5 claus per entendre la relació entre la mentoria i la continuïtat educativa

La mentoria és una metodologia d’intervenció de la qual en sentirem a parlar cada vegada més, tant en el sector educatiu com en el món de l’empresa o en l’acadèmic. En l’àmbit escolar es demostra com una forma d’intervenció contrastada per pal·liar les desigualtats educatives. Entre aquestes, la més sagnant, l'abandonament escolar prematur, que ja es troba a l’agenda de moltes institucions. Malgrat que el percentatge de joves a Catalunya que no tenen titulació més enllà de l’ESO sembla haver millorat respecte als anys anteriors, encara hi ha un buit important en l’accés al dret a l’educació per a un 14% de joves sense estudis més enllà de l’ESO.

Aquesta xifra augmenta ostensiblement si parlem de joves provinents de famílies de rendes baixes, baix nivell d’estudis o d’origen estranger. En aquests moments, iniciatives com el NOE de la Diputació de Barcelona o el PMOE del Departament d’Educació o les mesures adoptades pel Consorci d’Educació de Barcelona ens fan adonar en certa manera com aquest índex d’abandonament encara amoïna i ocupa a les administracions.

La mentoria connecta els interessos i la subjectivitat dels adolescents amb alguns dels elements clau de la continuïtat educativa

Els motius que fan abandonar les noies i, sobretot, els nois, just abans o just després de graduar-se de l’ESO són molt complexos i, per tant, cal abordar-los amb solucions elaborades, tant des de la prevenció com des de la promoció del retorn al sistema educatiu. La mentoria, que connecta els interessos i la subjectivitat dels adolescents amb alguns dels elements clau de la continuïtat educativa (sentir-se valuós i part d’una comunitat, estar motivat/da i trobar sentit als estudis, tenir expectatives elevades, tenir maduresa i informació per prendre decisions) és una eina prometedora per prevenir que tants i tantes alumnes decideixin abandonar els estudis reglats abans d’obtenir el títol de postobligatòria. Què ens porta a poder afirmar això?

Ho resumim en les següents 5 característiques de la mentoria:

1. L’institut també és per a tu: vincular-se i formar part

Alguns dels motius de l’abandonament no estan relacionats amb el rendiment acadèmic sinó amb la vinculació i la motivació: trobar sentit als estudis i estar a gust a l’institut i amb les persones que el conformen. Amb l’ajut del mentor o la mentora, l’adolescent pot arribar a entendre millor quins recursos hi ha a la seva disposició al centre educatiu, quins són els seus drets com a estudiant i, per tant, es pot establir una mena de mediació en favor de la utilitat d’estudiar i de l’apropiació de la institució per part seva, entenent que l’institut també és per a ell o ella (igual que els altres recursos que hi ha al seu servei).

A més, gràcies a les sessions i converses que comparteixen, es pot arribar a tenir un millor coneixement de les pròpies habilitats i interessos per poder fer una tria madura i informada sobre les opcions de futur. Tot plegat en base a les seves fortaleses i no a les seves mancances.

Relacionat: Mentoria perquè tot l'alumnat continuï estudiant

2. Ancoratges i cordes fluixes

Els moments de transició (educativa i vital) són els de major fragilitat: quan sortim d’un entorn conegut per entrar en un de nou, hem d’acostumar-nos, conèixer els codis i les persones i potser posar en pràctica competències noves. És fàcil que ens perdem en aquesta passarel·la si no tenim les habilitats i el guiatge adequat.

El pas de la secundària obligatòria a la postobligatòria pot suposar un repte afegit a altres reptes que un noi o noia adolescent ja pot haver d’afrontar pel seu moment personal 

En la transició després de l’ESO, canviar de centre educatiu, lloc de residència o de grup d’amics, sumat a altres fragilitats que poden patir persones més precaritzades (que han passat per processos migratoris, per exemple), té un efecte acumulatiu negatiu relacionat directament amb el risc d’abandonament escolar prematur.

És a dir, el pas de la secundària obligatòria a la postobligatòria pot suposar un repte afegit a altres reptes que un noi o noia adolescent ja pot haver d’afrontar pel seu moment personal o per motius circumstancials o estructurals.

Un element de protecció per afrontar aquests canvis de forma més segura és poder comptar amb un vincle estable al llarg del temps. Alhora, però, sabem que en els contextos més precaris hi ha xarxes de suport més fràgils. La mentoria (una persona voluntària propera que conegui i pugui acompanyar l’adolescent amb sessions recurrents al llarg de la transició educativa) pot ser aquest ancoratge amb el qual comptar en els moments de dubte i d’inseguretat, un lligam que permeti connectar el o la jove amb el seu nou entorn.

