“Transformar el model de biblioteca escolar suposa canviar el model d’escola”
03/05/2024
ENTREVISTA
Catalunya es troba en un moment clau pel que fa a la promoció i transformació de les biblioteques escolars. El Departament vol posar fil a l’agulla i dedicar recursos a aquest repte i, per això, és un moment molt interessant per fixar-nos en el cas de Galícia, on l’administració fa ja anys que lidera un programa de promoció i transformació de biblioteques escolars, el “Plan de mellora de bibliotecas escolares” (PLAMBE). Parlem amb Paco Díaz, assessor de biblioteques escolars de la Xunta de Galícia.
A Galícia, porteu gairebé 20 anys potenciant les biblioteques escolars, però inicialment, quin va ser el vostre model de referència?
A Galícia sempre hem tingut una gran afinitat amb el treball que es ve desenvolupant des de fa anys al nostre país veí, Portugal, encara que sens dubte hem desenvolupat un programa de transformació de les nostres biblioteques escolars diferent.
En qualsevol cas, el nostre model de referència és el model que compartim amb totes les comunitats d'Espanya, que hem contribuït a dissenyar, i que es va publicar l'any 2011 sota el títol de Marco de referencia peara bibliotecas escolares.
El vostre model de biblioteca va suposar un canvi de model integral i profund. Quines van ser les resistències més potents al principi de la transformació? Com les vau superar?
Transformar la biblioteca, el model de biblioteca escolar, suposa canviar el model d'escola i, per tant, suposa sempre que apareguin les resistències, a vegades molt potents, que desperten els intents de canvi, d'innovació. Per això, al meu entendre, la transformació que es promou des del PLAMBE és, en realitat, un canvi de paradigma de molt major calat del què pot semblar a primera vista.
Canviar el model de biblioteca significa gairebé sempre partir d'unes biblioteques que, quan existeixen, són poc més que un magatzem més o menys organitzat, de llibres escassament actualitzats. La col·lecció no és interessant, està repleta de fons que es corresponen amb lectures obligatòries d'algunes assignatures, i amb mancances enormes quant al llibre informatiu. La biblioteca no és accessible per a l'alumnat i en el millor dels casos està vinculada gairebé exclusivament amb un préstec minoritari de llibres de ficció per a alumnat que ja compta amb un hàbit lector.
Enfront d'aquesta realitat, nosaltres proposem un canvi que significa col·locar la biblioteca en un lloc central i preeminent en el centre educatiu, perquè es conforma com el centre de recursos educatius obert i accessible per a tota la comunitat. En aquest sentit, les biblioteques escolars han d'oferir espais oberts i accessibles, dotats amb col·leccions actualitzades i en permanent revisió, dotats també de tecnologies que complementen els llibres per a fer possibles iniciatives de recerca documental, de maneig d'informació i elaboració de la mateixa en múltiples formats i suports.
Proposem un canvi que significa colocar la biblioteca en un lloc central i preeminent en el centre educatiu
Aquestes biblioteques estan al servei del currículum, de les àrees i matèries que el conformen, al servei de metodologies actives, de recerca i aprenentatge a través de projectes documentals. Els seus espais, temps i fons han de donar resposta a aquestes iniciatives.
Tot això configura un context que desafia a les metodologies més tradicionals, desafia al coneixement encapsulat en llibres de text, compartimentat en assignatures, lligat a la lliçó magistral i l'examen… i promou l'aprenentatge col·laboratiu, interdisciplinari, transversal, tecnològic, competencial.
Com no sorgiran resistències? Totes. Però si hi ha un camí per a avançar, és aquest.
Com passar de la idea a la transformació real? Quant temps creus que necessita un centre per a fer aquesta transformació?
Aquesta em sembla una qüestió clau. L'escola és una institució que viu en un estat permanent de transformació, perquè és a un temps reflex de la societat a la qual serveix, i motor de canvi, de progrés. Aquesta dualitat conviu sempre i és motiu de conflicte permanent. Les transformacions en el món educatiu són, en general, lentes i costoses.
“Eppur si muove.” Com Galileu, podem afirmar que no obstant això, es mou! No hem de perdre l'esperança perquè efectivament, l'escola es mou, gairebé sempre perquè no li queda més remei, perquè ha de fer front a reptes inajornables, però es mou.
Diversos estudis situen en un mínim de tres anys el termini perquè una iniciativa d'innovació aconsegueixi instaurar-se amb una certa il·lusió de continuïtat, o bé pugui començar a transformar les pràctiques d'una institució. En general, podria servir de referència aquest termini de temps de, almenys, tres cursos escolars, com a referència. Això, sens dubte, desafia a les pràctiques que són més comunes a les autoritats educatives, més proclius a mesures puntuals, més o menys cridaneres, que a veritables compromisos a mitjà o llarg termini, que són els únics que, al meu entendre, poden pretendre aconseguir algun resultat.
