Cada any, moltes famílies a Catalunya es troben en una cruïlla inesperada: “Potser no continuo”. Quan un jove diu que no vol seguir a l’institut o al cicle formatiu, a casa apareixen sentiments com la por, la urgència de trobar solucions o el neguit de no saber què fer: “I ara què? Es quedarà a casa a meitat de curs? I si no torna a estudiar?”.

Segons la nova dada d’abandonament escolar prematur del 2025, a Catalunya el 13,5% dels joves deixen d’estudiar abans d’hora. És a dir, sense tenir cap estudi postobligatori. Molts d’ells poden viure situacions d’esgotament, frustració o, fins i tot, de por a decebre. Quan un jove decideix abandonar, sovint no és una decisió sobtada, sinó tot un procés de desvincular-se de l’escola i els estudis. “Pot estar demanat una altra manera d’aprendre, de créixer i de sentir-se part d’un futur possible”, explica Rosalina Alcalde, directora de la Plataforma Zero Abandonament.

• Relacionat: Acompanyar en els estudis Orientacions per a famílies amb adolescents

Aquesta situació no és ni un fracàs ni una decisió definitiva: és una senyal que cal acompanyar amb calma i suport. Així ho recull la guia Deixo l’institut: Guia per a famílies i joves de batxillerat i cicles formatius per afrontar l’abandonament escolar a meitat de curs, que neix amb la voluntat de ser una eina útil per acompanyar en aquest moment de desconcert.

El que importa és entendre que és una situació compartida, que cal abordar plegats i que sempre hi ha alternatives reals. Per això, et deixem 5 consells que poden ajudar famílies i joves a afrontar el moment i prendre decisions amb més serenor.

1. Entendre que no és una decisió individual

Deixar els estudis a meitat de curs no acostuma a ser una decisió capriciosa. Mirar la situació com un punt de bloqueig compartit, i no com un error personal, ajuda a reduir la tensió i a buscar alternatives amb més confiança.

2. Parlar-ne a casa, sense pressions ni culpes

El primer pas no és decidir què fer, sinó escoltar. Evitar amenaces, retrets o comparacions ajuda a mantenir el diàleg obert. Preguntes com “Què és el que t’està fent més difícil continuar?” o “Com et sents ara mateix?” situen el jove com a protagonista i posen primer l’escolta abans que la resposta.

3. No cal resoldre-ho tot de cop

No cal tenir totes les respostes de forma immediata. És millor avançar pas a pas: una conversa, una entrevista d’orientació, una activitat o un canvi de rutina. Així, podem anar ajustant-nos a mesura que comprenem què necessita.

• Relacionat: Donar eines per garantir itineraris: com les famílies poden prevenir l'abandonament escolar

4. Demanar suport a l’institut i al municipi

Demanar ajuda forma part de la solució. Es pot contactar amb el tutor o tutora, l’orientador/a del centre, els serveis educatius, d’ocupació o l’oficina jove del municipi o del territori. Hi ha professionals preparats per ajudar a ordenar opcions i prendre decisions amb més calma.

5. Buscar alternatives per no quedar-se a casa

Quan un jove deixa l’institut a meitat de curs, és important mantenir vincles, rutines i oportunitats d’aprenentatge. I, a Catalunya, existeixen opcions formatives per no quedar-se a casa. Certificats professionals curts, centres de noves oportunitats, cursos de monitoratge, idiomes o competències digitals, voluntariat o activitats estructurades…

No es tracta d’omplir l’agenda, sinó de crear un pont mentre es redefineix el camí.

Descarrega’t la guia

Famílies i joves no han d’afrontar aquest moment sols. Hi ha recursos, professionals i alternatives per continuar construint un futur possible, també quan el camí inicial no funciona.

• Consulta la guia “Deixo l’institut” de la Plataforma Zero Abandonament per trobar orientació i recursos al teu territori.