A les xarxes, cada dia és el dia de Sants Innocents

El 28 de desembre és el dia de Sants Innocents, una data assenyalada que fem servir d’excusa per gastar una broma als més propers. Si és una broma innocent, i només és un dia, pot arribar a ser divertit. Però és menys divertit si pensem que, a les xarxes, cada dia és el dia de Sants Innocents. Parlem de les fake news, que clarament no són cap broma, i que dificulten l'accés a informació de qualitat que necessitem per prendre decisions informades i garantir la salut democràtica. També dificulten la tasca educativa, ja que els infants i joves cada vegada estan més exposats a informació no comprovada a internet.

De fet, si us hi pareu a pensar, no us semblarà tan estrany. Cada dia rebem moltíssima informació, de la qual gran part pot no ser certa i, per tant, d’alguna manera, ens estan colant “bromes” per tots costats. La desinformació no només és una amenaça pel model democràtic, sinó que qüestiona les xarxes de confiança en les quals se sosté la construcció de coneixement com a societat. I això afecta l’educació. La desinformació és un repte educatiu que cal problematitzar amb l’alumnat, analitzant a l’aula els efectes que pot suposar a escala individual i social, amb l’objectiu d’acompanyar els alumnes perquè desenvolupin una mirada crítica quan interactuen amb les xarxes i els mitjans.

La desinformació és un repte educatiu que cal problematitzar amb l’alumnat, amb l’objectiu d’acompanyar els alumnes perquè desenvolupin una mirada crítica quan interactuen amb les xarxes i els mitjans.

Què podem fer des de les aules davant la desinformació? Us portem la metodologia de les 4 preguntes, una adaptació del mètode SIFT, que proposa centrar-nos en 4 interrogants per avaluar la veracitat d’una informació. Ja us avancem que no cal completar-les totes! Aquestes preguntes actuen com a tallafocs i el més probable és que amb una o dues ja pugueu descartar la informació, en cas que sigui falsa.

1. Com em vol fer reaccionar?

El primer que cal fer és mirar el llenguatge que utilitza el missatge i el seu to. Les faltes d’ortografia, les males construccions gramaticals o els caràcters mal col·locats ens poden fer sospitar, ja que les institucions oficials tenen molta cura amb les seves comunicacions. Anem un pas més enllà: mirem el context i els comentaris, si és que n’hi ha. Qui comenta? I què comenta? A vegades, la informació té enllaços: són a la web oficial, o hi abunden els caràcters estranys? Compte amb fer-hi clic: ens poden redirigir a webs malicioses.

Si la informació ens emociona, pot ser que ens desperti la necessitat de compartir-la ràpidament. Justament per això, hem de frenar

Aquesta primera pregunta ens convida a parar davant la informació que ens desperta emocions fortes, com podria ser sorpresa, curiositat, ràbia o por, perquè és possible que sigui informació falsa o enganyosa que busqui influenciar-nos. Darrere dels continguts que trobem a xarxes pot haver-hi uns interessos, com vendre’ns un producte, aconseguir que els compartim o que paguem una subscripció a un servei.

Si la informació ens emociona, pot ser que ens desperti la necessitat de compartir-la ràpidament. Justament per això, hem de frenar, prendre’ns un moment per pensar i verificar-la abans de seguir endavant.

2. Qui hi ha darrere de la informació?

Les fonts són l’origen d’una informació, l’entitat o persona a qui llegim, escoltem o veiem. Avui dia qualsevol persona pot compartir una informació que no passi per cap filtre de qualitat, i per això, hem de ser nosaltres qui escollim activament quina és la millor font per informar-nos sobre un tema en concret.

Què és una font confiable? Doncs la confiabilitat d’una font dependrà de la seva expertesa, historial i reputació, però també del tema de què parli —un expert ho és en el seu tema, però no en d’altres—, del context en què ho faci i de les motivacions que pugui tenir per parlar-ne. Dit d’una altra manera, no és quelcom estàtic i immutable, sinó que canvia per a cada informació.

