La Fundació Bofill reclama un pla de xoc ambiciós per reduir dràsticament l’abandonament escolar

Notícies

És incomprensible que la lluita contra l’abandonament no sigui una prioritat del govern: en 4 anys és possible fer un salt molt important per resoldre aquest repte de país

Les crisis econòmiques i les polítiques educatives dels darrers anys han retingut temporalment alumnat en el sistema educatiu. Però per reduir de manera permanent les altes taxes d’abandonament cal actuar sobre les mancances que encara té el sistema educatiu català

  • L’any 2021 el 14,8% dels joves catalans d’entre 18 i 24 anys no tenien cap titulació més enllà de l’ESO ni estaven estudiant. Aquesta xifra és el doble entre els col·lectius més vulnerables, com ara joves d’origen migrat o procedents de famílies amb baix nivell d’estudis.
  • Catalunya continua al capdavant dels països amb més joves poc qualificats i sense estudis postobligatoris, tot i haver reduït notablement les xifres d’abandonament escolar prematur en les darreres dècades des d’un 32,9% l’any 2008 a un 14,8% l’any 2021.
  • Més enllà de les xifres, l’abandonament escolar té un elevat cost social. Les persones sense estudis postobligatoris pateixen el doble d’atur i quatre vegades més possibilitats de tenir una feina manual no qualificada, amb la pèrdua d’oportunitats vitals que això suposa. A més, es calcula que pot suposar un cost de fins a l’1% del PIB.
  • Polítiques com la disminució de la repetició, l’augment sostingut de la graduació a l’ESO, i la promoció de la Formació Professional han ajudat a la reducció de l’abandonament. Però no n’hi ha prou amb aquestes mesures incipients per reduir de manera dràstica el problema, que podria tornar a augmentar en períodes de recuperació econòmica.
  • Tot i que un terç de l’alumnat en situació de vulnerabilitat abandona els estudis prematurament, el nostre sistema no disposa de les eines necessàries per culminar l'erradicació de l’abandonament a Catalunya. Cal saber qui i on són, i donar-los suports d’orientació, educatius i econòmics per assegurar la seva continuïtat educativa i l’accés a l’educació postobligatòria. Són els que pateixen més abandonament i ho continuaran sent si no s’hi intervé de manera decidida.
  • Catalunya pot arribar a assolir l’objectiu europeu del 10% d’abandonament escolar prematur en quatre anys si posa en marxa de manera urgent mesures orientades específicament a reduir l’abandonament entre els col·lectius més vulnerats, tal com ja han fet altres països.
  • Cal que en els pròxims quatre anys el Departament d’Educació, els municipis i els centres educatius activin un pla de mesures precises i intencionals dirigides a l’alumnat en situació de vulnerabilitat: identificar l’alumnat amb major risc d’abandonament, cobrir amb ajuts i beques les necessitats d’aquests joves i dels seus centres educatius, orientar al llarg de tota l’escolarització secundària i donar suports addicionals de mentoria, i planificar i augmentar l’oferta d’educació post-obligatòria.
  • Amb aquesta finalitat, la Fundació Bofill proposa una agenda de xoc per reduir dràsticament el nombre de nois i noies que no finalitzen els estudis secundaris a Catalunya, i accelerar el procés cap a la pràctica erradicació d’aquest problema al nostre país. Les principals i més urgents, serien:
    • Utilitzar el Registre d’Alumnes (RALC) per identificar i fer seguiment de la trajectòria de l’alumnat, especialment de l’alumnat socialment desafavorit i amb necessitats educatives.
    • Una eina de recollida de dades i d’identificació de l’alumnat en risc d’abandonament per a tots els centres educatius.
    • 11.000 “beques salari” anuals per a joves d’entre 16 i 18 anys de llars desafavorides perquè es mantinguin en el sistema educatiu.
    • Plans individualitzats d'orientació educativa, suport socioemocional i acompanyament a la transició educativa en tots els centres de secundària des del primer cicle de secundària obligatòria fins al segon curs de la postobligatòria.
    • Programes locals de mentoria en tots els municipis de més de 10.000 habitants per a infants i joves d’entre 10 i 18 anys identificats com a absentistes (puntuals o crònics) o en risc de ser-ne.
    • 15.000 nous alumnes en places públiques de Formació Professional de Grau Mitjà arreu del territori.
    • 5.000 noves places en els Programes de Formació i Inserció.
    • 5.000 noves places en centres, escoles i programes de nova oportunitat.

Barcelona, 9 de novembre de 2022

L’any 2021, uns 74.000 joves van abandonar els estudis prematurament sense graduar. El problema és, però, especialment greu entre els nois i noies d’origen migrat i de famílies amb baix nivell d’estudis o de renda. En aquests col·lectius, les taxes d’abandonament superen el 20% i en alguns grups arriben fins i tot al 40%.