I el temps no ho és tot, per descomptat. A més de que les propostes tinguin aquest caràcter sostingut en el temps, resulta clau també que s'acompanyi al professorat en el seu procés de canvi i es promogui una cultura d'avaluació, un seguiment compartit per a avançar en alguna direcció.
Quines oportunitats educatives genera la biblioteca escolar?
La biblioteca escolar és el context privilegiat per a impulsar un canvi metodològic en els centres educatius, perquè es tracta d'un espai d'intersecció, un “territori neutral” en el qual poden trobar-se els diferents components d'una comunitat educativa: professorat, alumnat i famílies; en diversos formats d'activitat. A la biblioteca és possible trobar espai per a la interdisciplinarietat, ocasions per a incidir en assumptes transversals, com ho és, per descomptat, la lectura, o l'Alfabetització Mediàtica i Informacional, però no ho és menys l'àmbit de l'extensió cultural, l'accés a la informació i a les tecnologies de la comunicació, o el món digital. La biblioteca pot ser el pont que tots poden creuar per a connectar les disciplines o assignatures en projectes de recerca documental que tractin de la vida real, que incideixin en competències clau, perquè la vida no entén d'assignatures.
La biblioteca pot ser el pont que tots poden creuar per a connectar les disciplines o assignatures
I si un centre no té espai físic per a una gran biblioteca, què fa?
Perquè es poden fer moltes coses. La més decidida és la de fer de la necessitat virtut i decidir que si el centre no pot tenir una biblioteca, llavors el centre serà una biblioteca, i estendre la biblioteca escolar al conjunt del centre, als seus corredors, la seva entrada, espais interclasse, aules, pati… Conec interessants exemples en aquest sentit que han resultat molt positius.
A Galícia no existeix la figura del bibliotecari escolar. Com és l'organització de l'equip de biblioteca i qui el lidera?
Els centres educatius gallecs nomenen una persona del claustre de professors com a coordinadora de la biblioteca escolar. Aquesta coordinadora ha de comptar amb un equip de suport per a portar endavant el Pla de Biblioteca. Des de la Conselleria d'Educació s'ofereix formació i eines tecnològiques perquè els i les docents que assumeixen aquesta important funció en els centres puguin exercir-la amb el necessari rigor tècnic i amb eficàcia. Aquest model ha donat resultats molt interessants, encara que suposa un repte el que totes aquestes professionals comptin amb temps en els seus horaris de treball per a atendre aquestes funcions. Es tracta d'un repte per a les administracions. Si volen apostar veritablement per les biblioteques escolars, han de comprometre's a dotar de personal suficient per a atendre-les convenientment.
Com és la formació dels coordinadors?
A Galícia, el Pla de Millora de les Biblioteques Escolars (PLAMBE) ofereix als centres que s'incorporen una formació presencial específica. A més, l'administració gallega compta amb un Pla de Formació Permanent que inclou múltiples activitats, tant presencials (en diversos formats), com a virtuals, perquè les persones que assumeixen la responsabilitat de coordinar les biblioteques escolars puguin formar-se. Les temàtiques són diverses, encara que són molt habituals les accions formatives específiques sobre organització i gestió de les biblioteques, que inclouen nocions bàsiques de catalogació i gestió informatitzada de la col·lecció, dinamització de la biblioteca, elaboració de plans de lectura, metodologies actives, recerca i mitjans audiovisuals…
L'administració gallega cofereix oportunitats perquè les persones que assumeixen la responsabilitat de coordinar les biblioteques escolars puguin formar-se.
Les Biblioteques Escolars gallegues han estat també pioneres en digitalització. Què n’opines sobre la prohibició dels dispositius mòbils en els centres? En alguns centres, han aprofitat aquestes mesures per a estendre la prohibició a l'ús de pantalles en general. Com creus que pot afectar aquestes mesures a l'alumnat?
És indubtable que la presència i utilització dels dispositius mòbils en els centres educatius necessita d'una regulació, com qualsevol altra dimensió que afecta la convivència i al bon desenvolupament de les activitats d'ensenyament i aprenentatge. Res hi ha d'estrany en això. En general, la prohibició em sembla una claudicació, potser la pitjor de les opcions per a enfrontar una realitat que és conflictiva i interessant.
Prohibir suposa, crec jo, donar l'esquena a un problema. Suposa, en primer lloc, considerar la presència dels dispositius mòbils com un problema, i no com una realitat social indefugible, que a més sol·licita atenció d'un mode inajornable.
