6 reptes educatius en joc a les properes eleccions (i com abordar-los)

Què caldria per eliminar la segregació escolar a Catalunya? I per garantir un suport educatiu a tot l’alumnat? És possible acabar amb l’absentisme i l’abandonament escolar? Com podem impulsar una educació 0-3 anys universal i de qualitat?

La recerca internacional fa anys que ho ha demostrat: no és possible un sistema educatiu de qualitat si no ofereix igualtat d’oportunitats a tot l’alumnat. És a dir, l’educació a Catalunya no millorarà si no és a través d’una aposta clara i ferma per l’equitat.

Són molts els reptes pendents i les millores possibles, totes elles necessàries, però en l'agenda Com transformar el sistema educatiu hem apostat per aquelles que serveixen de palanca per a l’equitat educativa, un repte llargament pendent del sistema educatiu català. A més, amb potencial de generar un consens ampli entre les forces polítiques parlamentàries.

Relacionat: 15 mesures concretes per guanyar en equitat educativa

La transformació del sistema educatiu de Catalunya s’ha de basar en els següents reptes clau de país:

1. FEM POSSIBLE UN PAÍS SENSE ESCOLES SEGREGADES

Hi ha moltes escoles al país que tenen més alumnat vulnerable del que els pertoca pel territori on són. Catalunya té actualment uns nivells molt elevats de segregació escolar i en l’última dècada no els ha aconseguit reduir. Això empitjora els resultats educatius globals, genera abandonament escolar i deteriora la cohesió social. Fer més diversos aquests centres milloraria automàticament els resultats i les trajectòries educatives de l’alumnat.

Tenim l’oportunitat de reduir dràsticament la segregació: sabem què funciona per aconseguir-ho, disposem d’experiències d’èxit en municipis que es poden estendre al conjunt del país i moltes d’aquestes mesures no requereixen més recursos sinó voluntat política. Comptem també amb un consens transversal en la comunitat educativa concretat en el Pacte Contra la Segregació Escolar. Cal finançar els centres d’acord amb les seves necessitats i les del seu alumnat i avançar cap a la gratuïtat real de l’educació.

Catalunya es troba entre els 10 països amb més segregació escolar de la Unió Europea i en els últims 5 anys més de la meitat dels municipis de més de 10.000 habitants han empitjorat els seus nivells.

Quan l’alumnat vulnerable s’escolaritza en un centre segregat, els seus resultats educatius als 15 anys evidencien que es troba formativament tres anys per sota de la mitjana. En canvi, quan va a un centre amb diversitat d’alumnat, aquesta desigualtat es redueix a 0,5 anys.

En la majoria de municipis els nivells de segregació escolar a l’educació primària i secundària superen els nivells de segregació urbana.

2. SUPORT EDUCATIU PER NO DEIXAR CAP ALUMNE ENRERE

Una part important de l’alumnat té moltes dificultats per assolir els aprenentatges a causa de problemes lingüístics, trastorns o discapacitats, o per dificultats socials o econòmiques de les seves famílies. Això genera repeticions de curs ineficients, desmotivació escolar i abandonament.

Per garantir que tots els infants i joves tinguin èxit educatiu i mantinguin la seva motivació i el vincle amb els estudis, cal oferir un ventall ampli de suports educatius. Accions especials d’orientació i tutorització que ajudin els alumnes a triar bé els seus itineraris educatius, activitats de reforç puntual per assolir competències clau o aules i serveis d’educació inclusiva, entre d’altres. És prioritari concentrar aquests recursos en els centres de major complexitat, ja que és allà on hi ha més alumnat amb necessitats de suport i on és més fonamental apuntalar l’èxit educatiu.

Estudis fets als Estats Units conclouen que en dos mesos d’escoles tancades i aprenentatge en línia els alumnes de barris pobres van reduir el seu progrés en matemàtiques en un 50%. La reducció entre els alumnes de barris rics va ser nul·la.

L’evidència demostra que una tutorització intensiva en grups reduïts pot incrementar fins a 4 mesos el ritme d'aprenentatge de l'alumnat en un curs escolar, alhora que té un impacte positiu en el comportament i la motivació cap a l’aprenentatge.

3. POSEM AL DIA EL SISTEMA EDUCATIU

Cal garantir que tots els infants i adolescents adquireixin aprenentatges rellevants i significatius que els permetin desenvolupar-se com a persones i com a ciutadans. Si l’escola ha de generar competències per a la vida en el segle XXI, cal superar el model transmissor i memorístic i substituir-lo per un aprenentatge basat en l’experiència pràctica de l’alumnat, el treball cooperatiu i competencial. Aquest és un repte central en tots els sistemes educatius del món que estan transformant els seus models educatius. A Catalunya, en els darrers anys milers de docents en centenars de centres han canviat les seves pràctiques pedagògiques i organitzatives.

Però, per avançar cap una escola que garanteixi un aprenentatge de qualitat per a tothom cal reformar la secundària, digitalitzar la xarxa escolar, revisar la formació inicial i permanent del professorat i desplegar programes que traslladin evidències a la pràctica educativa, entre d’altres. Cal un pla ambiciós a 10 anys amb fites i mesures per impulsar el canvi educatiu en el conjunt del sistema de manera creïble i sostenible.

A Catalunya hi ha una gran voluntat per part de centres educatius, docents i famílies per impulsar la transformació educativa. Més d’un 80% dels docents catalans considera que les pràctiques innovadores afavoreixen la millora dels aprenentatges, i prop del 60% de famílies volen més innovació.

