“Si en un municipi hi ha centres segregats, el problema és de tota la xarxa i la solució l’hem de buscar conjuntament”
07/03/2023
El primer repte que se’ns va presentar com equip directiu novell quan vam encarar el nou projecte per al nostre centre apel·lava directament a les emocions de tota la comunitat educativa. L’autoestima de cadascun dels membres que la formàvem era molt baixa i, malgrat tot, hi havia il·lusió. Formar part d’una escola poc desitjada i menystinguda no ajuda a mantenir l’autoestima alta, però, així i tot, érem un grup nombrós que estimàvem el centre i tot el que representava. La idea era treballar des de dintre per, a poc a poc, deixar marca.
"La idea era treballar des de dintre per a poc a poc deixar marca."
Calia vertebrar un projecte acurat, meditat i molt coherent per poder-nos presentar a la població i oferir una proposta transformadora. En aquest sentit, formar part de la xarxa d’escoles Magnet va ser profitós perquè ens va proporcionar l’impuls que necessitàvem per dur-lo a terme. A partir d’aquí, la direcció d’un centre pot seguir dos camins: implementar el projecte sense compartir-lo, o bé compartir-lo, donar-lo a conèixer, empoderar l’equip i fer que tothom se’l senti seu. Vam optar per la segona opció, i un cop ens vam encarrilar va començar l’etapa d’activisme personal en contra de la segregació. La meva decisió va ser de plantar-li cara i no perdre cap oportunitat d’evidenciar el problema que la nostra població tenia, repetint gairebé com un mantra la necessitat d’entendre que donar-hi resposta ens incumbia com a municipi.
"La meva decisió va ser plantar-li cara i no perdre cap oportunitat d'evidenciar el problema que la nostra població tenia."
Cal evitar pensar que el centre segregat de manera aïllada és el que té el problema. Si en la xarxa educativa d’un municipi hi ha centres segregats i centres que no ho són, ens afecta a tots i totes les professionals de l’educació que hi treballem i, per tant, la solució l’hem de buscar conjuntament. Aquest primer pas és decisiu, alhora que feixuc. Tossudament, calia fer entendre que tots els agents del municipi hi havíem de donar resposta, tasca no gens fàcil quan molts d’aquests agents no creuen que tinguin cap problema per resoldre. Vaig aprofitar l’altaveu que em proporcionava el seminari de les direccions de Rubí per aportar amb dades els nivells de segregació que hi havia a Rubí, i com aquest fet afectava molts infants que no tenien l’oportunitat de rebre inputs enriquidors. L’argument en què més em vaig recolzar era el de l’equitat, concepte que no sempre està ben entès. Costa difondre i interioritzar la necessitat de tenir aules diverses on la barreja de procedències, cultures i nivells socioeconòmics aporta riquesa. Costa difondre que els nens i nenes nouvinguts o amb necessitats educatives per la seva procedència social necessiten models que els ajudin a integrar-se, i que la segregació va en direcció contrària a aquesta idea.
D’altra banda, el marge de millora en l’àmbit institucional tenia molt de recorregut. No només no s’hi estava treballant, sinó que calia dir clarament que el problema creixia molt de pressa i no hi havia un full de ruta per aturar-lo. Un cop més, la intervenció de les persones que formen part del projecte Magnet va suposar un primer pas d’obertura. En aquest cas, la meva tasca va anar dirigida a evidenciar que alguns centres de la ciutat estaven arribant a nivells insostenibles d’acollida, així com a promoure l’acció envers la presa de decisions. Encara partint de zero, val a dir que la regidoria d’educació de l’Ajuntament de Rubí va donar la mà per buscar-hi solucions. Tot seguit, es van encetar un seguit de propostes, reunions, trobades i visites a altres municipis en les que el personal tècnic va ser clau per promoure actuacions concretes. Es va materialitzar una Oficina Municipal d’Escolarització (OME) eternament demandada liderada per tècniques expertes i molt involucrades. La creació d’una taula per afavorir l’èxit educatiu de la ciutat va representar el primer pas per congregar agents de diferents sectors amb la intenció d’unir i sumar esforços. L’objectiu era estendre la necessitat d’un canvi de rumb.
"L'objectiu era estendre la necessitat d'un canvi de rumb."
Manca afegir que, sense implicació, Rubí encara estaria a la casella zero. Començo per la meva implicació, ja que no podia esperar que tot quedés en mans de l’administració. Promoure un trencament amb l'immobilisme i alhora remoure consciències. D’una banda, visibilitzar el centre en el qual treballo, presentar un projecte transformador a la població, cercar famílies que el puguin entendre i estimar. De l’altra, encoratjar els càrrecs polítics més propers i els tècnics de l’ajuntament a encarar el problema i buscar-hi solució. Aquest segon fet requereix mantenir una actitud activista i estendre-la fins que es trobin els suports necessaris que donin suport a una actuació en contra de les polítiques segregadores. Una directora d’un centre educatiu ha de mantenir sempre una actitud proactiva, i en aquest sentit, més que mai. En el meu cas, participo en la Comissió de Garanties d’Admissió (CGA) del municipi, a diferents taules en favor de l’èxit educatiu i la més representativa és la relacionada amb la del grup per a la correcta detecció de l’alumnat NESE B. Considero important ser-hi present sempre que hi hagi una oportunitat.
El decret 11/2021, de 16 de febrer, de la programació de l'oferta educativa i del procediment d'admissió en els centres del Servei d'Educació de Catalunya, ha estat el document que ha permès donar sortida a possibles solucions, però cal fer-ne una lectura atenta, cal creure en el que s’hi proposa i cal actuar en conseqüència. Permet prendre decisions per afavorir actuacions dessegregadores i aquí hi juga un paper fonamental la Inspecció educativa des de diferents visions, sent la principal la que se sostingui en la funció de presidir les comissions de garanties. Fent referència al territori que més conec, al Vallès Occidental s’estan aplicant de manera convençuda i ferma mesures recolzades en el decret i en aquest sentit podem afirmar que s’ha fet un pas de gegant.
"Hi juga un paper fonamental la Inspecció educativa des de diferents visions, sent la principal la que se sostingui en la funció de presidir les comissions de garanties."
Després de cinc anys intensos -encara que si ens remuntem al moment en el qual el problema ja s’albirava podríem parlar de quinze anys enrere- a Rubí hi ha hagut canvis en positiu. La prudència ens fa veure que les circumstàncies actuals tornen a ser difícils, amb les xifres de natalitat molt baixes i la matrícula més viva que mai des de la pandèmia, però la confiança en què el sistema encara prengui decisions encertades ens ha d’encoratjar a no cometre errades i no aturar aquest motor que entre tots hem engegat.
