Sabadell, o com un tractament precís i transparent de les dades permet combatre la segregació

“Per poder realitzar qualsevol acció en contra de la segregació escolar, primer has de tenir detectat l'alumnat amb necessitats de suport educatiu vinculades a dificultats econòmiques. L’actualització constant de les dades de l’alumnat amb NEE-DSS (necessitats educatives específiques derivades de situacions socioeconòmiques o socioculturals) a cadascun dels centres és clau. Si ja d’entrada treballes amb dades que no són reals, malament.”

I com es fa per aconseguir aquesta foto precisa? A partir d’una dada tan objectivable com són els ajuts individuals de menjador i/o les beques de material escolar i llibres concedides a l’alumnat de cada centre. “Aquest és un punt de partida sòlid”. Qui així s’expressa és la directora de l’Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògic (EAP) de Sabadell, Cynthia Sabaté. Abans d’adoptar aquesta mirada, a Sabadell es comptabilitzava un 15,4% d’alumnat amb necessitats de tipus socioeconòmic. Ara, aquesta xifra és del 30%, i tenen identificats els desequilibris existents a tota la ciutat, a cadascuna de les 9 zones educatives, a cada escola i a cada curs.

"Els EAP estem transitant d’una detecció basada en la constatació d’un dèficit cap a una detecció basada en el risc o desavantatge educatiu”

Sabadell compta amb uns 20.000 alumnes de segons cicle d’educació Infantil i Primària. D’acord amb el Pacte contra la Segregació Escolar a Catalunya i amb les noves directives del Departament d’Educació, tant des d’Inspecció Educativa com des de l’EAP van veure nítidament el curs passat que havien de disposar d’una foto precisa de la situació. Per fer-ho, es basen en les dades d’ajuts individuals de menjador atorgades pel Consell Comarcal, que comparteix amb l’Oficina Municipal d’Escolarització (OME). “És una dada prioritària per identificar les situacions de vulnerabilitat”, argumenta Sabaté. "Els EAP estem transitant d’una detecció basada en la constatació d’un dèficit cap a una detecció basada en el risc o desavantatge educatiu associat a factors com ara la situació de pobresa o el risc de patir-la", exposa.

Aquest curs 2022-23 a Sabadell tenen comptabilitzats 5.600 alumnes de 2n. cicle d’Infantil i Primària amb ajut individual de menjador concedit des del Consell Comarcal. A més, segons el document d’orientacions facilitat pel Departament d'Educació, la vulnerabilitat econòmica d’una família pot detectar-se a partir d’altres ajuts de les administracions locals. “Hi ha famílies que per la raó que sigui no demanen l’ajut de menjador escolar però sí sol·liciten la beca de material i llibres”, puntualitza Sabaté. Per aquest motiu, enguany també valoren si hi ha situació de vulnerabilitat en l’alumnat que rep beques de material i llibres quan no han sol·licitat l’ajut de menjador. “A l’ESO, molt estudiants no dinen al centre però sí que reben beca de material i llibres perquè tenen vulnerabilitat socioeconòmica”, exemplifica la directora de l’EAP. No és una detecció automàtica, cal valorar les circumstàncies de vulnerabilitat, cas per cas.

I és a partir de tot aquest coneixement que la distribució de la matrícula viva que arriba a la ciutat cada setmana -uns 40-50 casos setmanals- es realitza amb la voluntat de compensar els desequilibris existents.

Coneixement precís: dades compartides en temps real

Però disposar de les dades… per si mateix no és suficient. Cal la implicació de tots els centres, tant dels 38 públics com dels 24 privats sostinguts amb fons públics perquè els desequilibris es vagin corregint. “Sense equitat no hi pot haver èxit”, assevera l’inspector d’Educació de Sabadell, Ignasi Garcia Plata, que defensa que és una afirmació assumida pel conjunt d’escoles del municipi. “Tots entenem que un alumne vulnerable té una sèrie de circumstàncies que comprometen la seva educabilitat”, hi afegeix Sabaté. “No es pot lluitar contra la segregació si tots plegats no som còmplices d’una mateixa mirada. Quan diem que tots estem implicats en la lluita contra de la segregació escolar, vol dir que tots entenem que aquestes criatures han de tenir una presència equilibrada en tots els centres", rebla.

“Sense equitat no hi pot haver èxit”

Així, explica Garcia Plata, “compartim les dades en temps real amb les direccions de tots els centres, perquè vegin com assignem l’alumnat amb vulnerabilitat tenint en compte la prioritat de l’equitat. Evitem així que sigui una qüestió opaca que pot generar falses percepcions de si m’assignen molta o poca matrícula viva. I així hem aconseguit que tothom tingui la mateixa determinació en aquest sentit”. I sentència: “És un treball de corresponsabilitat comunitària.”

