació acaba patint importants anomies que afecten la cohesió social de barris, pobles i ciutats i, en definitiva, erosionen l’essència de la democràcia. Per no parlar del fet que una societat amb alta segregació escolar veu com el retorn social de la inversió educativa és menor a la que hauria de ser.

Dit d’una altra manera, quan hi ha segregació i es comprometen els drets individuals dels nens, nenes i adolescents, es posen en qüestió els objectius de l’educació. I sense un sistema educatiu que sigui reflex de la diversitat de la nostra societat, és impossible remoure la desigualtat i l’exclusió. Erradicar la pobresa infantil, i totes les seves conseqüències, individuals i socials, passa també per revertir les dades de segregació escolar. Tenim prou incentius, doncs, per no defallir en aquest propòsit.

Si vols seguir llegint: 

• Infografia: la segregació escolar amplifica el fenomen de l'abandonament escolar a 4t d'ESO
• Les 7 excuses per mantenir l'statu quo i no lluitar contra la segregació escolar
• Sabadell, o com un tractament precís i transparent de les dades permet combatre la segregació
• 14 mesures que han de desplegar els ajuntaments per reduir la segregació escolar
• Mapa interactiu: La segregació escolar municipi a municipi
• “Si en un municipi hi ha centres segregats, el problema és de tota la xarxa i la solució l’hem de buscar conjuntament”
• Calendari de la lluita contra la segregació escolar