Municipis contra l’abandonament: orientació, diversificació i represa dels estudis

11/05/2023

Rosalina Alcalde

Catalunya ha reduït de manera considerable les xifres d’abandonament educatiu prematur (AEP) en els darrers anys. La taxa ha baixat d’un 32,9% l’any 2008 a un 17% l’any 2023. Malgrat això, encara som un dels territoris on més joves abandonen els estudis, tant amb relació a Espanya com a Europa. Aquesta situació encara és més greu en l’àmbit municipal, on trobem localitats amb taxes d’AEP per sobre del 40%. No obstant això, també existeixen municipis que, com a resultat de les seves iniciatives, han aconseguit reduir aquesta taxa per sota del 10%.

Els ajuntaments catalans són un planter d’iniciatives orientades a garantir la igualtat educativa. També estan sent pioners en serveis i recursos per reduir l’abandonament escolar prematur. Segons Diputació de Barcelona, a terme l’any 2021, un 38% dels municipis de més de 20.000 habitants i un 44% dels de més de 50.000 van afirmar que desenvolupen estratègies de lluita contra l’AEP, tot i les mancances de recursos i competències amb les quals sovint es troben. Són centenars les experiències enriquidores de les quals podem aprendre per reduir a zero l’abandonament escolar prematur des de la política local.

“Els ajuntaments estan sent pioners en serveis i recursos per reduir l’abandonament escolar prematur”

Existeixen almenys sis tipus d’accions que poden dur a terme els municipis -i que de fet ja estan desenvolupant nombroses administracions locals- per reduir l’abandonament escolar.

1/ VISIBILITZAR

En primer lloc, els municipis tenen la possibilitat de fer visible l’alumnat en risc d’AEP i les seves necessitats. El que no es veu pot ignorar-se. A Catalunya i als nostres municipis milers de joves es troben en un moment vital en el qual la no continuïtat dels seus estudis determinarà les seves vides. Massa sovint, s’ignora que molts d’ells es troben en risc d’abandonar els estudis. Han de deixar de ser invisibles. Hem de poder reconèixer els senyals d’alarma que apareixen al llarg dels seus itineraris educatius i acompanyar-los en les seves transicions cap a una vida adulta ben lluny de la pobresa i la precarietat laboral. La detecció precoç és fonamental per a la prevenció i la lluita contra l’abandonament escolar dels joves i adolescents. Com també un pas previ a la intervenció comunitària quan l’abandonament ja s’ha produït.

“La detecció precoç és fonamental per a la prevenció i la lluita contra l’abandonament escolar dels joves i adolescents”

2/ ESTRATÈGIA

En segon lloc, els municipis poden planificar i organitzar els recursos que tenen a l’abast. Una meta sense un pla és només un desig. No podem continuar improvisant davant un problema tan greu per a les nostres ciutats i pobles com és l’abandonament escolar prematur. La planificació d’estratègia, una vegada analitzada la realitat del municipi de forma col·lectiva, permet identificar i consensuar els serveis i recursos clau, els agents que s’ha d’involucrar, les formes d’organització i governança i les fites més importants. És fonamental per maximitzar els recursos existents i detectar necessitats no cobertes per crear oportunitats.

“La planificació d’estratègia és clau per maximitzar els recursos existents i crear oportunitats”

3/ COBRIR NECESSITATS

En tercer lloc, els municipis poden contribuir a garantir que l’alumnat en risc tingui cobertes les seves necessitats. Privar als i les joves de continuar estudiant per raons econòmiques és posar en dubte el seu potencial. No promoure la igualtat d’oportunitats educatives dels grups socials més vulnerables comporta l’augment de les desigualtats als nostres pobles i ciutats. Si no tothom pot tenir accés als estudis secundaris postobligatoris, tenim un sistema educatiu deficient. L’educació fins als 18 anys ha de ser un dret i no un privilegi. Es tracta de reconèixer des dels municipis quines són les necessitats que s’haurien de cobrir de forma prioritària en el nostre territori i localitzar com es pot proveir i gestionar un sistema de beques i ajuts que arribi de forma àgil als estudiants i a les seves famílies.

4/ SUPORT EDUCATIU

La quarta acció és la d’implicar-se en la millora de l’èxit escolar i la motivació per l’estudi. L’abandonament escolar prematur està altament relacionat amb el fracàs escolar. I aquest amb les condicions socials d’origen. La igualtat d’oportunitats educatives i el dret a l’educació secundària postobligatòria ha de passar per tractar en peu d’igualtat a totes les formes diverses d’aprenentatge. Hem d’atendre especialment a aquells i aquelles que presenten més dificultats per raons socials. Es tracta d’articular models de suport educatiu i de flexibilitat curricular de qualitat des del territori per arribar a l’alumnat que més ho necessita tot desplegant estratègies municipals en coordinació amb els centres educatius, serveis externs i entitats del tercer sector i el teixit empresarial.

“Es tracta d’articular models de suport educatiu i de flexibilitat curricular de qualitat”

5/ ORIENTACIÓ

El cinquè aspecte clau és orientar i acompanyar en l’àmbit acadèmic professional. La falta d'autoconeixement sobre els mateixos interessos professionals, talents i potencial, el desconeixement del món acadèmic i professional i la carència d’experiències inspiradores i motivadores en contextos del món acadèmic i del treball real durant l'etapa educativa són elements que afegits a altres factors de risc poden resultar determinants en la continuïtat dels estudis.

“Igualar oportunitats educatives també significa igualar l’orientació i l’acompanyament en la construcció dels projectes vitals i professionals dels i les joves”

Es tracta d’harmonitzar el conjunt de serveis d’orientació especialitzats a cada territori i d’identificar quines accions i recursos haurien de contemplar un municipi orientador en col·laboració amb la tasca dels tutors i tutores dels centres. Prioritàriament i de forma intensiva els oferts a l’alumnat en risc d’AEP i a les seves famílies que es troben en l’etapa de transició educativa.

6/ NOVES OPORTUNITATS

Finalment, els ajuntaments i municipis poden contribuir a facilitar el retorn als estudis dels i de les joves que han deixat l’institut.

La interrupció dels estudis entre els 15-17 anys no pot traduir-se en un abandonament definitiu del sistema educatiu i de la formació contínua. Tancar les portes a reprendre la formació incideix directament en la igualtat d’oportunitats per accedir al mercat de treball i comptar amb opcions de futur, però també implica la renúncia al talent dels nostres pobles i ciutats.

No es tracta de donar segones o noves oportunitats sinó de fer efectiu el dret a unes oportunitats educatives que, en realitat, no s’han exercit durant la infància i adolescència. I per això hem de reforçar i crear dispositius de noves oportunitats educatives amb els recursos i metodologies alternatives per tal de reconstruir motivacions i aspiracions i projectes vitals trencats.