Fa alguns cursos, el ‘triangle virtuós’ que a Sabadell conformen l’EAP, Inspecció Educativa i l’OME va decidir implementar una eina informàtica de collita pròpia, basada en les eines de Google Suite. Es tracta d’una graella de la Comissió de Garanties d’Admissió (CGA) en què hi detallen quantes places autoritzades té cada línia, quantes places vacants, quantes assignacions de matrícula viva ha rebut. Des del curs passat s’ha afegit la informació del nombre d’alumnes (i percentatge per grup i global de centre) que tenen reconeguts com a necessitats educatives específiques derivades de situacions socioeconòmiques o socioculturals (NEE-DSS). “És molt impactant quan veus cada centre com està. Amb aquesta informació bona, de qualitat, transparent, molts cops es fa inqüestionable que has de tenir més alumnat NEE-DSS. Quan dones la cara, rets comptes, acabes creant una dinàmica de compromís i confiança, cosa que històricament havia costat”, detalla Garcia Plata.

Aquesta eina informàtica permet que cada centre treballi amb dades reals, tant respecte el seu alumnat com el del conjunt de la zona educativa. Cada centre té un 'site' amb tota la informació compartida amb l’EAP. Dins del 'site' de cada centre, les direccions poden consultar el seu informe global de NEE-DSS, actualitzat al minut. “Això és una gran feina de transparència, de coordinació i compromís”, exposa Sabaté. “Aquest sistema permet a les treballadores socials liderar la detecció de les situacions de desavantatge educatiu en relació amb les condicions d'educabilitat bàsiques”, hi afegeix. Les eines de coordinació i traspàs d’informació són essencials en la lluita contra la segregació escolar. En tractar-se de dades sensibles, només hi accedeix el/ la director/a, previ consentiment de confidencial en l’ús de les dades.

Des que s’ha implementat aquesta nova manera de funcionar, Garcia Plata explica que a les CGA “ja no s’entra a negociar tal o qual assignació de matrícula viva”, com podia passar abans. I sentencia: “Abans, immediatament després de les assignacions es rebien correus queixant-se d’haver rebut massa casos, fet que es basava només en percepcions subjectives. Ara ja no hi ha aquestes queixes, perquè tothom té la mateixa informació i tots tenim una mateixa mirada.”

Malgrat l’èxit d’aquesta eina informàtica a nivell sabadellenc, Sabaté considera que és difícil extrapolar-la a altres territoris per la “enginyeria informàtica” que suposa enllaçar els Excels garantint els drets d’accés restringits a la direcció de cada centre. Més aviat considera que la solució passaria per poder utilitzar les dades de la plataforma Esfer@ i RALC del propi Departament d'Educació. “Si els professionals dels EAP poguessin marcar la condició de NEE-DSS directament a l’Esfer@ i/o RALC, desapareixeria el decalatge entre dades i realitat.“ Esfer@ és la gran base de dades del sistema educatiu i els professionals dels EAPs haurien de tenir drets de gestió de les dades que fan referència a les NEE de l’alumnat. Si el treballador social de l’EAP pogués marcar-hi la casella NEE-DSS directament, i responsabilitzar-se d’aquesta actuació com si es tractés d’un reconeixement en tota regla, evitaríem haver de fer informes en PDF que han d’enviar-se per valisa, que han de ser validats des dels Serveis Territorials i dels quals cal fer una resolució individual cas per cas. En el temps transcorregut durant aquest procediment administratiu, les dades ja han canviat, perquè són dinàmiques i hi ha moltes altes i baixes de matrícula”, comenta Sabaté.

La mobilitat intermunicipal de les famílies més empobrides és molt alta comparada amb anys anteriors.

La mobilitat intermunicipal de les famílies més empobrides és molt alta comparada amb anys anteriors. “A Sabadell ho estem resolent amb aquesta eina de collita pròpia, però no hauria de ser tan complicat poder-ho resoldre des de l’Esfer@, perquè l’eina informàtica ja hi és. Simplement és un tema de triangulació de dades”, conclou.