Per saber si una font és més o menys confiable, ens preguntarem quina motivació té per compartir la informació, de quina expertesa disposa o si ha compartit desinformació altres vegades. També podem fer una lectura lateral, que serà la metodologia que seguirem d'aquí en endavant.

S’anomena lectura lateral perquè consisteix a obrir pestanyes al lateral del navegador per consultar altres fonts (això fent servir un ordinador, clar, però també es pot fer des del mòbil!). És a dir, preguntar a altres si una font és o no confiable fent una cerca a un buscador per avaluar-ne la fiabilitat. Per tant, en lloc d'analitzar tots els detalls d'una font durant la recerca d'informació sobre la seva confiabilitat (el que solem fer intuïtivament, que s'anomena lectura vertical —un mètode que només ens ofereix les dades que la font vol que sapiguem—), aquesta metodologia proposa preguntar a tercers si és o no confiable. I la millor manera per fer-ho, és dur a terme cerques a un buscador. És cert, no obstant això, que apartats com el “Qui som” d’un portal ens donen informació sobre les persones que s’hi troben al darrere.

Converteix la teva aula en un espai lleure de desinformació! Descarrega aquest pòster amb el pas a pas per verificar informació, i penja’l a la teva aula!

3. Què en diuen altres fonts confiables?

La tercera pregunta ens ajuda a contrastar la informació que volem verificar. A mesura que anem validant unes fonts i apartant-ne unes altres, és important tenir en compte que fins i tot aquelles que considerem confiables poden equivocar-se, no ser del tot curoses o plantejar continguts a mitges en algunes ocasions. És important que siguem conscients que, si un fet ens sorprèn, vingui d’on vingui, no estarà de més fer-hi una revisió. És el que anomenem confiança crítica: tenim les nostres fonts fiables, però les sotmetem periòdicament a un control i una avaluació.

Avui dia, de qualsevol notícia important se’n parla des de diverses fonts. Per això, la lectura lateral ens pot ajudar a detectar si altres pàgines n’han parlat i què en diuen. Si no trobem cap més web que en parli, ho haurem d’agafar amb pinces, ja que serà sospitós.

4. Quines proves aporta?

Per poder justificar una afirmació cal aportar proves que la fonamentin i demostrin la seva validesa i credibilitat. Aquesta pregunta està orientada verificar el contingut, i serà el darrer recurs, ja que, com que implica més feina, no l’aplicarem sempre.

Les proves que aporta el text que avaluem hauran de ser de bona qualitat, provinents de fonts de referència i que afirmin allò que s’està dient. Ens podem trobar amb afirmacions que aporten proves falses, proves tretes de context, o relacionades de forma errònia. Per això, cal que ens preguntem d’on surt la prova, i si demostra el que s’està dient.

I et preguntaràs… He de fer toooooot aquest procés per cada contingut que trobi sospitós?

No. La idea és poder ser ràpids i eficients a l’hora de comprovar si una informació és o no confiable. Si la font que ens informa no és de qualitat i el tema no ens interessa especialment, potser no cal que hi seguim invertint temps. I si dubtem de la font, però la qüestió ens crida l’atenció, sempre podem trobar una font millor on llegir al respecte.

Les preguntes ens serveixen de tallafocs, i en farem servir més o menys en funció dels dubtes i de l’interès que tinguem en cada tema. L’important, en última instància, és que sigui cadascú qui esculli activament i conscient quin contingut consumeix.

Dit això, només ens queda desitjar-vos feliç dia de Sants Innocents! Esperem que aquestes preguntes us ajudin a esquivar els enganys i a navegar per xarxes de manera més segura.

Verificat és una associació sense ànim de lucre que té l’objectiu de lluitar contra la desinformació i la manipulació a internet.

Centres Desfake és un projecte que busca integrar en la cultura dels centres les eines i hàbits perquè es converteixin en espais de confiança mediàtica i esdevinguin catalitzadors d’una societat més informada, crítica i democràtica. Vols conèixer l'última tendència en desinformació i rebre recursos per treballar a l'aula? Subscriu-te a la nostra newsletter!