Dossier de premsa. L’estat de l’educació a Catalunya. Anuari 2016. Síntesi dels resultats principals

Dossier de premsa que acompanya a la roda de premsa.

L’estat de l’educació a Catalunya a les portes d’un cicle de recuperació econòmica. Anuari 2016. En aquest dossier es presenta una síntesi dels resultats principals. 

Des de fa uns anys, existeixen interessos en qüestionar aspectes troncals del model educatiu existent a Catalunya i en situar l’escola en el centre del debat polític per raons que no tenen a veure amb la millora real de les oportunitats educatives i dels processos d’aprenentatge de l’alumnat.

• El qüestionament del model d’immersió lingüística, articulat jurídicament a través de la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, de 28 de juny, sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, i de la Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE), n’és un bon exemple. Els resultats de les proves PISA demostren que no existeixen diferències estadísticament significatives en els nivells d’aprenentatge de l’alumnat en funció de la llengua parlada a casa quan es controla l’impacte de l’estatus socioeconòmic (vegeu el gràfic 32). Alhora, cal tenir present que pràcticament el 100% de la població a Catalunya sap parlar el castellà, independentment de l’edat que tingui, o més del 95% sap escriure’l, mentre que en el cas del català, aquests percentatges són sensiblement més baixos en totes les franges d’edat (entre la població total, el 80,4% sap parlar-lo, i el 60,4% sap escriure’l). Gràcies a la immersió, les diferències en el coneixement de la llengua catalana i castellana són més petites entre la població jove: entre la població de 15 a 29 anys, el 92,0% sap parlar català, i el 88,8% sap escriure’l (pràcticament el 100% en el cas del castellà).

• L’aprovació de la LOMCE representa un punt d’inflexió en el procés de recentralització de la política educativa per part de l’Estat en aspectes com ara la definició dels currículums i dels criteris d’avaluació. La voluntat de modificar la llengua vehicular a les escoles i de controlar el currículum i l’avaluació han centrat part dels esforços de l’acció del Govern Central a Catalunya en els darrers anys, sense evidència que aquests canvis hagin de resoldre problemes reals en l’àmbit educatiu.

• Més recentment, el focus s’ha situat en qüestionar el suposat adoctrinament de l’alumnat per part del professorat i les direccions dels centres educatius. L’Anuari 2016 posa de manifest que, gràcies a la tasca resilient dels docents fonamentalment, el sistema educatiu ha aconseguit millorar els resultats, malgrat les restriccions pressupostàries durant els anys de crisi econòmica. L’Anuari 2016 evidencia, a més, que els problemes fonamentals del sistema educatiu giren al voltant de l’equitat i se situen lluny, per tant, dels debats interessats sobre l’adoctrinament. Les desigualtats d’accés, la segregació escolar i l’abandonament educatiu prematur són, doncs, els temes sobre els quals s’haurien de centrar les polítiques educatives en els propers anys mitjançant un notable i imprescindible impuls a la inversió en educació.