L’article interpel·la docents, administradors públics de l’educació i les pròpies famílies, afirmant que no és possible abordar un canvi de paradigma educatiu com el que es proposa el sistema sense tenir en compte la veu de mares i pares com a part fonamental de la comunitat educativa en el procés de repensar l’educació.
Es parteix de la idea que la reformulació de les polítiques sobre la participació de les famílies a l’escola s’ha de sostenir en la revisió del concepte de comunitat educativa des d’una perspectiva democràtica.
Només des d’aquesta perspectiva les famílies deixaran de ser l’objecte de les actuacions de tècnics i docents per passar a ser subjectes actius amb capacitat de veu i d’agència en el sistema. Aquesta relació és complexa i en molts casos espinosa: el paper de la família és un tema d’aquells que als docents els costa d’abordar. La pròpia administració ha posposat una vegada darrere l’altra la pregunta pel lloc físic i simbòlic de les famílies en el centre educatiu (Collet i Tort, 2014).