El procés dessegregador a Salt: de la invisibilització a la inacció política

Salt’Educa neix el 2016 a partir de la confluència de persones vinculades a l’Espai Antiracista Salt-Girona, membres de diferents associacions de famílies d’escoles de Salt i altres persones a títol individual. En aquells moments, la segregació escolar era una realitat tan normalitzada que no era objecte de debat i molt menys d’acció política (restava totalment silenciada), i vam veure la necessitat de començar a treballar per posar el tema sobre la taula.

En aquest article exposarem més detalladament la nostra experiència i com fem front a les dues dificultats principals amb què ens trobem: la invisibilització i negació de la segregació escolar i la seva vinculació amb el racisme, i la inacció i falta de voluntat política per implantar mesures que reverteixin la situació. A Salt’Educa, doncs, centrem els nostres esforços, d’una banda, en comunicar els beneficis de tenir unes escoles que reflecteixin la composició social del municipi i els perjudicis de mantenir l’actual estat de segregació, i de l’altra, en esperonar les administracions públiques per tal que actuïn en conseqüència.

En les primeres assemblees, a les quals vam convocar la comunitat educativa saltenca en sentit ampli (famílies, mestres i professors, entitats, etc.), vam poder copsar una forta incomoditat amb la paraula “segregació” (escolar), especialment per part de les famílies dels centres privats i concertats. Aquesta incomoditat s’expressava en la dificultat per admetre la realitat segregada a les nostres escoles, i encara més, la vinculació d’aquest fet amb el racisme. Com passa sovint, es remetia a les diferències socioeconòmiques, i a la segregació urbana i residencial com a únics factors condicionants del desequilibri en el repartiment de la població escolar. El racisme no era encara acceptat com un factor estructural i d’anàlisi per abordar el tema.

“Vam compsar una forta incomoditat amb la paraula “segregació” (escolar), especialment per part de les famílies dels centres privats i concertats.”

En parlar de resistències, hem d’esmentar-ne una de molt recurrent, sobretot exposada per part de l’administració local i el seu personal tècnic: la falsa idea que si parlem de segregació escolar i racisme contribuïm a empitjorar la imatge negativa que es té de Salt. En comptes de posar sobre la taula els reptes que té el municipi i fer èmfasi en les accions que s’estan desenvolupant per afrontar-los, hi ha una gran tendència a ignorar aquests problemes i una dificultat per considerar el veïnat d’origen migrant com a ciutadania saltenca de ple dret (aquest sector s’apropa al 50%, encara que segons l’Idescat hi ha un 38% de població estrangera), evidenciant una percepció del municipi que no es correspon amb la realitat. La manca de dret de vot d’una gran part d’aquests veïns i veïnes creiem que contribueix a tenir aquesta visió esbiaixada de la ciutat.

"Hi ha una gran tendència a ignorar aquests problemes i una dificultat per considerar el veïnat d'origen migrant com a ciutadania saltenca de ple dret."

Davant d’aquesta situació, el 2017 Salt’Educa va demanar a l’Ajuntament l’elaboració d’una diagnosi en profunditat de l’estat de l’educació a Salt per tal d’abordar-la totalment i, a partir d’aquesta anàlisi, poder dissenyar un Pla Educatiu de Ciutat (PEC) prou ampli per poder-hi incorporar actuacions en tots els àmbits i amb una important intenció de revertir la segregació escolar. Aquesta petició va ser acceptada i el 2018 es van presentar públicament la diagnosi i el Pla Educatiu de Ciutat.

A partir d’aquí, i durant aquests cinc anys, Salt’Educa ha estat participant en els diferents espais de treball (grups de treball del Consell Escolar Municipal, seguiment del Pla Educatiu, etc.) en els quals hem pogut constatar moltes dificultats per posar a la pràctica mesures concretes per avançar en l’equitat educativa, mesures que han tingut un impacte real poc rellevant.

Paral·lelament, i en la línia d’informar i donar visibilitat al tema, Salt’Educa ha anat organitzant diverses activitats com ara xerrades obertes a la ciutadania, taula rodona amb els candidats a les eleccions municipals, conversa adreçada a les famílies en època de preinscripció, la mobilització “Salt diu prou”, la campanya “A l’hora d’escolaritzar els nostres fills i filles, quina escola triem?”, la gimcana adreçada al personal docent "I tu, quin Salt veus?" (descoberta i reflexió sobre les diferents realitats del municipi), participació en la campanya “Votes aquí, Matricula’t aquí!” del Col·lectiu d’Escoles contra la segregació, etc.

