L’impacte de l’educació sobre el capital humà i sobre el creixement econòmic ha estat analitzat des de diversos estudis empírics i teòrics. En aquest capítol s’aborda l’impacte de la inversió en educació sobre el conjunt de l’economia catalana. Mitjançant la metodologia Input-Output,es calculen els efectes directes i indirectes de la demanda final del sector Educació sobre la producció, la renda i l’ocupació de l’economia catalana.
A partir d’aquests efectes multiplicadors es plantegen tres escenaris diferents: un escenari de crisi econòmica, un escenari de recuperació econòmica i finalment un escenari des d’una perspectiva internacional en els quals, davant d’una modificació de la inversió pública en educació, es detecten els efectes macroeconòmics sobre la producció, la renda i l’ocupació de la resta de sectors.
El primer escenari ha evidenciat que el cost d’oportunitat de les polítiques d’austeritat aplicades durant el període 2011-2014 ha generat un efecte directe i indirecte sobre la producció catalana de –1.200,22 M€, una pèrdua de 18.396 llocs de treball i una pèrdua de renda de 1.009,03 M€. El tercer escenari mostra que, a partir d’un volum desitjable d’inversió pública en educació a Catalunya a l’entorn del 3,99-4,84% del PIB, que ens situaria a la mitjana de la UE-28, els impactes directes i indirectes sobre la producció, renda i ocupació duplicarien els que es van generar realment en l’economia catalana durant el 2011 a partir del pressupost liquidat pel Departament d’Ensenyament.
Organismes internacionals com la UNESCO recomanen que els estats incrementin de manera significativa la inversió educativa. Així, el programa de la UE, Educació i Formació 20201 reitera la necessitat d’invertir més en educació com a mecanisme de creació de capital humà que permeti convertir Europa en la regió mundial més competitiva i amb més cohesió social del planeta. Juntament amb aquest impacte sobre el capital humà, la inversió en educació esdevé un eix fonamental del desenvolupament econòmic d’una societat. L’educació, en tant que procés d’adquisició de coneixements i habilitats, permet potenciar les capacitats de l’individu transformant-lo en agent productiu, tot contribuint així a la millora de la productivitat, la innovació i el creixement econòmic. En aquest sentit, els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2015 (Llei 2/2015 de 11 de març) mostren que la despesa assignada al Departament d’Ensenyament, amb 4.442,6 M€, ocupa la segona posició darrere del Departament de Salut, atès que són dos pilars essencials de l’estat del benestar a semblança del que succeeix en la majoria de països desenvolupats.
Podeu consultar L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016 complet aquí.
Equip implicat
Publicacions, vídeos, actes i posts
