Treball per projectes: donar sentit i aplicabilitat als aprenentatges

Fa uns mesos, a la jornada “Les evidències a l’aula: una educació amb fonament”, vam debatre sobre com portar a terme el treball per projectes als centres educatius tenint en compte el coneixement que ens aporta la recerca en educació. En aquest article reprenc un dels aspectes que vaig tractar en la meva intervenció: la gran oportunitat que ens dona el treball per projectes per contextualitzar els aprenentatges, quelcom fonamental per potenciar la motivació i la millora de tot l’alumnat.

Gràcies a la recerca educativa, tenim nombroses evidències que enmarcar els aprenentatges en situacions reals o versemblants (contextos) que són rellevants per a l’alumnat aporta un doble benefici. Per un costat, incrementa la motivació intrínseca per aprendre, ja que l’alumnat percep la utilitat del que es treballa a l’aula per la seva rellevància en explicar vivències personals, despertar vocacions professionals i abordar problemàtiques socials actuals. També ens ajuda a que l’alumnat interioritzi els objectius d’aprenentatge i explori el seu coneixement previ.

Per un altre costat, promou l’aprenentatge competencial, ja que els continguts s’apliquen en situacions més o menys reals de la vida quotidiana o professional i això facilita que quan l’alumnat hagi de resoldre situacions diferents (capacitat de transferir) ho faci amb més destresa, perquè està acostumat a distingir els elements contextuals dels conceptuals per a resoldre la tasca o repte.

La contextualització és un dels components bàsics d’un bon treball per projectes. De fet, a l’informe “Millora l’aprenentatge de l’alumnat per mitjà del treball per projectes?” s’assenyala que és un component decisiu en aquelles experiències de treball per projectes que es mostren efectives en la millora dels aprenentatges de l’alumnat més vulnerable.

Cal dir que la contextualització no és una característica exclusiva dels projectes. Contextualitzar és utilitzar situacions interessants per a l’alumnat de manera que per tal d’interpretar-les siguin necessaris els coneixements que volem ensenyar. Si a més, l’escenari inicial inclou un encàrrec (un problema a resoldre, un repte que s’ha d’investigar, un producte que s’ha de crear, un servei a uns destinataris…) en què l’alumnat treballa amb una certa autonomia en equips cooperatius per tal de dur-lo a terme, estaríem transformant la contextualització en un projecte.

Com podem iniciar un projecte?

Primer de tot cal decidir què volem que l’alumnat aprengui en aquell projecte. A continuació, cal buscar un context o escenari en el qual aquests aprenentatges tinguin sentit i decidir quin és el repte o encàrrec que es demanarà a l’alumnat. Si es pot col·laborar amb algú extern al centre, guanyem autenticitat. Caldrà diferenciar clarament l’encàrrec del projecte (construir un robot per a un concurs) dels objectius d’aprenentatge que volem assolir (dissenyar un programa informàtic, analitzar el funcionament d’un engranatge, arribar a acords quan treballem en equip…). Això sí, és important tenir en compte que treballar per projectes no vol dir que els alumnes ho triïn tot: cal donar-los gradualment una certa autonomia en algunes parts del projecte, però l’equip docent ha de decidir, amb visió d’etapa, quins aprenentatges volem assolir i quins projectes ens permetran fer-ho.

Quin seria el desenvolupament ideal d’un projecte?

Al llarg del projecte, caldrà preveure com els alumnes aprendran els coneixements necessaris o relacionats amb l’encàrrec del projecte. Potser poden accedir ells mateixos a les fonts d’informació (llibres, internet, experts..) però no estan pas prohibides petites explicacions magistrals sempre i quan s’entengui la seva utilitat en el marc del projecte. De fet, tal i com recull la revisió d’evidències del projecte ‘Què funciona en educació?’, alguns estudis suggereixen que el treball per projectes és més efectiu quan es combina amb la instrucció directa del professorat. En els cursos superiors de secundària, sol ser necessari un especialista de la temàtica del projecte. Caldrà organitzar diferents equips cooperatius que tinguin un cert marge de presa de decisions. Això ens afegeix motivació (perquè es personalitza l’aprenentatge) i permet desenvolupar la iniciativa i l’autonomia. El diari d’equip és l’eina principal per a la planificació, execució i revisió de les accions necessàries per a fer l’encàrrec, sempre sota el guiatge del professorat.

