“Abandonar els estudis es tradueix en una clara reducció de les oportunitats vitals dels joves”

ENTREVISTA

Catalunya es troba al capdavant dels països amb més joves poc qualificats i sense estudis postobligatoris, tot i haver reduït notablement les xifres d’abandonament escolar prematur en les darreres dècades des d’un 32,9% l’any 2008 a un 14,8% l’any 2021. Parlem amb Marta Curran i Alejandro Montes Ruiz, coautors de l’informe L'abandonament escolar prematur a Catalunya. Radiografia de la situació actual.

Relacionat: La Fundació Bofill reclama un pla de xoc ambiciós per reduir dràsticament l’abandonament escolar

Per què es produeix l’abandonament escolar prematur? Podríeu destacar les principals causes en el context actual?

Com ja hem advertit en els darrers anys, l'abandonament escolar prematur (AEP) és un fenomen que s’explica per múltiples factors i que es dona de forma processual i acumulativa. És a dir, es va gestant al llarg de les etapes formatives de la trajectòria educativa d’un jove.

El fet que un jove deixi els estudis de forma prematura està estretament vinculat a qüestions que tenen a veure amb les desigualtats socials. L’abandonament no es distribueix de la mateixa manera per a tots els grups socials. Més aviat, observem que és més present en homes, de classe treballadora, d’origen migrat, provinents de minories ètniques i de zones rurals.

"Que un jove deixi els estudis de forma prematura està estretament vinculat a qüestions que tenen a veure amb les desigualtats socials"

Podríem agrupar en tres grans blocs els factors que expliquen l’abandonament escolar prematur:

1. Els factors sistèmics: tenen a veure amb la configuració de l’oferta educativa, per una banda, i del mercat laboral, per altra. Una despesa pública en educació insuficient, la rigidesa entre itineraris formatius (reglats i no reglats), o un sector productiu d’escàs valor afegit en són alguns exemples.
2. Els factors escolars: trobem elements com les condicions dels centres educatius (recursos, formació del professorat, segregació escolar, etc.), el desplegament de mecanismes d’atenció a la diversitat, d’orientació i l’acompanyament i el tipus de vincles que s’estableixen entre professorat i alumnat.
3. Els factors individuals: es relacionen amb vivències escolars insatisfactòries, unes expectatives baixes i un pas per l'escola marcat per la manca de sentit de pertinença.

La combinació d'aquests elements és el que explica la presència i persistència del fenomen.

Relacionat: La Fundació Bofill reclama un pla de xoc ambiciós per reduir dràsticament l’abandonament escolar

Quines conseqüències té per a un jove deixar els estudis?

Abandonar els estudis de forma prematura té clars impactes negatius en la majoria d’àmbits de la vida d’una persona, que es tradueix en una clara reducció de les oportunitats vitals dels i les joves. Això s'evidencia en aspectes tan rellevants com una dificultat alta per accedir als treballs més qualificats del mercat laboral, un pitjor salari i condicions laborals, una desprotecció major davant l'atur o més dificultats per pagar l'habitatge, entre d'altres.

Abandonar els estudis de forma prematura té clars impactes negatius en la majoria d’àmbits de la vida d’una persona

L’AEP també es troba estretament relacionat amb unes pitjors condicions de salut i els hàbits de consum no saludables com l'alcoholisme, el tabaquisme, el sedentarisme o la mala alimentació. Les persones que han abandonat prematurament els estudis pateixen una major bretxa digital, un menor accés al consum de béns culturals, i en definitiva, tenen un major risc de patir exclusió social. De fet, les evidències semblen assenyalar que aquests joves presenten, en general, una menor satisfacció amb la vida.

Tal com alerteu a l’informe, l’abandonament escolar també té un elevat cost social, que es pot arribar a quantificar en pèrdues d’aproximadament un 1% del PIB. Per què?

L’augment de percentatges d’atur, el menor accés a feines de major qualificació, la despesa social que implica tenir un sector de la població en situació de vulnerabilitat social i econòmica són alguns dels costos que conformen aquest percentatge.

Així mateix, l’abandonament escolar prematur genera altres costos socials no econòmics rellevants relatius a la cohesió social i a la participació pública. Per exemple, els i les joves que abandonen els estudis de manera prematura presenten una menor participació en la vida social i política dels seus territoris.

Quins tipus d'abandonament hi ha?

