Aquest capítol té com a finalitat visualitzar els darrers canvis normatius que han tingut una incidència directa, com és el cas de la LOMCE, o en altres casos indirecta, com la Llei d’estabilitat pressupostària, en el dret fonamental a l’educació.
Malauradament, després d’aquesta anàlisi, serà inevitable arribar a la conclusió que totes aquestes reformes normatives han comportat un debilitament de la configuració constitucional d’un dret fonamental. Així, s’ha obert un camí, a través del model recentralitzador que pretén imposar l’Estat espanyol, a través de supeditar el dret a l’educació a criteris d’estabilitat pressupostària, tot allunyant-lo de la garantia d’un dret universal.
I aquest camí obert requerirà un gran esforç, responsabilitat i compromís polític i de la societat per tal d’evitar que s’acabi abocant a un desdibuixament d’aquest dret i de les seves garanties efectives.
Podeu consultar L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016 complet aquí.