Com es poden treballar els àmbits transversals a través d’un projecte?

Pel que fa a l’àmbit digital, es poden fer servir eines per a comunicar-se (correu electrònic, chats…), establir terminis (calendari online), emmagatzemar informació (carpetes compartides), elaborar produccions digitals col·laborativament (textos, presentacions, vídeos, infografies, pòsters…) i fer entregues de tasques o productes parcials del projecte al professorat per tal que aquest pugui donar el seu feedback i feedforward (per exemple, amb Moodle o Google Classroom). Les evidències indiquen, a més, que el treball per projectes dona més bons resultats en els aprenentatges de l’alumnat quan s’utilitzen les tecnologies digitals per millorar la comunicació i la col·laboració entre els membres de l’equip i amb els docents durant el desenvolupament del projecte, i per a accedir a continguts de qualitat.

Pel que fa a l’àmbit personal i social, que inclou tant l’aprendre a aprendre com el treball cooperatiu, dues eines útils són la carpeta d'aprenentatge i el diari d’equip respectivament. Amb la primera aconseguim que l’alumnat s’autoreguli: reflexioni sobre el grau d’assoliment objectius d’aprenentatge i les seves causes i planifiqui accions per a superar dificultats i aprendre més. Amb la segona pretenem que l’alumnat desenvolupi les habilitats socioemocionals necessàries per a treballar amb altres persones, cosa habitual en qualsevol professió.

Com s’avalua un projecte?

Doncs igual que qualsevol altra unitat didàctica. A l’inici, cal fer una avaluació diagnòstica, per compartir els objectius d’aprenentatge i explorar coneixements previs. Al llarg del projecte, cal fer una avaluació formativa i formadora: recollim feines de l’alumnat, les analitzem i els donem feedback per tal que ells puguin prendre decisions de com millorar-les. Com a professors, també prendrem decisions: escurçar activitats, fer-ne de més per consolidar allò que veiem que no s’ha après, repartir tasques diferents per atendre la diversitat… Finalment, al final del projecte, arriba el moment de l’avaluació sumativa: avaluem tant el procés com el resultat, què hem après i què ens ha quedat per aprendre. Tothom avalua tothom: l’alumnat s’autoavalua, els companys es coavaluen, els professors avaluen l’alumnat i la seva tasca docent, si l’encàrrec tenia destinataris externs, també ens poden avaluar. A més, l’alumnat pot valorar també el propi projecte i l’ensenyament dels docents, si es considera adient. En qualsevol cas, treballar per projectes no vol dir deixar d’avaluar individualment, qualsevol instrument d’avaluació (sí, també un examen) ens pot ajudar a que l’alumnat s’adoni del que sap, del que ha de millorar i planifiqui estratègies per continuar aprenent.

I per concloure...

La recerca més rigorosa ens indica que el treball per projectes es relaciona amb una millora de la satisfacció de l’alumnat envers l’experiència d’ensenyament. Aprofitem-ho, doncs, ja que treballar per projectes no és oblidar els continguts, sinó donar-los sentit i aplicabilitat perquè els alumnes vegin la necessitat d’aprendre’ls i experimentin el gaudi de ser capaç d’entendre millor el món en què vivim.

Vols saber-ne més? 

• Mira el vídeo de la intervenció de l’Iván Marchán a la jornada “Les evidències a l’aula: una educació amb fonament”
• Recupera la síntesi que fa el Marc Lafuente de les pistes que ens ofereix la recerca més rigorosa per dissenyar estratègies d’aprenentatge basat en projectes que impactin positivament en els resultats de l’alumnat.
• Consulta la infografia-resum de l’informe 'Què funciona en l’aprenentatge basat en projectes?'
• Llegeix la publicació “Millora l’aprenentatge de l’alumnat mitjançant el treball per projectes?”

Et vas perdre la jornada 'Les evidències a l'aula: una educació amb fonament'? Aquí pots recuperar els vídeos de totes les sessions i les presentacions dels ponents.