César Coll, catedràtic emèrit de la UB, i Raül Manzano, mestre llicenciat en Ciències de l'Educació, expliquen els principals continguts del capítol que han escrit per a l'Anuari 2020: "Les necessitats d’aprenentatge en el segle XXI o què cal ensenyar i aprendre a les escoles i els instituts".
Transcripció del vídeo:
Per què cal avançar cap a un currículum competencial?
Un dels problemes que hem identificat en l’Anuari de l’Educació 2020 és justament que el nostre sistema educatiu està organitzat i funciona a partir d’una visió de l’aprenentatge molt allunyada del que significa i implica aprendre en el nou escenari de la societat de la informació.
Avui en dia hi ha oportunitats per aprendre en molts indrets diferents a més dels centres d’educació formal, han aparegut noves necessitats d’aprenentatge, algunes d’aquestes necessitats sabem que continuaran apareixent al llarg de la vida, han aparegut nous llenguatges i formats de representació del coneixement i res de tot això, o molt poques coses d’aquestes, estan representades d’una manera adequada en el nostre sistema educatiu i, sobre tot, en el que és el currículum que, com sabem, és una de les peces cabdals de l’organització i el funcionament del sistema perquè és el referent de moltes de les decisions que es prenen a diferents nivells.
Com avancem cap a un nou model de currículum?
La nostra proposta de currículum s'estructura a partir del concepte “bàsic”, dels aprenentatges bàsics. Nosaltres pensem que hi ha d'haver una distinció entre el que són els aprenentatges bàsics imprescindibles que serien aquells aprenentatges que ha d'aprendre tot l'alumnat al llarg de l'educació obligatòria i en cas que no s'assoleixin suposa un risc d'exclusió social i a més tenen la dificultat que no es poden adquirir en etapes educatives posteriors. Diferenciem aquests bàsics imprescindibles per a tot l'alumnat dels bàsics desitjables que serien aquells aprenentatges que tot i que són importants i que els centres educatius els han de tenir en la seva oferta doncs donen més espai perquè hi hagi autonomia, es pugui contextualitzar l'aprenentatge en funció de les necessitats de l'entorn i que també es pugui personalitzar. O sigui que es pugui atendre més els interessos, les necessitats i les expectatives de l'alumnat.
Pensem que en el desenvolupament d'aquest currículum és molt important el debat social, en el nostre capítol interpel·lem a tots els agents de la comunitat educativa i a totes les administracions també. Pensem que ha de participar tothom, des de qui pren les decisions fins qui les du a terme, i pensem que en el procés d'identificació d'aquests aprenentatges bàsics imprescindibles i desitjables és important que hi participi tant la comunitat educativa com la societat en general. Per això creiem que hi ha d'haver un procés democràtic de construcció, revisió i actualització del currículum escolar, de manera que aquest debat ha de ser planificat, ha de ser ordenat, ha d'estar ben orientat, per la qual cosa és important que es faci en diàleg amb les persones expertes que puguin donar informació, donar criteri i que totes les intervencions socials sobre aquests aprenentatges també siguin coherents amb les necessitats educatives.
Llavors pensem que aquesta proposta curricular també ha de donar un ampli marge d'autonomia dels centres educatius en tot el seu desplegament. És important que hi pugui haver diferents models de desplegament perquè el centre educatiu el pugui adaptar a les seues necessitats, al seu context, al seu alumnat i el que és important és que també permeti aquest espai per a la personalització que pugui atendre les necessitats específiques de cada infant amb interacció també, no només en l'àmbit escolar, sinó amb interacció amb tots els altres àmbits on l'infant s'educa i aprèn.
Equip implicat