A l’informe es destaquen dos grans perfils de lògiques darrere l’AEP: abandonament per insatisfacció i abandonament per desvinculació. En el cas dels i les joves que abandonen per insatisfacció, la seva situació s'explica per una percepció d’haver escollit l’itinerari formatiu que no els motiva. Són joves que mantenen un vincle amb el sistema educatiu i sovint no tenen la percepció d’haver abandonat els estudis, sinó uns estudis concrets. El desconeixement i la manca d'oferta d'educació postobligatòria juga un rol important en aquest perfil.

"Els i les joves que abandonen els estudis de manera prematura presenten una menor participació en la vida social i política dels seus territoris"

D'altra banda, aquells joves que abandonen per desvinculació presenten situacions importants de desafecció cap a la institució escolar i unes trajectòries profundament marcades pel fracàs escolar. Representen la 'cara' més visible i dramàtica de l'abandonament escolar prematur. Trobem situacions vitals on l'impacte de les dinàmiques d'exclusió social juguen un paper central a l’hora d’explicar la situació d’AEP.

Aquest nivell de detall ens permet posar una mica de llum a la imprecisió que fa temps que denunciem que arrossega el terme d’abandonament escolar prematur i sobretot, ens dona moltes pistes sobre quines haurien de ser les accions prioritàries en l'àmbit de política educativa.

Per què els col·lectius més vulnerables, com ara joves procedents de famílies amb baix nivell d’estudis o d’origen migrat, abandonen més?

L’abandonament escolar prematur està estretament relacionat amb qüestions de desigualtat social i efectivament, hi ha una sobre representació de joves d’origen migrat i de nivell socioeconòmic baix en les xifres d’AEP.

En primer lloc, és molta la recerca que s’ha ocupat d’estudiar la relació entre l’abandonament escolar prematur i l’origen social dels i les joves. En el nostre estudi presentem dades alarmants sobre aquesta relació. A tall d’exemple: la probabilitat de deixar els estudis de manera prematura és fins a cinc vegades més gran entre joves amb progenitors amb estudis secundaris o inferiors que entre joves amb estudis superiors.

"La probabilitat de deixar els estudis de manera prematura és fins a cinc vegades més gran entre joves amb progenitors amb estudis secundaris o inferiors"

En el cas dels joves d'origen migrat, és important fer notar que tot i que acostumem a tractar l’alumnat migrat com un bloc homogeni, les casuístiques de joves per exemple magrebins, d’algun país de llatinoamericà o asiàtic poden ser ben diferents. El que sí que acostumen a tenir en comú és que presenten barreres materials més grans però també, socials, culturals i simbòliques amb la institució escolar.

Relacionat: L'abandonament escolar prematur a Catalunya. Radiografia de la situació actual.

Barreres lingüístiques més grans, major desconeixement del funcionament del sistema educatiu, obstacles burocràtics que dificulten el reconeixement i l’acoblament entre la situació educativa del país d’origen i de destí o, en algunes ocasions, les dificultats de tipus econòmic i emocional que són conseqüència de la mateixa trajectòria migratòria.

Amb tot, els joves d’origen migrat i de nivell socioeconòmic baix es troben sobrerepresentats en els principals indicadors que actuen com a predictors de l’AEP com són: la repetició, els grups de nivell de reforç i/o diversificació curricular, nivells baixos de motivació i autoconfiança, i, en definitiva, una menor vinculació amb el seu procés escolar i amb l’escola.

"Cal que  les intervencions educatives tinguin com a principal focus l’equitat i la reducció de les desigualtats socials"

Els resultats de l’estudi segueixen reiterant el que ja venim denunciant fa temps i que és la necessitat de què les intervencions educatives tinguin com a principal focus l’equitat i la reducció de les desigualtats socials.

Relacionat: Descarrega la publicació 'Zero Abandonament: Una agenda de xoc contra l’abandonament escolar prematur a Catalunya'

Apunteu a l'informe que el nostre sistema no compta amb les eines necessàries per saber qui abandona i on són, i donar-los suports d’orientació, educatius i econòmics per assegurar la seva continuïtat educativa i l’accés a l’educació postobligatòria. Quines eines calen i per què no les tenim?

La detecció precoç és una de les estratègies claus en la lluita contra l'abandonament escolar prematur. Com més aviat es detecti el risc d'abandonar els estudis, hi ha més probabilitats de prevenir la desafecció escolar a partir d'intervencions més senzilles i menys costoses. L’evidència ens mostra que sovint les administracions gestionen les polítiques públiques a partir de dades parcials, en ocasions contradictòries, que dificulten una intervenció més acurada per fer front a l’AEP.

