Els 5 ingredients per garantir un sistema de biblioteques escolars de qualitat i equitat
19/04/2024
Sabem que no hi ha qualitat sense equitat. Per tant, per aconseguir un sistema de biblioteques escolars (BE) potent i sostenible en el temps, és crucial posar l'èmfasi en l'equitat. Si vols saber com s'ho han fet a Galícia per tenir el millor sistema de BE de l'estat, ets al lloc correcte. A continuació t'explico les claus que fan que siguin referents i t'anticipo que no és màgia galaica, són polítiques públiques valentes i compromeses amb l'equitat.
Per aconseguir un sistema de biblioteques escolars potent i sostenible en el temps, és crucial posar l'èmfasi en l'equitat.
L'any 2003, la Conselleria d'Educació de la Xunta de Galicia va fer una reflexió sobre com transformar les biblioteques escolars, proposant un nou model que donés resposta a la demanda d’un context de canvi. Per aquest motiu, es va crear l'Asesoría de Bibliotecas Escolares, una unitat que s’encarrega de promoure la renovació de les biblioteques escolars i transformar-les en espais creatius de lectura, informació i aprenentatge.
Aquesta iniciativa implica responsables polítics, inspecció educativa, equips directius, líders de biblioteques, docents, alumnat i famílies. Aquesta col·laboració interdisciplinària, ajuda a crear un entorn educatiu més ric i inclusiu, on la biblioteca escolar esdevé un pilar fonamental del centre.
Aquests 20 anys de trajectòria que porta Galícia ens inspiren a l’hora de visualitzar un futur possible i necessari, on, mitjançant dedicació i suport als centres, aportant-los orientació, inspiració, formació i recursos, puguem fer realitat les biblioteques transformadores que somiem.
Si, a Catalunya, volem un sistema de país, robust i sostenible, que garanteixi que tots els infants tinguin accés a les oportunitats educatives que ofereix la biblioteca, cal focalitzar les polítiques en aquests 5 eixos:
1. Un model compartit (Cap a on anem?)
L’administració pública ha de vetllar per la definició d’un model de biblioteca escolar que transcendeixi els torns polítics i que sigui resilient enfront de les reduccions de pressupost o factors externs (com la pandèmia).
Perquè aquest model sigui compartit, cal que sigui engrescador i comprensible per tota la comunitat i, també, que defineixi l'ambició del que significa una biblioteca escolar al segle XXI.
Aquest model general ha de donar resposta a grans qüestions:
- Què significa la biblioteca en un centre educatiu?
- Quina funció educativa té la biblioteca escolar?
- Com ha de ser la biblioteca? Quines oportunitats educatives en clau d’equitat genera la biblioteca?
Continuant amb la referència de Galicia, la creació de l'Asesoría de Bibliotecas Escolares, pot ser un camí clau. En definitiva, a Catalunya cal construir una visió compartida de país, que serveixi de guia perquè les escoles i instituts pensin en la seva biblioteca com un element clau de la cultura de centre.
Cal construir una visió compartida de país, on la biblioteca s'entengui com un element clau de la cultura de centre educatiu.
2. Transformació sistemàtica (Com hi arribem?)
Confiar únicament en la voluntat professional dels equips docents no és la via adequada per crear un sistema de biblioteca escolar transformador.
L'administració té la responsabilitat de crear les condicions i proporcionar els recursos necessaris per garantir la millora continua del model i de manera sostenible en el temps.
A Galícia, la sistematització de la transformació de les biblioteques escolars s’estructura al voltant de dos grans plans:
- El LIA (Plan de bibliotecas escolares para la Lectura, la Información y el Aprendizaje): És un pla de treball on s’estableixen els objectius i les línies prioritàries d’actuació que integra totes les accions de la Conselleria.
- El PLAMBE (Plan de mellora de bibliotecas escolares): Actua com a motor d'innovacions i projectes que alimenten l'activitat de les BE. El PLAMBE opera com una subvenció en la qual els centres presenten un projecte de transformació per a la seva biblioteca. Mitjançant un sistema de valoració per punts, s'assigna una partida econòmica per dur-lo a terme. Així, es tracta d'un sistema basat en l’avaluació i l’autonomia, on la implicació dels docents i de l’administració és de respecte mútu.
