La bretxa de composició social entre la xarxa pública i la concertada: les diferències explicades amb dades

29/04/2024

Maria Segurola

El Pacte contra la Segregació Escolar el decret d'admissió estan canviant la composició de bona part de l'escola concertada. L’augment de la correponsabilitat és una bona notícia i indica que les polítiques desplegades que serveixen per produir canvis en l’escola molt necessaris des de fa dècades. No obstant això, les dades oficials recents apunten que malgrat els avenços, la composició de la xarxa pública i la de la concertada encara està lluny de ser equivalent.

La detecció d’alumnat vulnerable és fonamental tant per combatre la segregació escolar com per dotar de prou recursos els centres i alumnes en funció de les seves necessitats. Fins ara, la identificació administrativa de la vulnerabilitat a Catalunya era residual i no hi havia dades fiables sobre les condicions socioeconòmiques de l’alumnat.

La infradetecció impossibilitava fer un ús efectiu de la reserva de places per l’alumnat amb necessitats educatives o disposar d’informació acurada per aplicar polítiques contra la segregació escolar, com la protecció de matrícula viva o la dotació de recursos en concepte d’extraescolars i serveis complementaris.

Fins ara, no era possible mesurar de forma fiable les diferències de complexitat entre sectors de titularitat a causa dels baixos nivells de detecció general. La taxa de detecció d'alumnat amb necessitats específiques no ha permès, fins ara, entendre la complexitat real dels centres educatius de Catalunya ni la diferència de corresponsabilitat entre xarxes de titularitat.

Fins ara, no era possible mesurar de forma fiable les diferències de complexitat entre sectors de titularitat a causa dels baixos nivells de detecció general.

Cal considerar que un 32% de l’alumnat es trobava en risc de pobresa el curs 18/19, però només el 12% estava detectat com alumnat amb necessitats educatives específiques. La infradetecció va suposar un fre per la lluita contra la segregació escolar, ja que les dades projectaven la imatge que tots els centres tenien una composició social semblant.

Els baixos nivells de detecció invisibilitzaven la vulnerabilitat als centres educatius, especialment a la xarxa pública. El curs 2018/2019, la xarxa pública tenia un 13% d’alumnat detectat com a NESCD, mentre que la concertada en va tenia un 10%. A mida que la detecció s’ha anat ajustant als nivells reals de complexitat dels centres, les diferències de composició entre el sector públic i el concertat s’han fet més palpables.

Els baixos nivells de detecció invisibilitzaven la vulnerabilitat als centres educatius, especialment a la xarxa pública.

La inferior detecció al sector públic es va produir, en part, per la manca d’incentius per identificar administrativament aquest alumnat, ja que era un procés que comportava tràmits burocràtics però no més recursos. Aquesta situació implicava que, precisament aquells centres amb més complexitat social, detectessin menys alumnat vulnerable. En el cas dels centres concertats, el Departament d’Educació ja contemplava unes dotacions econòmiques per aquells que superaven el 10% de l’alumnat amb necessitats específiques. La política de dotació de “motxilles econòmiques” per l’alumnat amb necessitats educatives, fruit del decret d’admissió, combinada amb la creació de circuits i pautes clares de detecció, i amb la monitorització periòdica dels nivells de detecció al territori, ha permès una identificació més acurada de la vulnerabilitat.

El Pacte contra la Segregació i el decret d’admissió han desencadenat recentment un increment de la detecció de vulnerabilitat. La normativa prèvia al decret d’admissió de 2021 no explicitava l’obligatorietat de detectar prèviament a l’escolarització l’alumnat vulnerable socioeconòmicament, de manera que aquests infants i joves s’identificaven un cop ja estaven matriculats al centre educatiu i no se’n podia fer una distribució equilibrada.

El Pacte contra la Segregació i el decret d’admissió han desencadenat recentment un increment de la detecció de vulnerabilitat.

Per altra banda, es detectava només aquell alumnat que necessitava recursos específics, el que comportava una identificació molt reduïda i només dels casos més greus. El decret d’admissió determina la detecció per situacions d’educabilitat vulnerable, és a dir, d’aquells alumnes que tant si com no necessiten recursos de suport extra, tenen una situació familiar de risc socioeconòmic. Així, els infants i joves en risc de pobresa, atesos pels Serveis Socials o en risc d’exclusió social, s’han de marcar com a alumnat amb necessitats educatives específiques als registres oficials. A més, aquesta detecció s’ha de produir també abans de la matriculació al centre educatiu, fet que permet un millor aprofitament de la reserva de places, fins ara infrautilitzada.

El sector públic continua escolaritzant la majoria de l’alumnat amb necessitats educatives específiques, malgrat les noves mesures. L’increment de la detecció sumat a les mesures d’escolarització equilibrada del Pacte contra la Segregació Escolar ha suposat, per una banda, un increment de la detecció de necessitats específiques i, per altra banda, un repartiment de l’alumnat més equilibrat entre xarxes de titularitat. Aquesta distribució més equilibrada ha redundat positivament en els nivells globals de segregació escolar de Catalunya, que han decrescut en els darrers cinc anys.

El sector públic continua escolaritzant la majoria de l’alumnat amb necessitats educatives específiques, malgrat les noves mesures.

No obstant això, malgrat les mesures, la bretxa de composició entre xarxes de titularitat continua vigent: el sector públic té un 27% d’alumnat amb necessitats específiques, mentre que el sector concertat només un 19%.

Aquesta diferència es podria atribuir a la manca d’aterratge de les mesures de distribució equilibrada als cursos superiors, però les dades d’Infantil (etapa plenament afectada per les mesures de distribució equilibrada que s’apliquen des de 2021), apunten que continua havent-hi grans diferències de corresponsabilitat avui dia.

Les diferències de composició vigents entre xarxes de titularitat, així com dins de cada xarxa, urgeixen a implementar mesures més contundents contra la segregació escolar que incrementin la corresponsabilitat de tots els centres concertats i que garanteixin prou recursos per atendre l’alumnat vulnerable al conjunt centres educatius finançats amb fons públics.

Les diferències de composició vigents entre xarxes de titularitat, així com dins de cada xarxa, urgeixen a implementar mesures més contundents contra la segregació escolar

La detecció d’alumnat amb necessitats socioeconòmiques és encara insuficient, especialment a secundària. L’alumnat amb necessitats específiques engloba, principalment, l’alumnat amb situacions socials desafavorides que representa un 65% de tot l’alumnat d’aquesta tipologia. No obstant això, dins de la categoria d’alumnat amb necessitats específiques es troba també l’alumnat nouvingut, amb trastorns que condicionen l’aprenentatge, amb retard greu de l’aprenentatge i amb altes capacitats.

El fet que encara només el 16% del total de l’alumnat de Catalunya estigui identificat com alumnat amb necessitats socioeconòmiques indica que hi ha un marge important en la identificació administrativa, especialment tenint en compte que el 33% dels infants i joves es troben en situació de risc de pobresa. El volum de detecció és especialment baix a Secundària, on només el 13% compta amb aquesta consideració administrativa. Cal doncs revisar els circuits i els criteris de detecció actuals, especialment en aquells territoris amb baixos nivells d’identificació.

Aquestes dades recorden que a Catalunya encara queda feina per fer. Des d’ara i en els propers anys, caldrà consolidar els avenços positius incipients en el reequilibri de les xarxes de titularitat, un deure en què el nou govern haurà de treballar intensament per apropar el país cap a un futur sense escoles segregades.