Incrementar el finançament de l’escola concertada sense condicionar-lo a la corresponsabilitat agreujarà les desigualtats educatives

Davant la revisió de finançament que planteja el govern estatal, la Fundació Bofill recorda que la recerca és clara: avançar cap a la gratuïtat de l’escola concertada sense enfortir la regulació agreujarà les desigualtats i la segregació escolar.

La Fundació Bofill demana que no s’incrementi el finançament de l’escola concertada sense abans desenvolupar les regulacions que garanteixin el dret a l’educació. Davant l’anunci de la revisió del finançament concertat per part del govern espanyol, l’entitat alerta, en aquest cas a la Generalitat, dels riscos que pot tenir incrementar el finançament públic amb un decret de concerts obsolet i en un context de davallada demogràfica.

Tot i que Catalunya no és una excepció en l’àmbit del finançament públic a centres privats, es troba entre els 8 països de l’OCDE on la matrícula en aquest sector representa un percentatge més alt, mentre que les escoles privades no subvencionades escolaritzen un volum d’alumnat inferior a la mitjana. Com recull La concertada a debat, l’evidència confirma que els models de provisió mixta (pública i privada subvencionada) tendeixen a augmentar la segregació i les desigualtats educatives.

La Fundació Bofill demana a la Generalitat que desplegui les eines que té a l’abast per garantir el dret de tothom a una educació gratuïta i de qualitat a través, entre d’altres, de la planificació conjunta de l’oferta, un finançament condicionat a la responsabilitat, la persecució de les quotes irregulars i un control efectiu del servei.

• Un decret de concerts obsolet que afebleix el sector públic:La regulació actual, de l’any 1993, impedeix la planificació conjunta de l’oferta educativa i aquesta manca de planificació afebleix el sector públic. Mentre que la xarxa pública adapta l’oferta a les necessitats, en el cas de la concertada això depèn exclusivament de la seva voluntat. Aquesta situació provoca responsabilitats desiguals al sistema i fa impossible una lluita efectiva contra la segregació escolar.

• La importància d’ajustar l’oferta a les necessitats: Ajustar l’oferta és necessari per prevenir la segregació escolar. L’excés de places en una zona durant la preinscripció, la sobreoferta, provoca que aquestes vacants es concentrin als centres més complexos. Així, a més d’agreujar-se la seva situació abans de començar el curs, també tenen més opcions de rebre noves inscripcions un cop arrencat (matrícula viva), la qual cosa complica encara més la seva composició, ja que el perfil d’alumnat que canvia de residència a mig curs és majoritàriament vulnerable.

L’escola concertada contribueix més que la pública a generar sobreoferta

Les dades del curs actual i del 2023/24 evidencien les reticències d’una part del sector concertat a ajustar l’oferta, malgrat l’excés de places vacants. La Fundació Bofill recorda que deixar la decisió en mans dels centres concertats provoca que siguin els d’aquesta titularitat els qui més contribueixen a la sobreoferta, que provoca segregació escolar.

• El 56% dels centres concertats no han ajustat les ràtios al mateix nivell que les escoles públiques del seu municipi per aquest curs.

• El 72% de centres públics que al curs 2023/24 van patir baixa demanda tenien una concertada amb ràtios inequitatives al mateix municipi.
• Al 58% dels municipis amb escoles concertades s’ha reduït la proporció d'oferta pública en la darrera preinscripció.
• La xarxa concertada tenia el doble de vacants d’I3 a l’inici de curs.

• Les escoles amb més d’un 20% de vacants a I3 representen el 29% de la concertada.

La reducció de ràtios a la concertada és parcial i provoca que, mentre es redueix l'oferta pública, l’oferta concertada es manté estable. Aquesta tendència podria incrementar encara més el pes de l’escola concertada al sistema.

Això fa encara més urgent que l'administració tingui capacitat plena per governar tota l'oferta educativa, pública i concertada, amb l'objectiu de garantir una distribució equitativa de les places i d'evitar la concentració de vacants en centres públics més vulnerables.

• Relacionat: La bretxa de composició social entre la xarxa pública i la concertada: les diferències explicades amb dades

L’actual decret perjudica la concertada més corresponsable i protegeix la que no ho és

L’entitat reconeix que actualment el 61% dels centres concertats presenta una composició equilibrada respecte al seu entorn, 15 punts percentuals més que quan es va signar el Pacte contra la Segregació, i també que, malgrat que encara té marge de millora, la concertada està escolaritzant una proporció cada vegada més alta d’alumnat vulnerable. Igualment, la gran majoria ha reduït l'oferta de places en els darrers anys, tot i que no al mateix nivell que l’escola pública.

Malgrat això, però, assenyala que la manca d’un decret de concerts actualitzat pot posar en risc els avenços assolits. El fet que el finançament dels concerts no estigui vinculat a la composició social de cada centre dificulta la tasca de les escoles concertades que assumeixen més alumnat vulnerable.

Tot plegat allunya el sistema educatiu català dels principis d’equivalència, interès públic i corresponsabilitat previstos a la Llei d’Educació de Catalunya (2009) i al Pacte Nacional per l’Educació (2006).

