Les reformes educatives només són viables i sostenibles si promouen el benestar i la implicació del professorat amb els recursos i suports necessaris

• 15 autores, amb les aportacions de més de 100 expertes i professionals de l’educació, aborden 11 reptes per guanyar en equitat educativa i aporten propostes concretes i possibles de millora.

• Per aconseguir l’equitat i la justícia en el sistema educatiu calen reformes que tinguin en compte la veu i el benestar dels docents, les condicions en què exerceixen la seva professió i el seu desenvolupament professional.

• Un finançament que garanteixi que els centres educatius, especialment els que tenen més alumnat vulnerable, disposen dels recursos que necessiten (un finançament per fórmula) permetria millorar les condicions d’escolarització i, per tant, el benestar educatiu de professorat i alumnat.

• La reducció efectiva de la segregació escolar permetrà redistribuir la complexitat i afavorir així una atenció inclusiva de la diversitat en el conjunt del sistema.

• Tots els Decrets i Plans del Departament d’Educació, han d’incloure els recursos econòmics, de personal (docents, especialistes, gestió), de formació i acompanyament necessaris per al seu desplegament. Això no ha succeït ni en el Decret d’Inclusió on han faltat recursos i planificació; tampoc en el PMOE on ha faltat l’acompanyament als centres educatius; ni tampoc en el desplegament del nou currículum competencial, precipitat i sense temps per a la reflexió.

• La política d’estabilització de plantilles ha d’orientar-se a crear i consolidar equips a l’interior dels centres educatius. Els professionals no docents (educadors socials, vetlladores, orientadores, etc.) que treballen als centres han d’incorporar-se com a membres de ple dret als claustres.

• Els centres que atenen població més desaventatjada han de tenir garantit un suport administratiu per a la gestió de la complexitat. El Departament ha de simplificar els processos de gestió dels centres i eliminar tràmits innecessaris amb la finalitat que els equips directius i docents tinguin més temps per dedicar-se als reptes educatius.

• Per tal d’atraure i retenir el professorat que necessiten els centres més desavantatjats, cal apostar per mesures de suport a l’estabilització de plantilles en aquestes escoles, així com sistemes d’incentius per a la formació o promoció professional en aquests centres.

Barcelona, 1 de desembre de 2022

Fa anys que diagnostiquem el sistema educatiu, els seus punts forts i punts febles, tractant d’identificar els grans reptes i àmbits de millora. El debat al voltant dels efectes de la pandèmia en l’educació i les oportunitats educatives d’infants i adolescents ha permès tornar a posar sobre la taula alguns d’aquests diagnòstics i assignatures pendent.

Una política educativa compromesa amb el combat de les desigualtats i la millora educativa ha de posar inexorablement la cura al centre del discurs i de l’acció.

L’Anuari 2022: Els reptes de l’educació a Catalunya, diritit per Aina Tarabini, parteix de que cap reforma és viable, creïble i sostenible si no pren en consideració les condicions materials i subjectives en les que s'ha d'implementar. Per aquest motiu, és fonamental atendre les condicions en les quals el professorat i els centres desenvolupen la seva acció: les polítiques educatives estan dissenyades perquè es puguin implementar? Compta el professorat i els centres educatius amb els acompanyaments, el temps, l’espai i la formació necessaris per a dur-les endavant?

Relacionat: Els reptes de l'educació a Catalunya. Anuari 2022.

Tot i que el sector educatiu sigui majoritàriament femení, les dones acostumen a ser minoria en els espais de reflexió i expertesa vinculats a la política educativa. Per trencar amb aquesta anomalia, tots els capítols de l’Anuari 2022 han estat elaborats a partir de l’expertesa de mestres, directores, educadores, psicopedagogues i professores universitàries.

Quines apostes cal que faci la política educativa per posar el benestar docent i l’equitat al centre?

Una política educativa compromesa amb el combat de les desigualtats i la millora educativa ha de posar inexorablement la cura al centre del discurs i de l’acció. Igual com l’èxit d’una proposta pedagògica a l’aula depèn de la capacitat de centres i docents d’atendre a les situacions d’aprenentatge i allò que fa sentit per l’alumnat, l’èxit d’un pla o d’una política de l’Administració dependrà de si el seu disseny i implementació tenen en compte les motivacions i condicions de treball del professorat. Per tant, per aconseguir l’equitat i la justícia en el sistema calen reformes que tinguin en compte la veu dels i les docents, les condicions en què exerceixen la seva professió i el seu desenvolupament professional.

Relacionat: Benestar docent i 11 palanques per avançar en equitat

5 eixos estratègics per orientar la política educativa

1. Millors condicions d’escolarització als centres educatius
2. Normatives educatives i organització escolar racional i amb recursos
3. Claustres estables i cohesionats; docents i centres que es relacionen i creixen
4. Condicions per al desenvolupament professional dels docents
5. El professorat com a agent actiu en les decisions de centre i en les reformes educatives

Vols saber-ne més?

• Descarrega l'Anuari 2022: Els reptes de l'educació a Catalunya
• Descarrega el dossier de premsa de l'Anuari 2022
  
  • Descarrega la presentació de l'Anuari 2022
• Llegeix l'article d'Aina Tarabini El repte principal: tenir cura de l'educació, en les polítiques i en les pràctiques
• Llegeix l'article Benestar docent i 11 palanques per avançar en equitat