Capgirant el món digital des de Code Club: Quan les nenes programen el seu futur

• Martina Massana visita el Code Club de l’Escola Cervantes, on el 71% dels infants són nenes, una representació femenina que “ha arribat per rebatre les idees passades”.
• Vols formar part del projecte? Troba el teu club més proper i fes-te’n voluntària!

L’etapa d’educació primària és una època essencial en la formació dels nens i nenes d’entre sis i dotze anys, fortament dominada per la seva curiositat i el desplegament de les seves inquietuds més úniques. És tan ample el ventall de coneixement que adquireixen durant aquesta etapa que no només és a l’aula que aprenen sinó també al pati, a l’“hora de menjador” i també a les activitats extraescolars, on poden deixar anar el seu esperit més creatiu.

Un exemple és Code Club, un club de programació obert i gratuït dirigit a infants a 9 o 12 on aprendre bons usos digitals, pensament computacional creatiu i eines per transformar el món que ens envolta. Code Club ofereix una introducció al món de la programació des d’un ambient distès i proper alhora que actua com una estratègia d’equitat digital per construir una societat més justa.

Avui, a l’Estat Espanyol, les dones només són un 13,5% de les graduades en titulacions d'informàtica, una xifra que cau fins al 7'1% en els casos de CFGS d’informàtica i telecomunicacions.

• Relacionat: Què són els Code Club i per què són imprescindibles a Catalunya

Perquè, tot i que les dades mostren que les noies tenen majors competències digitals que els nois, i senten una major i elevada competència, un 21% menys de noies que nois volen aprendre més sobre programació i, a Catalunya, 5.400 noies menys participen d’extraescolars o activitats fora de l’horari lectiu en aquestes matèries.

Code Club, però, sembla estar demostrant un exemple de canvi. El club de l’Escola Cervantes, una escola pública d’educació infantil i primària situada al cor de Ciutat Vella de Barcelona, compta amb un 71% de participació femenina respecte un 29% masculina. Contra una possible idea preconcebuda que entre els més petits encara hi havia una percepció més masculina dels estudis relacionats amb la programació i la tecnologia, la Júlia R., dinamitzadora de l’activitat a l’escola comenta que “sempre que hem fet algun debat i ha sorgit aquesta pregunta, la resposta ha sigut molt ràpidament que no”. Deixant veure així que el treball reiterat per obtenir representació femenina en aquests espais sembla haver arribat a les noves generacions per rebatre les idees inculcades en les passades.

La Iris ja sap que a ella li agrada fer videojocs i està esperant amb il·lusió la propera sessió per crear un joc on la seva ballarina pugui guanyar moltes competicions de ball.

De fet, la representació és el primer pas que intervé en una “connexió”, tal i com ho descriu la Iris, una de les nenes més joves en aquest grup. Quan li pregunten què en pensa de tenir una dinamitzadora contesta que “sempre connecta més amb les mestres”. Dita connexió és indubtablement un resultat d’establir un espai en què els nens i nenes se sentin còmodes i a gust per deixar anar la seva creativitat i el seu potencial de creació. Afegeix la Júlia que, igual que pels infants, per a ella participar en Code Club també està sent un procés d’aprenentatge bidireccional, posant èmfasi en el treball que hi ha rere la dinamització d’una classe, en què és vital trobar els recursos per “traduir conceptes que a nosaltres ens poden semblar obvis” i portar-ho al seu nivell per traslladar aquest coneixement entre iguals.

• Relacionat: Cap infant sol davant una pantalla: acompanya en habilitats digitals crítiques i constructives a Code Club

En aquest matís, el club destaca per la seva definició d’un programa d’aprenentatge incremental en què, en cada sessió, els infants poden incorporar nous recursos per fer projectes més complexos i veure com les seves idees es materialitzen en programes funcionals. Des de coets viatjant per mil galàxies, fins a ballarines en competicions, passant per ànecs que fan servir els llits com a trampolins, cada infant aporta el seu propi enfocament a cada repte.

L'Iris ja sap que a ella li agrada fer videojocs i està esperant amb il·lusió la propera sessió per crear un joc on la seva ballarina pugui guanyar moltes competicions de ball. Un altre company s’entretén fent un joc més simple, en què un personatge animat canvia de color quan salta. És aquesta diversitat el què enriqueix encara més la missió del projecte, que encoratja la col·laboració entre els infants i l’esperit d’aprenentatge de manera distreta.