El risc de no governar tota l’oferta en plena davallada demogràfica

La caiguda de la població escolar a Catalunya tindrà un fort impacte els propers anys. El nombre d'alumnes potencials ha anat disminuint des del 2013 i la previsió és que la tendència continuï almenys fins al 2037, amb un impacte especial a Primària, que assolirà el seu mínim al 2032, com recull EsadeEcPol.

La concentració de vacants i la davallada de la demanda en moltes zones farà imprescindible una reorganització integral de l'oferta educativa​. Alhora també és una oportunitat per disposar d’un sistema més eficient i just, amb menys ràtios, més recursos per estudiant, especialment per al més vulnerable.

En aquest escenari, la incapacitat per governar tota l'oferta educativa pot propiciar un sistema encara més desequilibrat. Si no es pot controlar l’oferta de l’escola concertada, el sistema públic pot patir una reducció potencial de grups o de centres.

L’educació no és una concertació de serveis com altres, perquè afecta un dret bàsic. Requereix garanties, corresponsabilitat i rendició de comptes

La Fundació Bofill insisteix en la urgència d’actualitzar la normativa amb què es regula la concertació per assegurar el dret a l’educació de qualitat en condicions d’igualtat i l’ús eficient i equitatiu dels recursos públics. Demana garantir la planificació conjunta de l’oferta, un finançament condicionat a la responsabilitat amb el sistema i la rendició de comptes del servei. Tal com la Fundació ja va assenyalar al 2022 amb “La concertada a debat”, una política així ha de:

• Reforçar el pes dels criteris de planificació educativa en el disseny de l’oferta pública i concertada. A l’hora d’autoritzar i/o renovar els concerts, cal que el Departament tingui en compte les necessitats d’escolarització de la zona on s’ubiquen els centres i evitar situacions de sobreoferta. L’objectiu és donar resposta a una falta d’oferta, garantir una distribució equilibrada i no afectar negativament l'oferta pública.

• Supeditar qualsevol millora de finançament a la corresponsabilitat en l’escolarització de l’alumnat socialment desafavorit i amb dificultats d’aprenentatge, i al compliment del principi de gratuïtat. També a la supressió gradual de quotes per activitats complementàries i la prohibició d’altres tipus de contribucions familiars. Igualment, distribuir els recursos segons el perfil socioeconòmic de l’alumnat i el nivell de complexitat dels centres amb un sistema de finançament per fórmula.

• Ampliar el finançament dels centres públics per enfortir l’oferta educativa i garantir-ne la qualitat, prioritzant els centres amb més complexitat. El copagament educatiu actualment genera greuges en la qualitat i equitat de l'educació.

• Millorar la transparència pressupostària i rendició de comptes financera dels centres concertats, per exemple amb una plataforma única i centralitzada de pagaments i un sistema d’informació i auditoria que permeti més control públic dels ingressos i despeses, millorant la qualitat de la informació financera de la qual disposa l’administració pública.

• Establir criteris de corresponsabilitat i gratuïtat en l’autorització, renovació i revocació de concerts. Per exemple, mitjançant la proporció d’alumnat amb necessitats específiques o resident a la zona educativa del centre. Així mateix, que els ensenyaments s’ofereixen en condicions de gratuïtat i el cost de les activitats sufragades per les famílies (sortides, colònies, etc.) no opera com a barrera econòmica ni implica una diferenciació social respecte altres centres de la zona. L’autorització i renovació hauria d’estar condicionada a l’existència de mesures orientades a garantir un accés equitatiu a activitats complementàries per a l’alumnat socialment desafavorit.

• Facilitar els procediments d’integració de proveïdors al sector públic, així com mecanismes de sortida del sistema de concerts i incorporació a la xarxa privada independent. Si bé aquesta possibilitat està contemplada en el marc regulatiu vigent, cal que el Departament estableixi convocatòries obertes amb periodicitat fixa i informació detallada dels criteris.

• Fer efectiva l’equiparació de la planificació anual de places escolars entre el sector públic i el concertat. Tot i que el decret d’admissions va avançar en una regulació que permet l’homogeneïtzació dels processos de planificació de places escolars del sector públic i concertat a la preinscripció, cal assegurar que aquest canvi s’implementa de manera efectiva.

• Reforçar la centralització de la gestió del procés d’elecció escolar, amb un mecanisme centralitzat de priorització de sol·licituds i assignació de places, eliminant, per tant, el protagonisme dels centres en el procés de baremació i validació de sol·licituds de preinscripció.

• Millorar i reforçar mecanismes de monitoratge i avaluació de la població escolar, ja que actualment la informació de la població escolar amb la qual compta l’administració educativa és molt limitada, especialment pel que fa als centres de titularitat concertada. Aquesta falta d’informació redueix la capacitat del Departament d’establir mecanismes d’autorització i renovació dels concerts o sistemes de finançament que responguin de manera efectiva a criteris d’equitat i lluita contra la segregació escolar.

• Projecte relacionat: La concertada a debat