3. Ser important per a algú important

Essent una metodologia que requereix un alt grau d’individualització, la mentoria permet arribar a adolescents i joves que no se senten interessats per altres tipus de propostes. Hi ha alumnes a qui no atrauen les activitats grupals estructurades (com habitualment són les extraescolars) o les massa dirigides i, per això, opten per passar el temps lliure en solitari o bé consumint (o totes dues coses).

Tenir una estona regularment a algú adult disponible amb qui poder-se mostrar tal com és pot permetre als joves desenvolupar la seva autoestima i una projecció cap al futur

La mentoria permet adaptar l’acompanyament a la situació, les necessitats i el temperament del o de la jove, alhora que se cerca aconseguir fites educatives concretes. Per a l’alumnat en situacions difícils, tenir una estona regularment a algú adult disponible amb qui poder-se mostrar tal com és (desfent-se de les etiquetes i dels prejudicis en un ambient distès), pot permetre-li desenvolupar, entre altres, la seva autoestima i una projecció cap al futur.

Paral·lelament, també s’adreça a una altra problemàtica que afecta les generacions més joves: la soledat no desitjada i, per aquest motiu, la mentoria també pot tenir efectes en el benestar personal i en la salut mental dels i de les adolescents.

Relacionat: 20 mesures per lluitar contra l'abandonament escolar prematur a Catalunya

4. Una intervenció culturalment rellevant i en sintonia amb les adolescències

La mentoria pot interpel·lar directament les cultures juvenils, ser atractiva, autèntica i divertida, en sintonia amb el seu marc generacional. En l’edat de transició (entre els 14 i els 18 anys) els i les joves demanen espais i activitats que connectin amb els seus interessos i estils (diferents dels infantils i d’aquells de les persones adultes) i generalment fugen de les que són més formals, més estructurades, o necessàriament massa grupals i homogeneïtzades. Volen gaudir de la seva identitat única i en construcció, i fer-ho amb persones que considerin també autèntiques, interessants en un espai que els permeti marcar el ritme i l’agenda d’objectius.

5. Una comunitat que acompanya

Hi ha multiplicitat d’actors que intervenen educativament en aquesta franja d’edat i ho fan des del seu àmbit d’especialització i expertesa: professorat, psicopedagogs/gues, agents comunitaris, serveis socials i, per descomptat, les famílies. La mentoria no substitueix sinó que complementa la seva acció.

La mentoria pot interpel·lar directament les cultures juvenils, ser atractiva, autèntica i divertida, en sintonia amb el seu marc generacional

En aspectes com l’orientació educativa, una figura propera, flexible, oberta i que pugui “greixar” les estructures formals del sistema educatiu -de vegades fredes i rígides- al mateix temps que facilita l’autonomia del o de la jove en l’accés a la informació i la presa de decisions pot ser una de les figures amb les quals comptem per arribar, amb la suma de tots els esforços, a una orientació efectiva.

Com aquest, trobem d’altres aspectes en què es pot sumar: facilitar la connexió entre l’interior i l’exterior de l’escola per animar l’alumnat a fer servir els serveis i equipaments públics a la seva disposició (potser les primeres vegades acompanyats de les persones mentores); ajudar l’adolescent a millorar les seves competències comunicatives, la llengua, les habilitats relacionals o la seva mobilitat tot practicant-ho en un entorn de confiança, o acompanyar en el sosteniment de moments difícils propis de les transicions, entre tants altres.

Hem d’aconseguir que més i més joves decideixin no abandonar

Existeixen projectes de gran qualitat que s’enfoquen en fomentar la continuïtat dels joves en les transicions educatives gràcies a la mentoria, com ara el projecte Mentoría Escolar a Cuenca o Prometeus-Unimentor a Catalunya. El passat 25 d’octubre el Parlament Europeu va acollir a Brussel·les l’acte Mentoring in Europe: building a society of engagement to reduce social inequalities i la presentació d’un projecte pilot per facilitar un mentor o mentora a totes les persones que ho necessitin.

Esperem que cada vegada més actors se sumin a tirar endavant projectes com aquests, amb major diversitat d’enfocaments i en convivència amb altres mesures com les beques, el suport educatiu i l’accés a noves oportunitats. A Catalunya, hem d’aconseguir que més i més joves decideixin no abandonar, tirar endavant amb itineraris que tinguin sentit, atractius i de qualitat.

Vols saber-ne més?

• Llegeix el monogràfic de mentoria i abandonament escolar prematur
• Què funciona en educació? Són efectius els programes de tutorització individual com a eina d’atenció a la diversitat?
• Llegeix l'article dea Marius Martínez a La Vanguàrdia "Es un fraude animar a la FP y que luego no te dejen entrar"
• Descarrega l'agenda de xoc contra l'abandonament escolar prematur a Catalunya
  
• Descarrega l'informe 'L'abandonament escolar prematur a Catalunya. Radiografia de la situació actual'