Podem millorar els programes d’estiu en base a les evidències?

Podem aprofitar les vacances per millorar els aprenentatges de l’alumnat amb dificultats? Podem fer més educatius els programes d’estiu? Què en sabem de la seva efectivitat? Quins són els components d’un programa d’estiu que afavoreixen els aprenentatges d’infants i adolescents? 

Durant les etapes de l’ensenyament obligatori, l’alumnat català té al voltant de vuitanta cinc dies de vacances a l’estiu. Aquesta circumstància situa Catalunya dins els països de l’OCDE amb menys dies lectius durant el curs escolar i amb una major concentració dels dies festius durant el període estival. Precisament ara que ens trobem immersos de ple en el període d’inscripcions als programes d’estiu, com cada any apareixen els reptes que plantegen les vacances escolars per les famílies i pels propis infants i adolescents. 

D’una banda, generen problemes de conciliació familiar, particularment en aquelles llars on treballen tots dos progenitors i on no es disposa dels recursos econòmics suficients per inscriure els fills en l’oferta existent activitats d’estiu. D’altra banda, la recerca internacional demostra que les vacances d’estiu deturen el ritme d’aprenentatge d’infants i adolescents, i en molts casos el fan retrocedir; és el que es coneix amb el nom de summer loss. Aquesta pèrdua d’aprenentatges afecta especialment als grups socials més vulnerables. Per tant, malgrat els esforços que es fan durant el curs per millorar els resultats de l’alumnat amb dificultats, l’estiu suposa una pèrdua i eixamplament de les desigualtats educatives entre l’alumnat procedent de famílies socioeconòmicament i culturalment afavorides i el de famílies desfavorides. 

D’activitats organitzades d’estiu n’hi ha de molts tipus: des dels casals o les colònies d’estiu (“ordinàries”, musicals, d’idiomes, esportives, etc.) fins als plans de reforç o acceleració escolar, passant per programes d’activitats culturals o d’educació en valors. De fet, és habitual que un mateix programa d’estiu incorpori activitats de perfil divers. 

Poden les evidències ajudar-nos a dissenyar millors programes d’estiu que afavoreixin l’aprenentatge d’infants i adolescents? Ens poden ajudar a identificar si aporta alguna cosa si combinen aprenentatges formals amb lleure? Com influeixen els espais, la durada, la mida dels grups o el perfil dels conductors de les activitats? Tots els col·lectius se’n beneficien igual? Ajuden a dotar de més oportunitats educatives als col·lectius més vulnerables?

Des del projecte ‘Què funciona en educació?’, impulsat entre la Fundació Jaume Bofill i Ivàlua, ens preguntem com millorar l’efectivitat dels programes d’estiu i hem elaborat una revisió d’evidències internacionals per posar-ho a debat amb la comunitat educativa i aportar elements per al disseny i millora de programes.  

Consulteu la publicació de la revisió d’evidències aquí i recupereu el vídeo del debat amb Miquel Àngel Alegre, analista d’Ivàlua, Mireia Civís, professora de la URL, Miquel Àngel Essomba, comissionat d'Educació i Universitats de l'Ajuntament de Barcelona, Paco Estellés, vocal de FEDAIA i responsable de les Plataformes d'Educació Social de Salesians, i Jesús Vilar, membre de l’equip de direcció científica CaixaProInfància, i professor de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés.

Recordeu que podeu recuperar totes les revisions d’evidències i debats del projecte ‘Què funciona en educació?’ en la informació relacionada aquí sota.