La Fundació Bofill i la Plataforma d'Infància de Catalunya han presentat l'agenda “L’educació venç la pobresa” a la Comissió d’Infància del Parlament. Proposa 10 polítiques públiques per aturar la reproducció de la pobresa.
“La pobresa genera pobresa”, ha començat Miquel Àngel Alegre, cap de projectes de la Fundació Bofill. “Créixer en una llar pobra deriva en pobresa adulta”. Així, mentre s’ha aconseguit reduir la pobresa adulta o en la vellesa, ha lamentat, no s’està aconseguint reduir gens la pobresa infantil, que voreja el 35%.
"L'impacte de l'educació en la pobresa està clarament documentat"
Alegre ha detallat que està “clarament documentat” l’impacte que té l’educació en la reducció de la pobresa. Ha insistit en què la fragilitat educativa redunda en més pobresa, i al revés: són vasos comunicants: La pobresa fa multiplicar per 6 l’abandonament escolar i deixar d'estudiar fa multiplicar per tres el risc de pobresa.
“L’educació, doncs, pot curtcircuitar el cercle de reproducció de la pobresa”, per això les 10 propostes de política educativa de l’agenda impacten en tot el cicle vital. Alegre ha explicat que tenen un efecte multiplicador i són educatives, no únicament escolars. També que tenen una perspectiva d’equitat, comporten una corresponsabilitat d’administracions i se n'ha comprovat l'eficàcia.
“La universalització necessita mesures compensatòries perquè arribi a tothom”
Un primer paquet permet equiparar condicions en la primera infància. Perquè la transmissió familiar té un pes molt important en el desenvolupament dels infants, però en canvi hi ha una gran desigualtat en el suport econòmic de la família o en l’accés a l’educació 0-3. A I1 i I2, per exemple, hi ha el triple d’infants d’origen estatal que estranger. A més a més, els municipis amb més riquesa tenen també més cobertura.
Alegre ha reivindicat universalitzar l’educació infantil d’1 i 2 anys a tot Catalunya, en la línia de l’actual consens parlamentari. Concretament, aconseguir que hi assisteixi el 75% de la població infantil en situació de pobresa o risc de pobresa i exclusió. “Quan s’avança cap a la universalització sense mesures compensatòries, no tothom hi avança”. Ha calculat un cost estimat de 50 milions d’euros per fer-ho possible.
Polítiques contra l'abandonament escolar prematur
També ha explicat la necessitat de tirar endavant polítiques de suport a les transicions, contra l’abandonament escolar prematur. Per exemple amb suport educatiu, orientació i mentoria, beques, “un instrument molt potent però molt infrautilitzat” i segones oportunitats.
De fet, ha assenyalat que els objectius i accions del Pla contra l’Abandonament del Departament “van en la bona direcció”. Perquè ha detallat que preveuen l’increment d’orientadors, treballadors socials, tutors d’acollida o cooperació municipal, entre d’altres. Però ha lamentat que no inclouen “cap fita d’acompliment de recursos, cobertura, pressupost, cost estimat o calendari”.
“Anar a casals d’estiu no és sinònim d’estudiar matemàtiques, però fa millorar habilitats i competències necessàries”
En relació a les polítiques més enllà de l’escola, ha reclamat 160.000 noves beques per garantir menjador escolar a tot l’alumnat en risc de pobresa i exclusió social. També ha reivindicat l’espai de migdia, les activitats extraescolars (en què la participació dels infants més pobres és gairebé la meitat dels de més renda) i el lleure d’estiu, com també ha reclamat el Parlament. “Anar a casals d’estiu no és sinònim d’estudiar matemàtiques, però fa millorar unes habilitats i competències necessàries”, ha explicat.
Finalment, també ha detallat que hi ha camp per córrer en mesures contra la segregació escolar. “S’han aconseguit millores gràcies en bona mesura al Pacte contra la segregació, però encara ara una tercera part de l’alumnat amb necessitats educatives especials es troben en centres amb més proporció del que tocaria”.
En conjunt, són mesures amb un cost assumible. Suposen un 4,5% del total de pressupostos de Drets Socials i Educació.
“Us demanem responsabilitat, és una qüestió de justícia, dignitat i futur”
El coordinador de la Plataforma d’Infància de Catalunya, Jose Antonio Ruiz, ha estat el primer de comparèixer. Ha deixat clar que la pobresa infantil a Catalunya és “alarmant i insostenible”, la quarta més elevada d'Europa.
Ruiz ha reivindicat el paper d’ascensor social que ha de tenir l’educació i ha demanat compromís i valentia en les polítiques. L’Estratègia Catalana per Combatre la Pobresa Infantil 2025-2030 no és suficient”, ha dit, perquè no concreta accions, no defineix indicadors, no estableix recursos ni terminis clars”.
Per tot això, ha dit, "us interpelem directament per demanar-vos lideratge polític, que feu de la lluita contra la pobresa infantil una prioritat de país transversal". Concretament, ha demanat un ple monogràfic sobre pobresa infantil i una ponència de seguiment al Parlament, per garantir el compliment dels anuncis del Govern. També ha cridat l’oposició a fer “un seguiment actiu i exigent", perquè aquesta és la causa "d’una societat sencera".
“L’educació pot vèncer la pobresa només si la convertim en una prioritat política real, amb recursos, lideratge i rendició de comptes”, ha conclòs, “és una qüestió de justícia, de dignitat i de futur”.
VOX torna a mentir amb l’objectiu d’assenyalar la Fundació Bofill
Amb un discurs pràcticament calcat al que va seguir a la Comissió d’Educació, VOX ha atacat per enèssima vegada la Fundació Bofill. Ha expressat, sense cap argumentació ni dada, que “és qui marca el rumb de l’educació a Catalunya”, obviant les constants alertes de l'entitat des de fa més de 20 anys sobre l’impacte de l'infrafinançament educatiu.
Malgrat que el finançament de la Fundació Bofill és transparent i es pot consultar en obert, la representant de l’extrema dreta s'ha inventat una xifra d’aportació pública astronòmica i completament falsa. La Fundació fa programes contra les desigualtats socials amb un finançament que prové de recursos propis i de convocatòries públiques i privades, com qualsevol altra entitat. Convocatòries obertes i per unes tasques concretes i convenientment justificades. La diputada ha multiplicat per 15 la xifra d'aquestes convocatòries, en la línia de l'estratègia d'eliminar qualsevol aportació pública a entitats independents que denuncien els aspectes del sistema que no funcionen.
"Generem coneixement objectiu per avançar cap a una educació per a tothom"
Miquel Àngel Alegre, referent entre d’altres de l’Anuari de l’Educació, amb vint anys de trajectòria, ha deixat clar que la Fundació Bofill produeix coneixement objectiu basat en evidències, contrastat, aplicable i pràctic. També que ho fa amb la lògica d’avançar cap a una educació que ofereixi oportunitats per a tothom. “Això és el que ens fa legítims per parlar”, ha dit, i “referma el nostre compromís amb el progrés de les persones, la mobilitat social, la millora dels col·lectius”.
“Em sap greu que la diputada de VOX dediqui el seu temps no a preguntar o aportar, sinó a assenyalar”, ha respost Jose Antonio Ruiz. “A vostès això també els increpa, estem parlant de drets d’infants”, ha afegit. El coordinador de PINCat ha animat tots els partits a avançar, perquè “això no va de colors ni d’ideologies, va d’una realitat que l’hem de poder canviar”. Toca fer-ho, ha dit, “perquè algun dia puguem sentir-nos orgullosos d’aquest Parlament i per tenir un país que pugui alçar la mirada sense vergonya”.
