“És important que les biblioteques estiguin obertes a l’estiu, però no n’hi ha prou”

ENTREVISTA

Els infants amb famílies amb menys recursos tenen menys accés a llibres i a un entorn promotor del gust per la lectura, un fet que s’accentua en el període sense escola. Invertir més recursos perquè les biblioteques puguin obrir durant l’estiu és fonamental per mantenir els hàbits de lectura i facilitar l’acompanyament a les famílies. Parlem amb Virginia Cierco, directora de la Biblioteca de Sant Pau, sobre el rol de les biblioteques públiques i els reptes a què s’enfronten.

Per què vas decidir ser bibliotecària?

Va ser una mica accidental. Jo estava estudiant música i història de l’art quan la meva mare va començar a treballar de conserge a la biblioteca Lola Anglada, després que l’Ajuntament externalitzés el servei de neteja de les escoles, que era al que s’havia dedicat fins aleshores. Quan va començar em va dir “Virgi, t’encantaria la biblioteca”. Total que entre això i que no li acabava de veure futur a Història de l’Art, vaig començar Biblioteconomia. La carrera no em va entusiasmar, però quan vaig provar la feina, fent pràctiques als migdies a una biblioteca d’institut, me’n vaig enamorar.

“Una bona biblioteca pública, social, treballa amb i per a la comunitat i ha de respondre la diversitat i la complexitat de la societat”

Quin paper creus que han de tenir les biblioteques públiques avui?

El paper de la biblioteca no ha canviat al llarg dels temps: biblioteca és lectura, és informació, és formació al llarg de la vida. El que sí que ha canviat és la societat. Avui, quan parlem de lectura hem de parlar d’habilitats comunicatives i de diversitat lingüística, per exemple, i quan parlem d’informació, hem de parlar de fake news i d’alfabetització crítica. La nostra feina ha de canviar per adaptar-se a aquests nous desafiaments, però els nostres objectius bàsics segueixen sent els mateixos.

En la teva manera d'entendre la biblioteca pública, quins referents i experiències t’han inspirat?

Ara quedaria bé que parlés de Palacios del Pueblo d’Eric Klinenberg, però en realitat, el que per mi va ser inspiracional és que vaig tenir una experiència d’infància molt positiva en una biblioteca, malgrat que no era pública ni disposava de les prestacions que tenim ara a la xarxa de biblioteques públiques d’avui. Era una biblioteca que estava a l’església de Sant Just i en la qual hi havia una senyora que em va marcar. Ella ens ensenyava llibres que no havíem vist abans, com el Teo, i ens preparava activitats, com representar els Pastorets, per a uns infants que veníem de famílies que no sabien res d’aquestes tradicions. Això em va inspirar molt. Per mi, una biblioteca ha de ser útil i adaptar-se a les necessitats de les persones. En teoria, hi ha molts models de biblioteques, però el més important és que responguin a la realitat de la comunitat a la qual serveixen.

“El treball biblioteca-escola és indispensable, cal construir vincle i treballar colze a colze”

Què vol dir per tu que una biblioteca sigui una biblioteca social?

Una biblioteca social és, en essència, una biblioteca pública perquè treballa amb i per a la comunitat. El que sí que cal tenir en compte és que les persones tenen necessitats diferents i que la societat és complexa. I que, per tant, una bona biblioteca pública (o sigui, social) cal que respongui a aquesta diversitat i complexitat, i estigui molt arrelada a les necessitats dels seus usuaris.

Per la teva experiència al Bon Pastor i Sant Pau, què vol dir treballar en comunitat?

Treballar en comunitat significa no limitar-se a les quatre parets de la biblioteca. Significa també escoltar les necessitats dels altres i tenir molta imaginació. I evidentment també vol dir sortir de la zona de confort. D’alguna manera el més important és que els i les bibliotecàries siguem conscients que la biblioteca no és nostra sinó de la comunitat i que, per tant, les necessitats d’aquesta comunitat han de ser les que marquin la feina que fem. Però no només. Treballar en comunitat també vol dir construir amb els altres actors.

“A l’estiu tenim una responsabilitat molt gran: és important que les biblioteques estiguin obertes però no n’hi ha prou, cal oferir activitats, sortir i interactuar”

Amb l’escola també?

El treball biblioteca-escola és indispensable, sobretot en aquells llocs on les famílies, per diversos motius, no tenen costum de fer ús de la biblioteca. En aquests casos és gràcies als infants, que coneixen la biblioteca per l’escola, que les famílies acaben venint a la biblioteca. Però per a construir aquest vincle amb l’escola és important treballar colze a colze, coneixent i reconeixent les seves necessitats, construint respostes conjuntament i, sobretot, fent-los la vida fàcil, que prou carregada està ja.

Concretament a l'estiu, creus que la biblioteca pública pot tenir algun rol, especialment entre la població amb més necessitats?

Absolutament. A l'estiu, tenim una responsabilitat molt gran, i per això és important que les biblioteques estiguin obertes. Però no n’hi ha prou. Cal oferir activitats atractives i també ser conscient que a l’estiu segurament no ens podem quedar darrere el taulell. Hem de sortir i interactuar amb els usuaris i usuàries. Nosaltres, per exemple, que treballem molt amb petita infància, quan s’apropa l’estiu organitzem vistes conjuntament amb les llars d’infants perquè vinguin els nens i nenes i les seves famílies a la biblioteca, amb les educadores de la llar. Quan venen, els organitzem activitats de gaudi i els oferim diversitat de lectures i contes, també en els seus idiomes, de manera que poden percebre la biblioteca com un espai d’acollida i benestar. Aquestes visites permeten establir un vincle de confiança, que és el que posteriorment farà que durant el juliol i l’agost les famílies s’apropin a l’espai amb els infants.

“El principal repte és adaptar-nos a les necessitats canviants de la societat. Hem de poder incorporar noves mirades que representin el món en què vivim”

Per acabar, com resumiries els principals reptes de les biblioteques públiques avui?

Els principals reptes són adaptar-nos a les necessitats canviants de la societat. Hem de reconèixer que les necessitats són diverses i que les històries i perspectives de les persones són múltiples. Alguns museus d’història ja han fet aquesta reflexió i, malgrat que no renuncien a les seves col·leccions clàssiques que responen a un patró benestant, blanc i masculí, han incorporat altres mirades per a explicar la mateixa història amb altres ulls. Jo crec que les biblioteques hem de fer el mateix: sense renunciar a la mirada tradicional, hem de poder incorporar mirades noves que representin el món en què vivim. Però efectivament és un repte fer conviure les diferents mirades i necessitats per assegurar-nos que la biblioteca sigui un espai inclusiu on tothom tingui lloc.

I finalment, si poguessis demanar un desig per a les biblioteques públiques catalanes, què demanaries?

Demanaria que les biblioteques públiques fossin un lloc on viure la diversitat, una font de cohesió i un servei orientat a l’usuari. També demanaria recursos, però no tinc dubte que la millor manera d’obtenir-los és fent-nos el màxim d’útils a la societat.