Al meu entendre, els mòbils no són un problema en si mateixos. És el seu ús el que pot resultar problemàtic, per la qual cosa sembla més interessant abordar-lo que prohibir-lo. Un smartphone pot ser una eina de màxima utilitat educativa, un dispositiu d'enormes possibilitats, com en efecte pot ser també un perillós distractor de l'atenció, o una arma de singular potència per a la difamació o el bullying.
Els mòbils no són un problema en si mateixos. És el seu ús el que pot resultar problemàtic, per la qual cosa sembla més interessant abordar-lo que prohibir-lo.
La ciutadania del segle XXI no pot viure d'esquena a les tecnologies que estan al seu abast, deixant que cadascú aprengui a fer-la servir com pugui, en funció del seu entorn socioeconòmic. No es pot entendre la competència comunicativa, l'alfabetització mediàtica i informacional, d'esquena als dispositius que tots portem en la butxaca.
Normes? Per descomptat. Prohibicions? No són eficaços (a més de que, sense cap dubte, no es compliran).
En molts centres educatius ja fa temps que estan en marxa protocols molt intersantes per a regular l'ús dels dispositius mòbils en el context escolar, protocols que incideixen en l'educació i l'autoregulació, molt més que en coercions externes.
Quines repercussions té aquesta polaritat "antidigital"? Des de la teva experiència amb docents, Quins consells donaries per a aprofitar les eines digitals a nivell educatiu?
Aquesta polaritat no és més, en la meva opinió, que l'habitual confrontació simplista entre aquells que Umberto Eco denominava “apocalíptics i integrats”, fent referència als qui es mostren a l'extrem en contra o a favor de les innovacions tecnològiques en cada moment de la història. La realitat sempre mostra tonalitats que reneguen del fals dilema del blanc i el negre.
L'escola, i en particular la biblioteca escolar, ha de posar a la disposició de l'alumnat les eines més actuals i potents que la tecnologia posa a la nostra disposició, perquè puguin formar-se i aconseguir una competència necessària per a ser ciutadanes i ciutadans crítics i responsables en el món actual. És un dret que tenen i per a l'escola, un deure proporcionar-ho. Avui dia no podem entendre que una persona està degudament alfabetitzada si no està prou familiaritzada amb els múltiples formats i suports en els quals es comparteix la informació i la comunicació.
L'escola, i en particular la biblioteca escolar, ha de posar a la disposició de l'alumnat les eines més actuals i potents que la tecnologia posa a la nostra disposició
En clau d'equitat digital i, per tant, d'igualtat d'oportunitats, quines reflexions no estan apareixent en el debat públic?
Aquesta és la clau, la igualtat d'oportunitats que l'escola ha d'assegurar. En aquest sentit, valoro la necessitat que les biblioteques escolars comptin amb tecnologies adequades per a tots. L'escola pública ha de tenir en compte que no tot l'alumnat disposa a les seves cases de dispositius, connexió a les xarxes, llibres i recursos per a participar en la vida social i cultural. És la nostra responsabilitat posar a la disposició de la comunitat educativa els mitjans i acompanyar a l'alumnat en el seu coneixement i el seu maneig, per a compensar les desigualtats que sens dubte existeixen.
Si l'escola no assumeix aquest repte, altres institucions amb menys escrúpols i altres interessos el faran. Ja ho estan fent.
Un programa com aquest, de millora de les biblioteques escolars, suposa un esforç sostingut, un compromís econòmic i administratiu
Coneixent el cas d'èxit de Galícia amb tants beneficis, per què creus que el vostre model no és una aposta generalitzada de les administracions?
Crec que les administracions són més proclius a dissenyar propostes i destinar recursos a accions puntuals, delimitades en el temps, i que resultin visibles i puguin explicar-se amb facilitat, de manera que els suposin un rèdit polític a curt termini. Resulta en general molt difícil que s'assumeixin programes a mitjà i llarg termini, que apostin per les iniciatives del propi professorat, atent a les realitats dels seus centres, que a poc a poc van transformant-les. Un programa com aquest, de millora de les biblioteques escolars, suposa un esforç sostingut, un compromís econòmic i administratiu, de seguiment, assessorament, manteniment de suport tecnològic, etc… i que no suposarà, almenys en un primer moment, grans titulars en els mitjans de comunicació. És una aposta seriosa i rigorosa, de llarg recorregut. En res s'assembla a la publicació de decrets amb fastuosos títols en els quals mai falten paraules com a “millora” o “qualitat”, o potents inversions en tecnologies i recursos dels quals al poc temps ningú es preocupa de saber quins resultats ofereixen.
