15 mesures concretes per guanyar en equitat educativa

Catalunya ha fet molts avenços en matèria educativa en els darrers anys, però la crisi de la Covid-19 ha posat de manifest algunes de les febleses i desigualtats del nostre sistema educatiu. Col·lectivament, els últims mesos també hem pres consciència de la importància de tenir un sistema educatiu robust, equitatiu i de qualitat. Ara, aquesta crisi pot ser l’oportunitat per entomar els reptes que fa massa temps que tenim sobre la taula.

Estem preparats per donar aquest impuls. En els darrers 15 anys la millora educativa ha estat constant gràcies a l’esforç dels equips docents i les reformes introduïdes. A més, darrerament els i les docents del país han iniciat un camí de transformació educativa que cal acompanyar decididament. Ara cal voluntat política i apostes estratègiques per aconseguir que veritablement cap alumne quedi enrere del progrés educatiu, sigui quina sigui la seva condició socioeconòmica, visqui on visqui.

La Fundació Bofill hem presentat un conjunt de 15 propostes de política pública per donar resposta a sis reptes educatius prioritaris en la propera legislatura del Parlament de Catalunya. Aquestes mesures són palanques per al canvi educatiu i per avançar decididament en equitat i qualitat. La recerca educativa, l’experiència d’altres països i l’expertesa de molts docents, investigadors i personal de l’administració les avalen i les reforcen. És una agenda de prioritats que suma i que s’enriqueix amb les d’altres actors educatius que també fan propostes compromeses amb la millora educativa: la formació de persones adultes, l’escola inclusiva, la coeducació, la formació al llarg de la vida, etc.

1. FEM POSSIBLE UN PAÍS SENSE ESCOLES SEGREGADES

1. Mesures d’escolarització equilibrada sense centres gueto. Cal planificar l’escolarització i gestionar la matrícula escolar de manera que eviti la concentració de l’alumnat amb més dificultats en centres concrets.

• Crear una unitat al Departament d’Educació que coordini i promogui la implementació de mesures desegregadores a tots els municipis de Catalunya.
• Detectar el volum real d’alumnat pobre o amb dificultats i posar els recursos perquè puguin escolaritzar-se en centres no segregats. Per fer-ho cal, entre d’altres, fixar criteris per saber qui és i com es detecta l’alumnat vulnerable, crear equips de treball a àmbit territorial que en planifiquin la seva distribució segons la dimensió real d’alumnat vulnerable, i cobrir les despeses d’escolarització (excursions, material, etc) dels infants i joves més desafavorits perquè puguin accedir a centres menys segregats.
• Desplegar mesures per protegir els centres amb més segregació escolar: fixar una proporció mínima i màxima d’alumnat amb necessitats educatives especials (NESE) per aula i el tancament de ràtios d’un grup si aquest ja té molta complexitat. I d’aquesta manera forçar una millor distribució cap a centres amb menys complexitat.
• Crear i dotar econòmicament Oficines d’Escolarització Municipal (OME) i taules locals de planificació educativa als municipis de més de 10.000 habitants que coordinin la distribució de l’alumnat vulnerable entre els centres educatius del territori.

2. Avançar cap a la gratuïtat real de l’educació.Malgrat que la llei reconeix la gratuïtat de l’educació, al nostre país no ho és. La major part de les famílies acaben finançant una part de l’educació dels seus fills i això genera grans desigualtats en funció de la renda que cadascú té. Lluitar contra la segregació escolar implica millorar el finançament dels centres i eliminar les barreres que limiten l’accés de les famílies més vulnerables a l’educació.

• Incrementar el finançament dels centres educatius per garantir la gratuïtat de totes les activitats complementàries, materials, sortides i colònies a l’alumnat vulnerable durant l’educació obligatòria (48,8 M€ per a l’alumnat en risc de pobresa severa i 134,9 M€ per a l’alumnat en risc de pobresa).
• Desenvolupar i implementar un sistema de finançament dels centres educatius que tingui en compte les seves necessitats d’escolarització i els nivells de complexitat (finançament per fórmula d’equitat).