L’abandonament escolar té conseqüències socials, ja que els nois i noies sense estudis postobligatoris pateixen el doble d’atur, tenen salaris més baixos, més dificultat per pagar l’habitatge i pitjor salut, entre d’altres conseqüències que impliquen una pèrdua d’oportunitats socials i vitals. I, econòmicament, aquest cost social pot arribar a sumar l’1% del PIB a causa del menor desenvolupament econòmic i l’augment de la pobresa i l’exclusió social.

Però, ara mateix, el nostre sistema educatiu no té les eines necessàries per fer front a aquesta problemàtica que cada any llastra els futurs de milers de nois i noies.

"El nostre sistema educatiu no té les eines necessàries per fer front a aquesta problemàtica que cada any llastra els futurs de milers de nois i noies."

Les crisis econòmiques habitualment impliquen un descens de l’abandonament, que en les darreres dècades ha baixat des d’un 32,9% l’any 2008 a un 14,8 % l’any 2021. Però donar continuïtat a aquesta reducció de l’abandonament requerirà d’actuacions dirigides específicament als col·lectius més vulnerables. Correm el risc de cronificar i normalitzar uns nivells d’abandonament escolar prematur que situen Catalunya al capdavant del rànquing de països europeus, només superat per Romania.

Complir l’objectiu europeu i reduir l’abandonament per sota del 10% en quatre anys és possible si es posen en marxa de manera urgent actuacions orientades específicament a col·lectius més vulnerables, com ja han fet països com Portugal, Grècia o Irlanda. Situar la lluita contra l’abandonament com un objectiu de país és la base d’una política d’equitat de primer ordre, ja que allargar les trajectòries educatives dels milers de joves que ara deixen els estudis abans d’hora suposarà millorar les seves oportunitats vitals i laborals.

Aquesta agenda de xoc fixa les prioritats perquè el Departament d’Educació lideri un esforç de país per reduir dràsticament l’abandonament en el plaç d’una legislatura.

Per això, la Fundació Bofill presenta Zero Abandonament: Una agenda de xoc contra l’abandonament escolar prematur a Catalunya, una agenda de mesures elaborada per Elena Sintes, Miquel Àngel Alegre i Alejandro Montes. Les propostes recollides a la publicació van dirigides als col·lectius amb més vulnerabilitat social i econòmica per assegurar que aquests alumnes tenen els suports necessaris per continuar estudiant. Això vol dir identificar els nois i noies amb major risc de deixar els estudis abans d’hora, cobrir les necessitats econòmiques perquè la falta de recursos no sigui un impediment per continuar estudiant, orientació i acompanyament i una oferta postobligatòria suficient i planificada.

Aquesta agenda de xoc fixa les prioritats i els àmbits d'actuació perquè el Departament d’Educació, juntament amb municipis, escoles i instituts, lideri un esforç de país per reduir dràsticament l’abandonament en el plaç d’una legislatura.

Catalunya continua al capdavant dels països amb més joves poc qualificats i sense estudis postobligatoris, tot i haver reduït notablement les xifres d’abandonament escolar prematur en les darrers dècades des d’un 32,9% l’any 2008 a un 14,8 % l’any 2021.

  • Malgrat que l’abandonament prematur ha baixat d’un 32,9% l’any 2008 a un 14,8 % l’any 2021, Catalunya se situa al capdavant del rànquing de països europeus en incidència d’aquesta problemàtica; tan sols Romania, amb un 15,3% de joves que han abandonat, supera la taxa catalana.

Les persones sense estudis postobligatoris tenen el doble d’atur (14,4%) i quatre vegades més possibilitats de tenir una feina manual no qualificada (29,9%).

  • Abandonar prematurament els estudis té conseqüències negatives en les trajectòries vitals i laborals dels joves. Els nois i noies que no graduen ESO o que no continuen els estudis quan acaben l’educació obligatòria:
  • Pateixen pràcticament el doble d’atur (14,4%) que els que han continuat en el sistema educatiu (8,6%).
  • Tenen gairebé fins a 4 vegades més possibilitats que els que no han abandonat els estudis d’acabar fent una feina manual no qualificada (29,9% vs 6,2%).
  • Més d’un 25% dels i les joves amb trajectòries d’AEP se situen al quartil més baix de salaris (fins a 9.027,3 €).
  • Gairebé 1 de cada 3 dels que han abandonat prematurament els estudis tenen dificultats per pagar l’habitatge, el doble dels joves que han seguit en el sistema educatiu.

Abandonar els estudis prematurament té efectes negatius fins i tot en la salut: més del 50% dels joves que han continuat els estudis afirmen tenir una salut bona o excel·lent, xifra que només arriba al 32% entre els que tenen trajectòries d’abandonament.

Mira la presentació

Recupera la roda de premsa feta al Hub Social amb les intervencions d'Ismael Palacín, Elena Sintes, Miquel Àngel Alegre i Alejandro Montes.

Vols saber-ne més?

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar la informació que es fa pública al nostre lloc web i recopilar informació estadística. Si es continua navegant, considereu que s’accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració i obtenir més informació aquí.

Acceptar