Objectivar la vulnerabilitat d’un alumne abans d’entrar al sistema

Sigui com sigui, aquesta tasca es pot dur a terme arran de la nova mirada envers l’alumnat amb necessitats educatives que es deriva del decret 11/2021, de 16 de febrer, de la programació de l'oferta educativa i del procediment d'admissió en els centres del Servei d'Educació de Catalunya. Amb el nou decret, la detecció està basada en el risc o desavantatge educatiu associat a factors com ara la situació de pobresa o el risc de patir-la, la manca de recursos socioculturals de les famílies, l'existència de processos migratoris recents i el caràcter nouvingut a Catalunya, la incorporació tardana al sistema educatiu, el baix rendiment acadèmic al llarg de l'escolaritat, les experiències de no-escolarització, absentisme i abandonament escolar o les situacions de desemparament o acolliment.

Fins l’aprovació d’aquesta normativa, les treballadores socials dels EAP feien el reconeixement de NEE-DSS un cop l’alumnat estava escolaritzat. Molts infants amb vulnerabilitat socioeconòmica s’escolaritzaven sense fer-se una detecció prèvia ni cap plantejament de distribució equilibrada, incidint en el ‘cercle viciós’ de la segregació escolar que el Síndic de Greuges apuntava ja en el seu informe extraordinari del 2008.

“Aquest és el gran canvi diferencial del departament, que diu que l’alumne té unes dificultats que comprometen la seva correcta escolarització”, defensa Sabaté. A partir d’aquesta nova mirada, la vulnerabilitat de l’alumnat pot ser objectivada des d’abans d’entrar al sistema, cosa que permet valorar on és millor escolaritzar-lo en base a criteris d’equitat.

El paper de l’OME en la detecció d’alumnat vulnerable durant la matrícula viva

A més a més, quan a Sabadell una família es dirigeix a l’Oficina Municipal d’Escolarització (OME) per escolaritzar els seus fills a mig curs, les tècniques recullen la sol·licitud d’escolarització i amplien la informació amb preguntes relacionades amb la situació laboral dels progenitors, amb l’estructura familiar, amb les condicions d’habitabilitat, amb el país de procedència i el coneixement que tenen de les llengües de vinculació amb l’escola, etc., explica Sabaté. Amb tota aquesta informació, la CGA pot prendre una decisió més precisa durant la matrícula viva.

La informació recollida per l'OME serà decisiva pels membres de la Comissió de Garanties (CGA). L’EAP hi és present a les reunions i determina in situ si és un cas de vulnerabilitat o no. En funció d’això, s’apliquen diversos criteris d’assignació.

Així, en el cas hipotètic d'una sol·licitud d’una família que va a viure a Sabadell a mig curs com a conseqüència d’un trasllat laboral dels progenitors, durant l’entrevista no es detecten indicadors de vulnerabilitat. Aquesta alumna de P5 viurà prop dels centres de la zona E i la família demana centres de la zona. La CGA valorarà les opcions d’assignació als 3 centres de la ZONA E: centre 1, centre 2 i centre 4.

En aquest cas hipotètic, la CGA decidirà preferentment assignar-la al centre 4 ja que és una escola amb un índex d’alumnat NEE-DSS superior a la mitjana. L'argument seguint criteris d’equitat és el següent: la incorporació d’una alumna que té un context familiar sense vulnerabilitat afavorirà la composició social d’aquesta escola i equilibrarà en part la complexitat dels centres de la zona.

Posteriorment, en la mateixa reunió de la CGA, s’aborda la situació d’una altra família que arriba a viure a Sabadell i necessita escolaritzar la seva filla de 5 anys també en un centre de la ZONA E. Durant l’entrevista mantinguda amb la tècnica de l’OME s’evidencia la precarietat econòmica. Són refugiats i viuen en un habitatge compartit amb altres famílies. No reben ajuts. L’EAP reconeix la condició de NEE-DSS allà mateix.

En aquest segon cas hipotètic, la CGA decidirà preferentment assignar-la al centre 1 ja que té una vacant i el seu índex d’alumnat NEE-DSS està per sota de la mitjana de la zona. També podria valorar-se la possibilitat d’assignar-la al centre 3 fent un increment de ràtio. Tots dos centres tenen baixa complexitat.

Equilibris perquè cada centre reflecteixi la realitat de l’entorn

“Sabadell és un municipi històricament segregat urbanísticament, i també segregat escolarment, amb una mobilitat no gaire fàcil. Però tot i acceptar aquesta realitat, a les escoles de dins cada zona i barri tampoc no s’hi reflectia la realitat de cada barri”, detalla Garcia Plata.