2. SUPORT EDUCATIU PER NO DEIXAR CAP ALUMNE ENRERE

3. Més orientació escolar i més efectiva. L’orientació acadèmica i professional és clau per evitar l’abandonament escolar prematur i el fracàs escolar perquè canvia la manera com els infants i joves prenen decisions sobre el seu futur. L’orientació es pot desenvolupar des del mateix centre educatiu o des de serveis municipals o socials, que han d’estar ben coordinats.

• Augmentar la dotació dels departaments d’orientació dels centres públics i concertats de secundària, començant pels instituts d’alta i màxima complexitat, per intensificar la tasca orientadora que desenvolupen amb alumnes i famílies. Cal una dotació docent afegida en instituts públics d’alta i màxima complexitat de 8,2 M€ i 184 docents.
• Garantir l’obertura dels centres educatius fins almenys les sis de la tarda acollint-hi activitats de suport educatiu i aules d’estudi assistit per a l’alumnat que ho necessita.

4. Cap alumne sense un mentor. Els infants i joves necessiten referents que els acompanyin en el seu desenvolpament personal i educatiu i vetllin pel seu benestar. La funció tutorial ha d’incloure tasques de suport socioemocional, connexió de l’alumnat amb el professorat i altres figures d’orientació, vincle i seguiment familiar.

• Enfortir i incrementar les tasques d’acció tutorial especialment en els centres de major complexitat i en totes les seves modalitats, ja siguin tutories col·lectives, grups reduïts, individuals, amb famílies, mitjans telemàtics, suport d’agents externs, etc. Proposem reduir 1 hora de càrrega curricular per al professorat de centres d’alta i molt alta complexitat. Calen 37,7 M€ i 900 docents.

5. Més suport per a qui més ho necessita. L’alumnat amb necessitats educatives o en centres d’alta complexitat necessita d’equips de professionals més amplis i de recursos de suport (reforç escolar, orientació, enllaç comunitari, especialistes, etc.) per no perdre oportunitats educatives.

• Dissenyar i desplegar un pla de recursos addicionals per als centres d’alta i molt alta complexitat que tingui en compte els aspectes següents: Augmentar el personal docent per permetre el treball en grups flexibles i reduïts, així com l’ampliació d’hores lectives i de suport a l’alumnat amb necessitats, la personalització i el seguiment telemàtic (23,9 M€ / 575 docents). I incrementar el personal no docent (tècnics d’integració social, educadors socials, psicòlegs, mediadors...) per permetre l’acollida i acompanyament d’alumnes i famílies amb més necessitat de suport i orientació (16,5 M€ / 575 no docents).

• Desplegar el Decret 150/2017, de 17 d'octubre, sobre l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu, començant amb un increment de l’assignació de personal docent i no docent als centres públics i concertats (43,9 M€ / 643 docents i 643 no docents).

3. POSEM AL DIA EL SISTEMA EDUCATIU

6. Desplegar un pla d’acceleració de la transformació educativa. Cal un pla de país que garanteixi l’extensió global de l’actualització educativa a 10 anys vista amb objectius com vincular tots els centres educatius en espais i xarxes de col·laboració entre docents o un programa de capacitació i acompanyament en què hi participin 2.500 escoles i instituts. El pla ha d’incloure:

• Establiment d’uns criteris clars que defineixin què i com és una escola de qualitat. A Catalunya hi ha expertesa i experiències per establir aquests objectius de manera col·lectiva a curt termini (un possible exemple és la Rúbrica del canvi realitzada en el marc d’Escola Nova 21).
• Selecció de centres de referència educativa. Aquest mecanisme, ja previst a la LEC però encara no desplegat, ha de reconèixer els centres amb pràctiques educatives de qualitat perquè serveixin de centres de formació inicial de docents (programes d’inducció) per transferir pràctiques a centres en transformació i acollir docents d’altres centres en residències formatives.
• Garantir equips i recursos suficients perquè tots els centres formin part de xarxes de treball col·laboratiu de centres i docents per a la millora educativa (162 xarxes a Catalunya amb dedicació d'una dotació docent per xarxa i mitja dotació per centre / 76,1 M€).
• Desplegar un programa intensiu d’actualització de centres que arribi a 2.500 centres l’any 2030. Han de comptar amb professionals facilitadors, capacitació en lideratge pedagògic, formació docent en residència i procediments per elevar la transformació al conjunt del centre.
• Cal prioritzar els centres desafavorits amb programes i recursos addicionals per accelerar-ne el canvi i afavorir la desegregació. Cal dotar aquests centres de més recursos econòmics i humans, implementar mesures desegregadores i desplegar programes d’acompanyament perquè l’any 2024 un total de 100 centres amb complexitat hagin actualitzat els seus projectes.