La bretxa digital entre les llars és alarmant: només un 26% de les famílies més pobres (quintil de renda més baix) tenen un dispositiu per persona a la llar, en oposició al 62% de les famílies més riques (quintil de renda superior) (Bonal i Gonzàlez, 2020).

4. ACABEM AMB L’ABSENTISME I L’ABANDONAMENT ESCOLAR

L’abandonament prematur dels estudis és una xacra persistent en el nostre país: 1 de cada 5 joves abandona el sistema en acabar l’ESO. Fins i tot després d’una dècada i mitja de descens continuat, el nombre de joves a Catalunya que no continuen estudiant dobla el de la mitjana europea. En els últims tres anys, i tan bon punt el mercat de treball començava de nou a “cridar” aquests joves cap a ocupacions no qualificades, la taxa d’abandonament escolar ha tornat a augmentar.

La crisi de la Covid-19 i el nou col·lapse de l’ocupació pot esdevenir una oportunitat per situar les xifres d’abandonament prematur dels estudis als nivells que recomana la UE. Si volem aprofitar aquesta conjuntura, cal potenciar itineraris formatius com la FP que mantinguin els joves connectats amb l’educació, implementar beques salari per a joves de llars desafavorides o reforçar els centres de segona oportunitat, entre d’altres. Cal també reduir el nivell d’absentisme escolar al nostre país, un factor que incrementa la probabilitat de deixar els estudis.

Actuar contra l’abandonament i l’absentisme és una política d’equitat de primer nivell, ja que són sobretot els infants i els joves d’entorns desafavorits els que més el pateixen. Que aquests joves continuïn estudiant fins a assolir un títol postobligatori fa que puguin millorar les seves condicions de vida futura (reducció de l’atur, salaris més alts, millora dels nivells de salut, etc.) i repercuteix en una major fortalesa social.

Després d’una dècada de descens continuat, els darrers anys la taxa d’abandonament a Catalunya ha repuntat: un 19% l’any 2019, entre les més altes de la Unió Europea (mitjana de 10,2%). Aquesta taxa es duplica en el cas dels joves estrangers i dels fills de famílies amb nivells baixos d’estudis.

5. ELIMINEM LES DESIGUALTATS EDUCATIVES TAMBÉ FORA DE L’ESCOLA

Allò que s'aprèn fora de l’escola en activitats extraescolars o de lleure cada cop és més important per a l’èxit educatiu. Participar en casals d’estiu, visitar museus, fer excursions, desenvolupar activitats artístiques, esportives o tecnològiques és una font d’aprenentatge vital i d’enriquiment competencial. Però gaudir d’aquestes activitats depèn en gran mesura de la renda familiar i de les oportunitats de l’entorn. Això fa que es generin grans desigualtats d’aprenentatge que l’escola pel seu compte no pot compensar.

L’administració ha d’impulsar polítiques que garanteixin l’accés a experiències educativament riques dins i fora de l’escola. Planificar un ventall d’extraescolars compartit entre escoles d’un mateix territori per diversificar-ne l’oferta, beques per accedir a extraescolars, suport a les AFA (Associació de Famílies d’Alumnes) com a generadores d’oportunitats, i obrir i enriquir l’oferta d’activitats dels equipaments comunitaris són algunes polítiques que garanteixen el dret a l’educació.

Segons el projecte Expanded Schools, en acabar l’educació primària als 12 anys un estudiant pobre ha acumulat 6.000 hores menys d’aprenentatge que un alumne no pobre.

La pèrdua d’aprenentatges a l’estiu (summer loss) afecta principalment als infants i adolescents més vulnerables. Això implica fins a 3 anys de diferència entre el nivell d’aprenentatge d’alumnes pobres i rics al final de l’educació primària en llengua i matemàtiques.

6. UNA EDUCACIÓ 0-3 DE QUALITAT PER A TOTHOM

L’educació dels 0 als 3 anys és una etapa fonamental per a l’adquisició d’aprenentatges i competències necessàries per a la vida i per al progrés educatiu dels infants. És especialment important per a aquells nens i nenes que a casa no poden comptar amb el suport educatiu de les seves famílies i per als quals l’escola bressol esdevé un recurs fonamental. Però, la insuficiència de places fa que siguin precisament els infants amb més necessitats educatives qui menys hi accedeixi.

Avançar cap a la universalització de l’etapa 0-3 és una estratègia clau per reduir les desigualtats socials i educatives. Cal estendre la cobertura pública en els entorns i municipis amb menys places disponibles, garantir la qualitat educativa del servei i desenvolupar una política d’ajuts que permeti que tots els infants en situacions de pobresa o vulnerabilitat hi siguin admesos prioritàriament.

Segons el nivell de formació de la mare, la diferència entre les taxes d’escolarització dels infants menors de 3 anys pot arribar a ser de fins a 37 punts percentuals: 66% d’infants escolaritzats en llars amb mare universitària; 29,6% en llars amb mare amb estudis primaris o menys. (Anuari de l’Educació, 2016).

Descarrega la publicació completa i comparteix-la!

Vota Educació: Aquest article forma part de la sèrie de continguts que la Fundació Bofill publiquem en motiu de les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya amb l’objectiu de contribuir a generar un debat públic informat i posicionar els principals reptes educatius. Pots consultar-los tots a votaeducació.cat i, si vols rebre les novetats al teu correu, subscriu-te al butlletí de la Fundació.