L’autonomia de centre en els horitzons de millora educativa

La millora de l’educació és la principal preocupació de tots els actors del camp educatiu català, però de concepcions sobre com millorar-la n’hi ha de tots colors. Es dedica el primer apartat del capítol a sintetitzar-les. S'agrupen en tres horitzons de millora. Cada horitzó és un conglomerat heterogeni d’idees i conceptes amb un rerefons comú. Són identificables en els discursos i les propostes de l’Administració, dels partits polítics, dels sindicats de professors, de les associacions de pares i mares, de la patronal del sector privat, dels acadèmics i de les institucions del camp educatiu català. Els tres horitzons de millora dibuixen una figura que anomeno triangle de la millora educativa.

A partir d’aquest mapa bàsic de conceptes, en la segona part del capítol se situen les principals reivindicacions i les preferències ideològiques dels actors educatius, tot passant-les pel tamís dels seus interessos implícits i explícits, que acaben determinant les prioritats i les elisions de les seves agendes. Davant d’això, es mira de respondre la pregunta sobre si els horitzons de millora empenyen positivament les polítiques educatives, o si, per contra, corren el risc de transformar-se en retòriques de legitimació d’interessos corporatius. S'aborda a la segona part del capítol, mitjançant l’anàlisi de què comporta que l’autonomia educativa esdevingui el desllorigador preeminent pels anhels contradictoris de millora dels actors educatius. Per fer-ho, l'autor se serveix del concepte de pulsió.

Podeu consultar L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016 complet aquí.