Per exemple, a la zona educativa de la Concòrdia, la mitjana d’alumnat NEE-DSS és d’un 43,6%. Per tant, les escoles que tenen percentatges entre el 38% i el 48% d’aquesta tipologia d’alumnat es pot considerar que estan “bé” respecte el conjunt de les de la seva zona. Hi ha un centre d’aquesta zona que té el 57,4% d’alumnat amb necessitats, i per això té bloquejada l’assignació d’alumnes vulnerables per afavorir la dissimilitud entre els centres de la zona. El centre que té menys alumnes NEE-DSS té un 34,8%, i per tant rep més assignacions durant la matrícula viva. “A Torre Romeu també fem equilibris sobre situacions molt complicades. Tenim barris segregats, i l’escolarització reflecteix això”, exposa.

“Tenim major segregació escolar que urbanística.”

Tot amb tot, també assevera: “Tenim major segregació escolar que urbanística.” I en aquells barris de Sabadell més heterogenis, la tasca que s’han proposat l’EAP, Inspecció i l’OME és la de fomentar aquesta heterogeneïtat.

A la zona de Sant Oleguer, per exemple, dues públiques ja havien de començar el curs amb 8 alumnes NEE-DSS a P-3, perquè eren germans d’altres alumnes. Des d’Inspecció es va prendre la decisió que l’escola concertada d’aquella zona reservaria 8 places per a alumnat amb necessitats socioeducatives, s’omplissin o no. Durant la preinscripció va comptar amb 4 alumnes que complien aquests requisits, i les altres 4 vacants van quedar bloquejades per a l’alumnat vulnerable que vingui com a matrícula viva durant el curs.

“La ubicació geogràfica dels centres concertats de Sabadell es concentra majoritàriament al centre de la ciutat, que coincideix amb un preu elevat de l’habitatge i on hi ha menys famílies vulnerables. Tot i això, hi ha dues zones perifèriques que sí tenen centres concertats, i que sí que concentren major alumnat amb necessitats. De la mateixa manera, també hi ha públiques més i menys heterogènies. No derivarem alumnes d’una zona a una altra, però sí que dins de cada zona o en zones limítrofs, vetllem perquè es reflecteixi la diversitat a cada centre. Distribuïm la matrícula viva dins d’un radi raonable per a la família, especialment a l’educació infantil i primària. Si a una família l’assignem a més d’1 quilòmetre i mig, malament, perquè pot haver-hi risc d’absentisme”, raona. L’Ajuntament promou a partir d’aquest curs el transport urbà en autobús gratuït per a l’alumnat vulnerable i el seu adult acompanyant, fet que ha de permetre més mobilitat controlada, especialment per a l’alumnat de Secundària.

"Explicar a les direccions quines són les decisions vinculades a la planificació de l’oferta, en termes d’equitat, és molt important.”

La distribució de la reserva de places ordinàries i NEE a cada centre i zona es va compartir amb les direccions dels centres en diverses reunions. "Explicar a les direccions quines són les decisions vinculades a la planificació de l’oferta, en termes d’equitat, és molt important. Fer això, forma part de la corresponsabilitat que es pretén generar en la lluita contra la segregació escolar", raona Garcia Plata.

Aquesta era la foto que es va compartir amb les direccions de les tres escoles de la ZONA D el juny de 2022:

La distribució equilibrada de l’alumnat

Aquest funcionament de la distribució de la matrícula viva podria xocar amb les preferències dels progenitors d’escolaritzar els seus fills en un centre específic. Sabaté sosté: “Les famílies ordenen uns centres. Si la decisió de la família d’anar a un centre determinat no és favorable en termes d’equilibri de zona, a la CGA prenem la decisió en pro d’una distribució equilibrada, intentant garantir el dret de la família a un tipus d’escolaritat o altre.” Garcia Plata hi afegeix: “Coneixem les preferències de la família en sentit ampli. I la CGA acaba decidint l’assignació primer seguint un criteri d’equitat, encara que impliqui fer increment de ràtio i després considerem les vacants.”

“El veritable repte és que cada centre, quan té una assignació, l’aculli amb els braços oberts, conscient de tota la realitat que envolta aquell alumne.”

En tant que el conjunt d’escoles són conscients que l’escolarització equilibrada afavoreix el conjunt de l’alumnat, Sabaté exposa: “L’objectiu últim de tot això que fem no és repartir l’alumnat vulnerable. El veritable repte és que cada centre, quan té una assignació, l’aculli amb els braços oberts, conscient de tota la realitat que envolta aquell alumne.”

Garcia Plata s’hi suma: “Si tota aquesta tasca després no ve acompanyada per una rebuda excel·lent per part de cada escola, i al curs següent la família demana canvi respecte el centre assignat, això voldrà dir que no ho estem fent bé com a societat.”