"Segregar també és una actitud personal"

La segregació escolar és una realitat que malauradament vivim de forma quotidiana. Es tracta d’un fenomen complex i ampli que abasta diferents àmbits com la legislació, el color polític, la mirada educativa, l’estructura econòmica, el mercat laboral, el dret de l’habitatge i els valors personals i socials.

Destacaria que segregar implica a tothom. I voldria ressaltar aquest “tothom” sense excepció. És a dir, a qui segrega i a qui és segregat. D’una forma propera o llunyana també engloba termes com l'exclusió, la desigualtat i el menysteniment expressat amb subtilesa, de manera punyent o fins i tot estructurada i legítima, a criteri d’alguns professionals de qualsevol àmbit i famílies.

Qui alçaria la mà per apuntar-se al carro de sentir-se exclòs? Qui no recorda el benestar que generava en algun moment de la infantesa o de l’adolescència ser mirat amb bons ulls per una autoritat respectuosa que dona ales independentment del barri on has nascut, l’origen socioeconòmic o la llengua que parles a casa? Què succeeix quan determinades famílies matriculen al seu fill “allà on volen” i d’altres, en canvi, “els toca el que els hi toca”?

"Què succeeix quan determinades famílies matriculen al seu fill "allà on volen" i d'altres, en canvi, "els toca el que els hi toca?"

Cuidar la identitat dels alumnes és una responsabilitat educativa que sovint comporta processos personals com alliberar creences limitants, revisar prejudicis, tòpics, emocions com la por o la ràbia i l’actitud arrogant de pertànyer a la majoria dominant i poderosa.

"Cuidar la identitat dels alumnes és una responsabilitat educativa."

Els criteris d’agrupament dels alumnes, l’orientació educativa quan s’acaba l’ESO, les informacions que s’ofereixen a determinades famílies o el traspàs dels alumnes quan passen de primària a secundària a vegades estan banyades de classisme, racisme i una inclusió il·lusòria.

Podem sentir afirmacions d’aquesta mena: “com que la majoria de famílies no parlen català a casa per això els alumnes no progressen en el català ni en les altres matèries.”

Sentència que podríem sentir més sovint del que ens podem imaginar, que col·loca una llosa injusta, castradora d’oportunitats, que atempta contra la identitat, els drets dels infants i les famílies. Qui pensi, senti i actuï amb aquest punt de vista el convidaria a revisar en quin punt està i fins a quin punt és capaç de transformar-se i educar en majúscules, perquè segregar també és una actitud personal.