7. Impulsar una educació competencial i uns equips docents amb talent. Per fer possible una educació realment competencial cal transformar la formació inicial i l’accés a la carrera docent, la formació continuada del professorat i reformar l’educació secundària obligatòria i postobligatòria, així com les proves d’accés a la universitat perquè siguin veritablement competencials.

• Canviar l’accés a la professió docent amb la introducció de programes d’inducció (formacions d’un curs en centres per al professorat novell i que cal superar per exercir la professió). Els programes s’han de desplegar en centres de referència i estar ben dotats de docents mentors, metodologies d’aprenentatge entre iguals i formacions específiques.
• Impulsar un nou pla de formació docent continuada orientat a capacitar els docents en actiu per conduir de manera efectiva l’actualització educativa. L’oferta i l’accés ha de respondre als reptes i a les necessitats dels centres.
• Reformar competencialment l’educació secundària obligatòria i postobligatòria, així com les proves d’accés a la universitat.

8. Reforçar el lideratge dels centres educatius. Els centres educatius han de guanyar en autonomia i tenir més capacitat per prendre decisions que responguin a les necessitats d’aprenentatge del seu alumnat i de l’entorn.

• Simplificar els processos de gestió per facilitar que els equips directius tinguin més temps per exercir el seu lideratge pedagògic i transformacional. Cal aportar nous instruments àgils per prendre decisions sobre equips, horaris, equipaments, mobiliari i espais.
• Actualitzar les funcions i el paper dels serveis educatius i de la inspecció perquè estiguin capacitats per donar suport als processos de millora permanent dels centres. L’any 2023 hi ha d’haver un mínim de 250 professionals capacitats per acompanyar 1.000 centres educatius.
• Establir un sistema d’incentius (inclosos els de tipus econòmic) que faci atractiu gestionar un centre educatiu, especialment aquells centres amb més complexitat, i enfocar la formació directiva cap al lideratge pedagògic.

9. Accelerar la digitalització educativa. Cal garantir l’adquisició d’habilitats i competències digitals de tot l’alumnat i aprofitar el potencial de les tecnologies digitals per avançar cap a un model educatiu més flexible, personalitzat i centrat en l’alumne. Entre d’altres mesures proposem:

• Dotar els centres d’infraestructures tecnològiques, dispositius i connectivitat per evitar desigualtats entre centres en l’accés a aquests recursos (23,5 M€ per dotar de xarxes LAN-WIFI 1.230 centres educatius).
• Garantir que tots els alumnes tenen a casa els dispositius electrònics i la connectivitat necessària per seguir el curs escolar amb normalitat (31,7 M€ per oferir 110.000 paquets de connectivitat a alumnat vulnerable).
• Convertir els centres educatius, equipaments i espais de l’entorn (biblioteques, espais comunitaris, etc.) en indrets amb connexió i que tinguin dispositius tecnològics i personal de suport tècnic suficient que pugui estar a disposició de l’alumnat. Cal començar sobretot pels barris més vulnerables.
• Dotar de mentors d’acompanyament digital a docents, alumnes i famílies per promoure i vetllar pel benestar, l’autonomia i la seguretat digital (una dotació docent per cada deu centres de primària i secundària / 14,1 M€).
• Els Centres de Recursos Pedagògics (CRP) han d’acompanyar els centres educatius en el disseny, la creació, l’aplicació i l’avaluació d’activitats digitals que fomentin l’aprenentatge competencial per garantir la qualitat educativa en aquest context.

10. Pràctiques educatives basades en la recerca. Per millorar les polítiques i les pràctiques educatives cal incorporar la recerca en la presa de decisions.

