Contra la segregació escolar, més lideratge local

La política local és l'àmbit predilecte per oferir respostes concretes i integrals als problemes de la nostra societat. Els ajuntaments són els responsables de convertir les grans propostes abstractes en solucions tangibles i de proximitat. Són, per tant, els primers a detectar les noves problemàtiques socials i experimentar els impactes d'unes polítiques ben o mal fetes. Sense dirigents locals responsables i valents, no hi ha progrés possible. I, en un context de desigualtat creixent com el que vivim, el coratge decidit de l’alcaldia i regidoria local és més important que mai.

Una de les més greus expressions de la desigualtat és la segregació escolar, un mal que afecta a la majoria dels municipis de Catalunya i que està lluny d’estar resolt. El fet que nens i nenes veïnes no vagin juntes a l'escola suposa greuges importants tant pels infants vulnerables, que queden privats de moltes oportunitats per la resta de la seva vida, com per als més benestants, que creixen al món en què viuen.

“El fet que nens i nenes veïnes no vagin juntes a l'escola suposa greuges importants tant pels infants vulnerables com per als més benestants”

Les polítiques que es dissenyen des dels Ajuntaments cada mandat configuren les escoles, que poden ser espais de trobada i igualació de les oportunitats, o espais d'accés i exclusió per a una part dels seus ciutadans més joves. Aquest apartheid escolar té conseqüències de la vida que llastraran el seu benestar i el del municipi en conjunt. El 84% dels municipis de Catalunya tenen algun centre educatiu amb una composició molt llunyana a la del seu entorn, és a dir, escoles i instituts on els nens i joves tindran poques possibilitats d'entrar en contacte amb persones diferents d’ells.

Per sort, actualment existeix un marc normatiu que permet fer front a la segregació escolar, i és responsabilitat dels Ajuntaments treure’l el màxim profit. El Pacte contra la segregació, recolzat per tots els municipis de més de 10.000 habitants de Catalunya, i el decret d'admissió concreten les línies polítiques per equilibrar les escoles i deixen les mans del món local bona part de la responsabilitat sobre com implementar-les.

“Existeix un marc normatiu que permet fer front a la segregació escolar i és responsabilitat dels Ajuntaments treure’l el màxim profit”

Evitar la sobreoferta educativa ha de ser un dels principals objectius dels ajuntaments que volen lluitar contra la segregació escolar. Quan en una localitat l'oferta excedeix a la demanda de places, les vacants s'acumulen en aquells centres més vulnerables, que es debiliten encara més i accentuen el seu procés de complexificació. La passada preinscripció, la meitat dels municipis de més de 10.000 habitants van tenir alguna escola amb baixa demanda, amb tots els riscos que això comporta.

“Evitar la sobreoferta educativa ha de ser un dels principals objectius dels ajuntaments que volen lluitar contra la segregació escolar”

Un altre repte urgent és la identificació i distribució equilibrada de l'alumnat vulnerable. En aquest procés ha d'intervenir activament l'ajuntament, que disposa de dades i circuits per detectar i acompanyar a les famílies a la recerca del centre educatiu. Així mateix, els municipis han de garantir les ajudes de transport escolar i menjador per a aquest alumnat sempre que sigui necessari.

Disposar d'una oficina municipal d'escolarització i de figures d'acompanyament als infants i les famílies és clau per a l'èxit de la política. En aquest sentit, cal destacar que encara el 55% dels municipis de més de 10.000 habitants no compten amb l'oficina municipal d'escolarització i que només el 44% de les poblacions detecten més de la meitat del conjunt del seu alumnat vulnerable a P3. Hi ha, per tant, un marge de millora gran.

La zonificació és un altre aspecte amb una incidència forta sobre la segregació escolar. Les línies que marquen les àrees de proximitat dels domicilis i les escoles determinen la barreja social dels centres educatius. El decret d'admissió encomana al món local la revisió de la zonificació, però de moment només 1 de cada 10 municipis ha estudiat la possibilitat de reformular el seu mapa escolar.

“55% dels municipis de més de 10.000 habitants encara no compten amb l'oficina municipal d'escolarització”

Aquestes eleccions seran decisives per traslladar aquests compromisos del Pacte contra la segregació a la realitat del món local. Els líders municipals que resultin d’aquestes eleccions hauran de desplegar les polítiques en un context de creixement de les desigualtats, augment de les migracions, reducció de la natalitat i major polarització social. I hauran de fer-ho amb la mirada posada en l’equivalència i la cohesió social. El camí comença ara, amb els compromisos dels programes polítics, la campanya i la votació del 28 de maig.

Per saber-ne més:

• Consulta el mapa interactiu de l'evolució de la segregació municipi a municipi
• Llegeix sobre el procés dessegrador a Salt
  
• Consulta les 14 mesures que haurien de desplegar els ajuntaments per reduir la segregació escolar 
  
• Consulta l'article "La lluita contra l’absentisme escolar: municipis per l’equitat educativa i social"