El 2019 suposa un punt d’inflexió amb l’aprovació del Pacte contra la Segregació escolar a Catalunya impulsat pel Síndic de Greuges i el Departament d’Educació. Salt’Educa n’és entitat signant i, en aquell moment, creiem que el pacte ajudarà a desencallar el procés dessegregador de Salt, ja que l’Ajuntament també el signa, aparentment amb molta convicció -l’alcalde Jordi Viñas, d’ERC, va pronunciar un discurs el dia de la signatura al Parlament de Catalunya. Del Pacte en naixerà el Decret 11/2021, de 16 de febrer, de la programació de l'oferta educativa i del procediment d'admissió en els centres del Servei d'Educació de Catalunya, que també genera expectatives. Però ràpidament veiem que és un bluf; per començar, tot i haver-se aprovat el març del 2021, no s’aplicarà fins al curs 2022/23.

Amb el pas del temps, comprovem, però, que el Pacte és un instrument poc eficaç per produir canvis reals al territori i que amb el Decret, a Salt no s’està avançant tant com caldria. D’una banda, ens adonem que el Decret és insuficient per a Salt en alguns aspectes, ja que la situació del municipi és un apartheid de facto, i de l’altra, copsem una desídia per part de l’administració (consistori i departament) en encarar el repte.

"Amb el pas del temps vam comprovar que el Pacte és un instrument poc eficaç per produir canvis reals al territori i que amb el Decret, a Salt no s'està avançant tant com caldria."

A principis del 2022 decidim engegar tot un seguit d’accions per visibilitzar el problema, pressionar les administracions i demanar un Pla Pilot específic per a la dessegregació de Salt. Es tracta de la campanya “Compartim poble, compartim escola! A Salt, prou segregació escolar!” adreçada a tota la ciutadania, i fent èmfasi en la relació entre segregació escolar, racisme i cohesió social.

La campanya consta de diferents actuacions:

• Il·lustracions sobre la segregació escolar de diferents artistes (Instagram i Twitter). Tot i el risc que es poguessin mostrar estereotips o prejudicis, vam pensar que una imatge és una eina ideal per induir a la reflexió.
• Taula rodona i debat (testimonis en primera persona en diàleg amb Sheila González, doctora en Polítiques Públiques i Transformació Social).
• Vídeos divulgatius per explicar què és la segregació escolar (YouTube i xarxes socials).
• Vídeos de testimonis per exemplificar els diferents impactes de la segregació escolar (alumnes, famílies, mestres, exalumnes, entitats, etc.) (YouTube i xarxes socials).
• Actes comunitaris i de col·laboració amb la resta d’associacions del municipi (Fira d’Entitats, Sant Jordi, (Re)volta d’Òmnium Cultural).
• Manifest “Prou segregació a Salt, passem a l’acció!” (actualment quasi 800 persones i entitats adherides).
• Visites amb xerrades informatives i debat a claustres dels centres educatius.
• Xerrades informatives i debat amb joves.
• Reunions amb les administracions.

Tal com estipula el Decret, s’ha creat la Comissió Participativa que es reuneix des de principis del 2022. En el cas de Salt, a més, és l’espai on s’està elaborant la proposta d’un Pla Pilot que pugui anar més enllà del que permet el mateix Decret.

Ara per ara podem dir que, tot i que estem satisfetes de la feina feta per la nostra entitat, el repte de revertir la situació de segregació escolar està resultant un procés ple d'obstacles i no està donant ni de bon tros els fruits que esperàvem i que creiem que Salt necessita. Si bé és cert que s’ha aconseguit posar sobre la taula el tema de la segregació i s’ha obert el debat sobre aquest greu problema i sobre el racisme que l’acompanya, i que actualment disposem d’unes eines (Pacte i Decret) que anys enrere no teníem, hi ha encara molta feina per fer per tal de transformar la realitat de les aules dels nostres centres perquè reflecteixin l’equitat i la igualtat d’oportunitats que els nostres infants i joves es mereixen. Continuem!