• Posar en marxa un sistema integrat de recerca i de desenvolupament educatiu (R+D) orientat a la millora de les pràctiques i les polítiques educatives. Cal comptar amb la participació de l’administració, professionals de l’educació, universitats i entitats que fomenten el coneixement. Es partirà d’un llibre blanc sobre com aplicar l’ús de la recerca i el coneixement científic en la presa de decisions de política i pràctica educativa.

4. ACABEM AMB L’ABSENTISME I L’ABANDONAMENT ESCOLAR

11. Continuïtat i vincle educatiu. Fer un esforç extraordinari per potenciar tots aquells itineraris formatius, recursos i dispositius que han de permetre mantenir connectats els joves amb l’educació, especialment aquells col·lectius amb més risc d’abandonament.

• Incrementar l’oferta pública de formació professional en 30.000 noves places, especialment en aquelles famílies de FP amb més demanda o potencial i garantir la connexió entre cicles formatius de grau mitjà i grau superior d’un mateix àmbit professional (162,9 M€).
• Implementar un sistema de “beques salari” per als joves d’entre 16 i 18 anys de llars desafavorides que no abandonin el sistema educatiu amb l’objectiu de cobrir els costos directes i indirectes de la seva escolarització, així com per compensar el cost d’oportunitat de seguir estudiant (calen 5.000 beques / 18,5 M€).
• Desenvolupar un nou model de formació al llarg de la vida a Catalunya que integri les xarxes de centres de formació d’adults i les iniciatives comunitàries amb l’objectiu de cobrir la diversitat de necessitats formatives de la població (lingüístiques, digitals, de ciutadania, etc.).
• Reforçar els centres i els dispositius de Noves Oportunitats Educatives (NOE) amb els recursos i les metodologies necessàries perquè puguin atraure i capacitar els joves que abandonen prematurament els estudis (calen 10.000 places / 70 M€).
• Estendre i reforçar els plans locals de prevenció i lluita contra l’absentisme que lideren els ajuntaments amb la participació dels centres educatius i la inspecció educativa. És necessari incrementar el nombre de professionals d’àmbit comunitari que treballen en barris i centres vulnerables. En xifres, cal començar a treballar a 129 barris amb Pla Educatiu d’Entorn i a 594 centres d’alta i màxima complexitat, el que suposa uns 12,2 M€.

5. ELIMINEM LES DESIGUALTATS EDUCATIVES TAMBÉ FORA DE L’ESCOLA

12. Polítiques educatives 360º: personalització i equitat. Cal garantir que tots els alumnes, independentment de la seva condició socioeconòmica, puguin accedir durant tot l’any a experiències extraescolars i de lleure educatiu més enllà de l’escola.

• Incrementar el finançament dels Plans Educatius d’Entorn amb una dotació tècnica mínima de 18.9 M€, així com els ajuts individuals i la dotació de recursos en barris vulnerables perquè s’hi puguin promoure activitats extraescolars gratuïtes.
• Facilitar i promoure l’accés de les entitats educatives als equipaments públics i a les instal·lacions de titularitat municipal per al desenvolupament d’activitats educatives.
• Incrementar la cobertura d’activitats extraescolars de qualitat per a tot l’alumnat en risc educatiu per mitjà de beques i amb un bo de 10 activitats extraescolars gratuïtes a gaudir durant tot l’any.
• Incorporar a tots els centres educatius (prioritàriament als de màxima complexitat) un professional que connecti el centre amb els agents i recursos comunitaris. Un dinamitzador que, entre d’altres, fomenti la participació de l’alumnat en activitats educatives fora de l’escola; dissenyi itineraris formatius que vinculin els aprenentatges escolars amb els de l’exterior de l’escola; i promogui espais de suport educatiu dins l’horari lectiu de cada centre.
• Augmentar la qualitat educativa de les activitats extraescolars i dotar d'acompanyament tècnic i econòmic les AFA i altres entitats proveïdores i gestores d'activitats extraescolars.
• Incrementar la cobertura d’activitats extraescolars gratuïtes i de qualitat per a tot l’alumnat en situació de risc educatiu (centres d’alta i molt alta complexitat, i alumnat perceptor de beques menjador i beneficiaris del pla de xoc i NESE tipus B, i ampliat a tots els nivells educatius) a través d’un cercador que reculli tota l’oferta local d’activitats. Aquestes activitats hauran de tenir el segell de qualitat (amb un registre públic d’activitats fora de l’escola previ) de l’Ajuntament per ser finançades i formar part del cercador.
• Generar avantatges fiscals a associacions esportives i culturals que tinguin polítiques d’accesibilitat i suport per a la participació de l’alumnat vulnerable.

