L’atenció a la diversitat a secundària: tres apostes informades en les evidències

Com podem ajudar-nos, els equips educatius, dels coneixements que ens proporciona la recerca sobre educació? Aquesta va ser una de les preguntes entorn a la qual va girar la jornada Les evidències a l'aula: una educació amb fonament. En aquest article compartim tres moments en què l’equip de l'institut Caterina Albert de Barcelona (abans JM Zafra) ha recolzat les seves decisions en les evidències aportades per la recerca educativa. Moments que, de ben segur, ens han ajudat a créixer com a docents i com a equip, i que ens han permès oferir una millor atenció a la diversitat del nostre alumnat.

Cap a una escola inclusiva: de la repetició a la personalització

Al mes de juny, i en sessió de Junta d’avaluació, es va plantejar la repetició d’un alumne de 3r d’ESO que no havia assolit els objectius plantejats en diverses competències. En aquests primers moments acostumem a acostar-nos al nostre aprenentatge vicari, i això, tot sovint, no ens ajuda. La repetició era una pràctica recurrent en el moment en què gairebé tots els qui ara formem l’equip docent ens trobàvem en la nostra època d’estudiants: quan un/a alumne/a no havia assolit els objectius en dues matèries, no podia promocionar de curs i l’havia de repetir.

Vam decidir, però, fer una lectura de les evidències i la recerca sobre aquest aspecte en concret: què aporta la repetició, quines són les estadístiques d'èxit i d’abandonament prematur en casos d’alumnat repetidor, etc. Això ens va ajudar a pensar i a valorar per què i quan un alumne/a de l’institut ha de repetir el curs. Finalment, a la vista de totes les dades que vàrem consultar i de la nostra reflexió, vam acordar, per unanimitat, que aquest alumne promocionés amb el seu curs i es personalitzessin els aprenentatges que es proposessin. La repetició, en cap cas, havia de ser punitiva ni respondre a criteris estandarditzats. A l’Institut Caterina Albert vam aconseguir trobar un criteri basant-nos en la recerca.

Ara sabem que aprendre és un fet social i a l’institut acompanyem el nostre alumnat en el seu creixement, tant cultural com personal. Tenim encomanada, també, la tasca d’incloure en societat als més joves de la nostra cultura. Així ho avala la teoria constructivista de l’ensenyament i l’aprenentatge escolar de Vigotsky sobre la que recau bona part de tot el que passa als centres educatius i on reafirmem que no aprenen sols. Així l’alumnat aprèn de nosaltres, nosaltres d’ells i amb ells, entre ells, entre nosaltres…. no deixem d’aprendre en la mesura que estem en contacte.

Actualment, i en el marc normatiu el Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu, que regula l’atenció educativa de tot l’alumnat, es persegueix l'objectiu de donar resposta a tot l’alumnat i en qualsevol etapa educativa obligatòria. Aquest model, tal com ens explicava al Què funciona en educació? Evidències per a la millora educativa en Gerard Ferrer-Esteban, s'inspira en una pràctica nord-americana que se centra en la dimensió acadèmica de l'alumnat i, a més, s’afegeix de forma explícita la dimensió comportamental i socioemocional. En aquestes pràctiques es plantegen mesures de suport que persegueixen objectius diferents segons l’edat de l’educand.

Centrem la tasca docent en les capacitats i/o aptituds de l’alumnat i no en el seu dèficit. Hem avançat de l’escola inclusiva al sistema inclusiu on, des dels principis de cohesió social, haurem de donar resposta des del centre educatiu a tot l’alumnat. Centrem les nostres forces en les capacitats i possibilitats de l’alumnat i no en el dèficit. Per tal de poder diferenciar les dificultats de l’aprenent de les dificultats de l’ensenyament, a l’institut, tot sovint cerquem en la recerca i la literatura les respostes a aquelles limitacions que presenta l’alumnat que aprèn de manera diferent.

La revisió d'aquestes evidències ens ajuda a entendre què fem, per què ho fem i com ho fem… fet que ens resitua en la pràctica docent.