“Avui començarem amb un joc per aprendre a pensar com un robot: un de vosaltres sortirà de la classe i entre tots haurem de pensar en una acció que aquella persona haurà de fer quan entri”. D’aquesta manera s’inicia la tercera sessió de Code Club a l’Escola Cervantes. Amb això, la dinamitzadora aconsegueix sentar les bases d’un esperit comunitari que persisteix durant tota l’activitat del dia. Des d’un primer moment, no tothom té la mateixa idea d’acció per la persona de fora de la classe, de la mateixa manera que no se’ls acudeix immediatament què dir quan els toca traslladar una instrucció a la persona robot; però tampoc falten els xiuxiuejos de boca a orella amb idees per ajudar-se els uns als altres.

Es parla de traslladar als coneixements als infants de forma que sigui un aprenentatge col·laboratiu i de la millor manera d’aconseguir aquest objectiu és facilitant-los mètodes en què sigui necessari compartir coneixements entre ells per aconseguir els reptes que es proposen. La Isabela, quan s’hi va apuntar, ja tenia molt clar que ho feia perquè “volia aprendre a programar”; però a la Valentina —una de les nenes més joves del grup— el que més li agrada de Code Club és “poder aprendre coses noves de tecnologia amb els seus amics i amigues”. De fet, inicialment, s’hi va apuntar sense saber exactament de què es tractava perquè li van recomanar unes companyes de classe.

Entrant en terreny tecnològic i per acabar de definir les regles de l’activitat inicial, la Júlia afegeix: “Per aconseguir que faci l’acció que volem, entre tots li haurem d’anar donant instruccions molt bàsiques, per exemple: que faci 10 passes endavant, però no que giri cap a la pissarra, perquè un personatge de Scratch no sabria què és una pissarra.” De forma dinàmica aconsegueix definir els principis del pensament computacional i posar en marxa els engranatges dels més curiosos del grup, que ja comencen a calcular quants graus li hauran de dir que giri al seu company quan arribi el seu torn, per què vagi en la direcció que volen.

Per a algunes, com la Jade, Code Club és una extraescolar que gaudeixen. Per a altres, és el punt de partida d’un procés d’aprenentatge orientat a les STEM i una fusta més al pont que acabarà unint la seva etapa de formació obligatòria amb la posterior.

Per posteriorment traslladar aquesta visió als seus programes fan servir targetes ordenades amb instruccions i avancen conjuntament per descobrir noves accions a implementar en els seus codis d’Scratch. No obstant, això és només el resultat material d’un mètode de pensament diferent al què domina el pla formatiu actual. La Júlia recalca la importància d’incloure més activitats amb una estratègia com Code Club a totes les escoles, argumentant que “el pensament computacional és necessari per aprendre a raonar de forma lògica, i per resoldre problemes del dia a dia”. Així ho afirma també l’Annie, que reconeix que algunes coses que ha descobert a Code Club li han servit per a altres situacions fora de l’escola.

Cada setmana que passa, la il·lusió dels infants per descobrir nous components i afegir-los als seus projectes va creixent. I alhora que acumulen enganxines als seus quaderns d’exploradors se senten més segurs amb la tecnologia i els seus coneixements. Per a alguns, com la Jade, Code Club és una extraescolar que gaudeixen, però no senten que la programació sigui la seva crida —potser, només de moment—. Per a altres, és el punt de partida d’un procés d’aprenentatge orientat a les STEM i una fusta més al pont que acabarà unint la seva etapa de formació obligatòria amb la posterior.

Avui, a l’Estat Espanyol, les dones només són un 13,5% de les graduades en titulacions d'informàtica, una xifra que cau fins al 7'1% en els casos de CFGS d’informàtica i telecomunicacions (Brecha Digital de Género. 2023, Observatorio Nacional de Tecnología y Sociedad). A escala global, representen només el 30% dels llocs de feina en camps relacionat amb la intel·ligència artificial. És per això que iniciatives com aquesta pretenen establir una connexió entre aquestes dues etapes i continuar convidant les nenes a fer-se un lloc en aquestes disciplines.

Amb aquesta visita és evident que tot i que encara queda camí per recórrer, es van trencant bretxes; i que amb la passió i implicació que dona suport a projectes com aquest, cada vegada es veu més aprop la línia de meta. Començar a construir un entorn tecnològic i digital més just i igualitari és només el principi.

Autora de l’article:

Martina Massana Massip és estudiant de tercer any del Grau de Ciència i Enginyeria de Dades de la UPC, guardonada en la darrera edició dels Premis DonaTIC 2024, pel desenvolupament d’un prototip de xatbot contra el bullying el ciberbullying, i és autora del Llibre “Yo también soy diferente”.