A Catalunya necessitem amb urgència estratègia compartida entre els centres i l’Administració reforçada amb una inversió recurrent i enfocada a impulsar projectes concrets proposats pels mateixos centres, com també en la formació dels equips i l’avaluació dels objectius.
A Catalunya necessitem amb urgència estratègia de transformació de les biblioteques compartida entre els centres i l’Administració
3. Comunitats de BE (Qui s’hi suma?)
El model gallec ha aconseguit crear una comunitat educativa orgullosa que valora la cooperació i l'intercanvi d'experiències per al creixement conjunt, treballant col·lectivament cap a objectius compartits:
- Garanteixen un sistema de formació graduada amb incentius que influeixen en la progressió professional dels docents, sigui a través de punts o compensacions econòmiques.
- Un equip propi de la Xunta, i una constel·lació d'experts en BE ofereixen capacitació pràctica, acompanyament i orientació permetent l’actualització constant dels equips responsables de BE.
L'administració ha de catalitzar i cuidar una comunitat de docents i bibliotecaris que liderin el model i els canvis de manera sostenible.
L'administració ha de catalitzar i cuidar una comunitat de docents i bibliotecaris que liderin el model
4. Oportunitats (Per què ho fem?)
Les biblioteques són un gimnàs per al desenvolupament de les alfabetitzacions. Les de sempre (lectoescriptura), i també les noves (informacional i mediàtica). Són les grans aliades per fomentar les oportunitats d’aprenentatge entre l’alumnat i la construcció d’una societat del coneixement més justa i democràtica.
A més de tenir un sistema de BE robust i ben estructurat, Galícia també destaca per fomentar activament la cerca i implementació constant de canvis, noves idees i millors maneres de dur a terme les tasques.
Ho fan a través d'iniciatives i concursos anuals que promouen la innovació dins de les mateixes biblioteques. Per exemple les propostes per al curs 2023-2024 han estat: Biblioteca Creativa, Lectura y Familias, Bibliotecas Escolares Solidarias, Concurso de Trabajo para Proyectos, Concurso de Podcast - Radio en la Biblioteca.
Un sistema de BE de qualitat implica articular els canvis per augmentar les oportunitats d’aprenentatge d’infants i joves i, per tant, un compromís persistent amb la millora.
Les biblioteques són un gimnàs per al desenvolupament de les alfabetitzacions.
5. Cultura d’avaluació (Què hem après?)
Al sistema gallec, les persones responsables de les biblioteques escolars apliquen indicadors d'avaluació per conèixer el grau de compliment dels objectius previstos i de les línies d'actuació dissenyades al pla de biblioteca o al pla de treball anual.
La memòria anual, que inclou una avaluació de totes les activitats que s’han realitzat, s'integra dins la Memòria Final del centre, i es remet a l'Inspecció Educativa, que supervisarà el funcionament dels serveis i programes de les BE, assegurant el compliment dels compromisos però sobre tot, ajustant le spropostes a la satisfacció i demanda de la comunitat escolar.
Segur que algun lector està pensant: Galicia no és Catalunya. És cert, però és l’experiència d’èxit més propera que tenim que ens demostra que tenir un sistema de BE gestionat territorialment amb qualitat, és assolible, necessari i urgent.
Un sistema de biblioteca escolar gestionat territorialment amb qualitat, és assolible, necessari i urgent.
El recent Pla de millora de les biblioteques escolars (PLAMIB) engegat pel Departament d’Educació és un primer pas necessari, però insuficient i mancat de l'ambició desitjada. Com s’explica en aquest article, sabem el que funciona i el que no funciona. Sabem que part de les millores educatives que s’anhelen des de l’Administració catalana, com els resultats en comprensió lectora, però també en matemàtiques, impliquen posar esforç, recursos i estratègia per impulsar les BE del país. Si ja ho sabem, per què no ho fem?
Si t'interessa aprofundir més sobre el model gallec i el català, s'explica amb més detalls a l'acte "Escrivim el futur de les biblioteques escolars". No t'ho perdis!
Per saber-ne més:
- 15 escoles públiques entomen el repte de reimaginar la biblioteca escolar del s.XXI
- La biblioteca escolar a Catalunya, l’eterna assignatura pendent
- Visita la pàgina web del projecte Bibliotech