El treball per projectes... i el moviment a l’aula

Ja fa sis anys que el treball per projectes marca el full de ruta al nostre centre, tant des del punt de vista metodològic com organitzatiu. Aquest canvi de mirada vers l'aprenentatge a secundària ens va portar a fer una reflexió profunda de la resta de coses que passen a l’institut: l’assistència, la conducta, els valors…. I també el moviment. Que un/a alumne/a s’aixequi per consultar quelcom al professor/a ha deixat de ser una conducta no desitjada. La neurociència ens va ajudar a entendre que la mobilitat de l’alumnat era necessària; que aprenem potser més dempeus que no pas asseguts. Que tenir nois i noies d’entre 11 i 16 anys asseguts a la cadira 6 hores, no garantia -ben al contrari- que aconseguissin aprendre més ni millor.

Vàrem realitzar unes sessions en format taller de la mà del projecte “IlluminatED”, un projecte ERASMUS+ 2017-2020 coordinat pel Grup de Recerca en Tecnologies Interactives i Distribuïdes per a l’Educació (TIDE) de la UPF, que perseguia acostar els coneixements de la neurociència als docents per tal que es poguessin incloure en la seva pràctica. La recerca ens va evidenciar el paper que tenen aspectes tan bàsics com el son, la música, l'exercici físic, i ens va ajudar a entendre que cal que generem espais de moviment i garantir moments per tal que es faci servir. La recerca constata que el moviment és necessari per a les connexions que es donen a nivell cerebral. Aquesta va ser una de les conclusions -que per òbvia resulta sorprenent- a les quals vam arribar com a equip per tal de millorar l'aprenentatge i aplicar el que ens deia la recerca a les nostres aules.

I què passa amb els espais?

Aquesta certesa ens va portar a repensar els espais. Les aules seguien mantenint característiques de l’escola tradicional on calia fer una transmissió de continguts a l’alumnat i garantir amb proves estandarditzades que havia après.

Però, a partir d’un cert moment, les nostres aules van començar a canviar. Aquest canvi responia a les possibilitats de l’equip de projectes i, per fer-lo, es va comptar amb Smart Classroom Project, grup de recerca interuniversitari, que van acompanyar-nos en aquest procés de canvi i redisseny d’espais. Ens va semblar necessària aquesta intervenció des de la investigació científica per a no descuidar cap aspecte metodològic i que els canvis ens acostessin, també, a pensar en el benestar físic i emocional de tothom que en fes ús.

En aquest procés de redisseny dels espais també hi va participar tota la comunitat educativa. Generar espais de diàleg va ser una molt bona manera de poder escoltar totes les veus i com aquestes responien als estils d'aprenentatge clarament diferenciats. Calia poder cercar espais pel treball en equip, per a la consulta, la sessió magistral... Res en quedava fora, tot era necessari i havia de poder conviure a l’aula. La importància dels colors, del so o del no-so, de la llum… tot el que es posava sobre el paper quan pensàvem en les nostres aules era, i és important.

Podem afirmar que totes aquestes estratègies d’atenció a la diversitat són, ara per ara, mesures universals que cerquen la millora manera de cercar l’excel·lència de TOT l’alumnat del nostre institut. Les hem anat adoptant en la mesura que hem anat detectant les necessitats del nostre alumnat i la coherència amb el procés d’ensenyament-aprenentatge que es duu a terme a l’institut que té molt presents els 7 principis de l’aprenentatge (basats en el projecte de recerca Innovative Learning Environments, de l’OCDE). El treball conjunt entre tots els agents educatius, acompanyats de la investigació ens ha permès traçar les línies que identifiquen el nostre institut i donen coherència i sentit al fet de ser part activa en el procés evolutiu del nostre alumnat.

Vols saber-ne més?

• Mira el vídeo Atenció a la diversitat: algunes estratègies de l’Institut Caterina Albert - Mercè Capell
• Recupera la sessió Atenció a la diversitat: quines estratègies milloren l'aprenentatge de tot l’alumnat?- Gerard Ferrer
  
• O pots descarregar el resum infogràfic: Diversificació i inclusió a l’escola: com millorar l’atenció a les diversitats d’aprenentatge?

Et vas perdre la jornada 'Les evidències a l'aula: una educació amb fonament'? Aquí pots recuperar els vídeos de totes les sessions i les presentacions dels ponents.