13. Estiu enriquit contra les desigualtats. Cal aprofitar l’estiu per oferir activitats educatives als infants i joves amb menys recursos i evitar així la pèrdua d’aprenentatges que es produeix durant les vacances i que situa l’alumnat vulnerable en desavantatge en començar el curs.

• Impulsar una oferta de casals d’estiu municipals durant totes les vacances i gratuïta per a l’alumnat en risc de pobresa. L’oferta ha d’incloure suport educatiu i activitats culturals i de lleure, així com acompanyament i mentoria quan sigui necessari. Calen 100.000 places gratuïtes mensuals i amb un servei de menjador inclòs per a infants i adolescents d’entre 3 i 15 anys: 24,7 M€ en total.
• Detectar i ajustar la cobertura de places d’estiu enriquit als infants i joves en situació de vulnerabilitat i prendre com a indicador les beques menjador per garantir l’accés de l’alumnat amb necessitats educatives.
• Ampliar el termini d’inscripció i de dotació de beques perquè s’hi pugui accedir al llarg de tot l’estiu.
• Agilitzar i reduir la burocràcia atorgant les places de manera automàtica en base al gaudi de la beca menjador o a la prescripció de serveis socials.
• Articular una oferta educativa i cultural gratuïta i en col·laboració amb agents diversos (biblioteques, museus, centres culturals i cívics, entitats de base comunitària, etc.) durant els mesos d’agost i setembre, especialment en els barris d’entorns vulnerables.

14. Acompanyar i apoderar les famílies. No totes les famílies tenen els mitjans per acompanyar amb seguretat l’escolaritat dels seus fills. Per això cal dissenyar i implementar mesures que hi donin suport i les apoderin.

• Dissenyar i executar plans de capacitació parental (ex. acompanyar la lectura des de casa, la participació a l’escola, l’ús d’eines digitals, etc.) a partir dels criteris establerts pel Departament d’Educació i les administracions locals, amb la coordinació dels ajuntaments.
• Subvencionar les AFA dels centres que són sobretot d’alta i molt alta complexitat perquè puguin implementar els plans de capacitació parental. Són necessaris 3.000 euros per AFA de centres d’alta i molt alta complexitat i 1.500 euros per a la resta: 5,5 M€ en total.
• Impulsar programes de foment de la lectura compartida amb infants en el marc dels Plans Educatius d’Entorn.

6. UNA EDUCACIÓ 0-3 DE QUALITAT PER A TOTHOM

15. Petita infància, on tot comença. Des de l’àmbit local cal prioritzar l’accés dels infants en risc de pobresa i amb necessitats educatives a l’educació infantil de primer cicle.

• Estendre la dotació d’escoles bressol públiques en aquells entorns i municipis amb menor cobertura, una renda per càpita baixa i una població amb més dèficits formatius.
• Establir un sistema de preus amb tarifació social que cobreixi el 100% dels costos directes i indirectes de l’escolarització per a les famílies amb menys recursos (són necessaris 20,8 M€ anuals per garantir l’educació universal dels infants de 2 anys en risc de pobresa severa; cost estimat alumne/any de 3.420 euros)
• Impulsar campanyes de sensibilització i activació de la demanda per atraure els col·lectiu més vulnerables a dur els seus fills a les escoles bressol. Cal establir mecanismes de detecció i derivació de les famílies des dels serveis socials.

Descarrega la publicació completa i comparteix-la!

Vota Educació: Aquest article forma part de la sèrie de continguts que la Fundació Bofill publiquem en motiu de les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya amb l’objectiu de contribuir a generar un debat públic informat i posicionar els principals reptes educatius. Pots consultar-los tots a votaeducació.cat i, si vols rebre les novetats al teu correu, subscriu-te al butlletí de la Fundació.