"La detecció precoç és una de les estratègies claus en la lluita contra l'abandonament escolar prematur"

A l’estudi hem elaborat una proposta d’unificació i sistematització de recollida de dades (algunes ja existents, d’altres no) que pensem que pot ser de gran utilitat per dimensionar l’abast de l’AEP i així poder dissenyar mesures més específiques a les necessitats del i les joves dels diferents territoris catalans.

Per altra banda, els exemples de Portugal i el País Basc són un excel·lent referent en aquest sentit. En la seva lluita per reduir l’AEP, han adoptat mesures valentes centrades principalment en la detecció precoç i l'atenció personalitzada d'alumnat en risc de deixar els estudis de forma prematura.

El sistema actual de pas de l’ESO a l’educació postobligatòria augmenta encara més la possibilitat de perdre joves pel camí?

Absolutament. Actualment, l'estructura del sistema educatiu, en general, i de l’etapa de l’ensenyament postobligatori, en particular, és un factor que repercuteix de forma directa augmentant les possibilitats de certs col·lectius de joves d'abandonar els estudis prematurament. Des del nostre punt de vista, això succeeix fonamentalment per dos motius.

Relacionat: 20 mesures per lluitar contra l'abandonament escolar prematur a Catalunya

En primer lloc, hi ha moltes recerques que posen el focus en la insuficiència del model d’orientació actual, sovint caracteritzada per sessions aïllades que es concentren en l’últim cicle de l'ESO. Aposten per un model transversal en tota l’etapa educativa, que es comenci abans i sobretot, que sigui continuat. D'altra banda, el sistema educatiu actual és excessivament rígid per navegar entre itineraris formatius i això suposa una limitació clara, especialment si tenim en compte que les noves generacions viuen en un món cada cop menys lineal.

"El sistema educatiu actual és excessivament rígid per navegar entre itineraris formatius"

Finalment, cal remarcar que l'estructura de la secundària postobligatòria continua donant més facilitats i oportunitats als joves que cursen el batxillerat que a aquells que cursen formació professional.

Quines són les principals mesures que cal prendre ja en aquest mandat per reduir l’abandonament a Catalunya?

En els darrers anys s’han fet i s’estan fent esforços molt destacables per reduir les xifres d’AEP arreu dels territoris catalans. De totes maneres, a l’informe recollim algunes de les mesures en les quals creiem que cal seguir treballant.

1. En primer lloc, prevenció, prevenció i prevenció. Hem d’avançar-nos a què apareguin els casos d’AEP. Cal incrementar notablement els nivells de detecció de les necessitats educatives i establir mecanismes de seguiment dels i les joves que presentin indicadors de risc d'AEP. Els observatoris de les trajectòries educatives que s'estan erigint a molts municipis del nostre país són un exemple de pràctica al respecte.
2. En segon lloc, cal garantir que cap jove hagi d'abandonar els seus estudis per motius econòmics. El finançament per fórmula dels centres educatius més vulnerables podria donar resposta a aquest element.
3. En tercer lloc, cal millorar els processos d'orientació i acompanyament, assegurant que tots els i les joves reben un acompanyament personalitzat. Un acompanyament que aporti suport acadèmic i personal, a partir de l'establiment d'un vincle de proximitat i confiança. Seria cabdal comptar amb una figura municipal que liderés i articulés aquests processos d'acompanyament.
4. Finalment, cal assegurar que hi hagi recursos de continuïtat educativa territorialment distribuïts. Això especialment rellevant en el cas de l'oferta de formació professional i dels recursos de noves oportunitats educatives. Les escoles de noves oportunitats que progressivament estan guanyant rellevància al nostre territori en són un bon exemple.

Vols saber-ne més?

• La Fundació Bofill reclama un pla de xoc ambiciós per reduir dràsticament l’abandonament escolar
• Descarrega la publicació 'Zero Abandonament: Una agenda de xoc contra l’abandonament escolar prematur a Catalunya'
• Consulta la infografia L'abandonament escolar a Catalunya, en dades
• Llegeix l'article amb les 20 mesures per lluitar contra l'abandonament escolar prematur a Catalunya
• Descarrega el dossier 'Una agenda de xoc contra l'abandonament escolar'
• Descarrega la presentació 'Una agenda de xoc contra l'abandonament escolar'
• Descarrega l’informe ‘L'abandonament escolar prematur a Catalunya. Radiografia de la situació actual’