Al llarg de la primera dècada del 2000, l’alumnat estranger va passar de suposar aproximadament un 2,5% de la població escolaritzada a les escoles i els instituts catalans a superar el 15% (Martínez i Albaigés, 2013), i es van produir tres circumstàncies que, al marge de l’increment numèric, van atraure l’atenció dels responsables polítics. En primer lloc, l’arribada d’aquest alumnat tenia lloc majoritàriament en edats avançades, de manera que l’escolarització no s’iniciava en els primers anys de l’educació primària, i posava en qüestió les bases de l’aprenentatge constructiu sobre el qual està dissenyat el sistema educatiu.
En segon lloc, un volum important d’aquests alumnes arribava un cop començat el curs escolar (fenomen conegut com a matrícula viva), la qual cosa generava certes dificultats afegides per a la planificació educativa. I, en tercer lloc, s’observava una alarmant distància entre els resultats escolars de l’alumnat immigrant i els obtinguts pels seus companys autòctons.
Podeu descarregar-vos Reptes de l'educació a Catalunya. Anuari 2015 complet aquí.
Equip implicat
Publicacions, vídeos, actes i posts
