Per una educació de qualitat i equitativa al 0-3

El dret a l’educació és un dret fonamental per a tot infant. Tot i així, actualment, molts infants menors de tres anys no compten amb cap tipus de suport educatiu per part de la seva comunitat. Per tant, avui les polítiques i iniciatives per donar suport i acompanyament als més petits i a les seves famílies no són suficients. 

Aviat tornarem a escollir els nostres representants polítics i és clau que no només visibilitzem la importància de la petita infància, sinó també la vulneració dels seus drets per falta d’iniciatives que donin resposta a les necessitats que tenen les criatures i les seves famílies, sobretot aquelles que viuen situacions complexes i de vulnerabilitat crònica o temporal.

15 mesures concretes per guanyar en equitat educativa

El repte és, doncs, poder impulsar una educació de qualitat i apostar per les polítiques que afavoreixin l’equitat. Encara queda camí, com demostra l’Institut infància en el seu informe 2018-2019 on s’assenyala que només un 44% dels infants menors de 2 anys estan escolaritzats a la ciutat de Barcelona i que les famílies que viuen en els districtes amb rendes menors, tenen els percentatges significativament més baixos d’escolarització. La desigualtat, per tant, és palesa encara a la nostra societat. És moment d'apostar per l’accés, la participació i la igualtat d’oportunitats, sempre partint de les especificitats de cada família, per poder avançar cap a una comunitat inclusiva i així millorar com a societat. En aquest sentit, la Fundació Bofill ha presentat una agenda de reptes i mesures per a la transformació educativa posant l’accent en l’equitat. En ella, es destaca avançar cap a la universalització de l’etapa 0-3 com a estratègia clau per reduir les desigualtats socials i educatives.

La universalització dels infants menors de tres anys és una mesura imprescindible, però universalitzar no ha de suposar institucionalitzar ni l'obligatorietat d’escolaritzar les criatures en llars i Escoles Bressols, sinó que ha de suposar que tota família pugui accedir-hi si així ho desitja, ho necessita i, sobretot, que quan un infant es troba en una situació de complexitat pugui tenir prioritat en l’accés del servei. La universalització també ha de suposar donar resposta a les necessitats reals dels infants, i per tant s’hauria de promoure flexibilitat horària i de serveis pensant en la criatura i no només en conciliar o substituir.

A més a més, calen altres iniciatives per poder oferir diversitat d’opcions a les famílies i als seus infants. En aquest sentit, hi ha moltes evidències científiques que demostren que els grups d’acompanyament a la criança tenen efectes preventius i per tant, és important promoure’ls. Aquest acompanyament pot prendre formes diverses, des dels Espais Familiars, a grups de criança o tallers amb famílies a més d’altres serveis com el SOAF (Servei d’Orientació i Acompanyament a les Famílies) o l’atenció domiciliaria, entre d’altres.

Les polítiques haurien d’impulsar centres integrals de suport a les criatures i a les seves famílies on s’hi poguessin trobar diferents professionals i serveis. D’aquesta manera es facilitaria l’accés a moltes famílies que sovint, per desconeixement o desconfiança, queden al marge de l'oferta que s’ofereix a la població. A més, es podria ampliar l’ús d’infrastructures com l’Escola Bressol de manera que estiguin obertes al barri per acollir altres serveis i professionals. Quant als professionals, destacar que la qualitat i l’equitat també suposa vetllar perquè les persones que es dediquen al 0-3 estiguin reconegudes en la seva tasca i no hagin de sostenir la precarietat laboral per treballar en aquesta etapa clau.

Així, doncs, ara que venen les eleccions, en un marc social de parentalitat positiva i responsiva, és el govern qui ha de vetllar per un pacte en l’educació i perquè tota família amb criatures petites tingui accés a serveis de qualitat, a més de promoure un recolzament transversal des de diferents àmbits: salut, social i educatiu. Perquè aquest treball de col·laboració tingui sentit, els diferents departaments de la Generalitat de Catalunya han d’unir energies per acompanyar amb coherència a través del treball en xarxa, sumant forces i evitant duplicacions. En aquest sentit, el pla interdepartamental de suport a les famílies n’és un exemple, però cal que el desplegament continuï i també les accions que se’n deriven.

Per això, cal que les mesures polítiques incloguin de forma prioritària accions que avancin cap a la universalitat i l’oferta de serveis d’atenció grupal i individual prou diversos per poder atendre i acompanyar a les famílies a enfortir els vincles i el seu rol com a mares i pares educadores. La formació dels i les professionals també serà clau per tal que aquestes fomentin l’empoderament educatiu de les famílies perquè puguin acompanyar des del bon tracte a les seves criatures en el desplegament de tot el seu potencial.

Descarrega la publicació Com transformar el sistema educatiu i comparteix-la!

Vota Educació: Aquest article forma part de la sèrie de continguts que la Fundació Bofill publiquem en motiu de les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya amb l’objectiu de contribuir a generar un debat públic informat i posicionar els principals reptes educatius. Pots consultar-los tots a votaeducació.cat i, si vols rebre les novetats al teu correu, subscriu-te al butlletí de la Fundació.