“Fer una mentoria és el millor que he fet mai”

03/03/2023

Laia Vicens

Mentors, mentorats i entitats posen en valor els projectes d’acompanyament de joves vulnerables per millorar el seu èxit acadèmic i personal

Fa uns mesos, la Paola, que ara té 14 anys, va escriure en un paper que volia ser més oberta i no ser tan tímida. Travessava un moment personal complicat i des de l’institut la van animar a inscriure’s en un projecte de mentoria que l’acompanyaria durant un any. La idea que li van explicar era simple: coneixeria algun jove una mica més gran que ella que li faria de confident i de conseller. Va aparèixer a la seva vida la Patricia, de 23 anys i estudiant d’Educació Social. “Em venia de gust fer un voluntariat amb adolescents, perquè m’interessa molt aquesta etapa de canvis, d’imaginar i patir, de tenir opinió, però no sentir-te escoltat”, explica.

La vergonya del primer dia va donar pas a extenses xerrades passejant per l’Arc de Triomf sobre les seves vides i els temes que els preocupen. “Per alguns una mentora és algú que t’ajuda a fer els deures, però no és això. Tampoc és exactament una amiga. És una persona amb qui pots confiar, algú que t’escolta, t’ajuda i et dona consells”, resumeix la Paola. Diuen que la diferència d’edat no els afecta i agraeixen que el projecte els hagi donat l'oportunitat d’haver-se conegut. “Gràcies a la Patricia he vist que hi ha moltes vides, que no gira tot al nostre voltant”, diu la Paola, que afegeix que el punt de vista de la seva mentora, una mica més adult que el de les seves amigues, li ha “obert els ulls” a noves realitats i punts de vista i li ha permès “relacionar-se millor” amb els seus pares i altres familiars. I la Patricia també n’ha après molt, de la seva mentorada: “És una noia molt madura per la seva edat”, afirma.

“Per alguns una mentora és algú que t’ajuda a fer els deures, però no és això. Tampoc és exactament una amiga. És una persona amb qui pots confiar, algú que t’escolta, t’ajuda i et dona consells”

La Patricia i la Paola són una de les parelles de mentoria del projecte Rossinyol, que gestiona la Fundació Camins a Barcelona. Fa més d’una dècada que treballen per vincular joves amb dificultats socials amb estudiants d'FP o universitat voluntaris que els volen donar un cop de mà. A través dels centres educatius detecten alumnes “que passen molt de temps sols” i “no tenen una atenció constant de les famílies”, explica Clara Artús, coordinadora del projecte. “És una atenció molt personalitzada: la mentoria és agafar a algú de la mà i estar amb ell. No ensenyem res en concret, sinó que és estar allà, acompanyar”, assegura. L’objectiu no és tant que millorin el rendiment escolar, sinó oferir-los un referent positiu i guiar-los emocionalment. “Les valoracions que tenim ens indiquen que els participants tenen més confiança, se senten més acompanyats, guanyen autoestima i s’empoderen més amb els estudis”, resumeix Artús.

Relacionat: MENTORA, un nou programa perquè tot el jovent continuï estudiant

El projecte Rossinyol s’ha escampat com una taca d’oli per tot el territori català. A les comarques de Tarragona és gestionat per l’entitat Quilòmetre Zero i compta amb 80 parelles repartides entre diversos municipis. “Col·laboràvem amb una escola de primària a través d’un projecte de caràcter assistencial, però vam voler fer un projecte d’acompanyament diferent per anar més enllà i reduir les desigualtats que es van agreujar amb la crisi del 2008”, explica Marina Claverías, la directora de l’entitat. Es van trobar amb el projecte Rossinyol de mentoria que aleshores es començava a fer a Girona. Després d’una intensa formació de tots els treballadors de l’entitat, van adaptar el projecte a la realitat tarragonina. Els resultats, tot i que no són immediats, acaben arribant. “Els nois i noies que hi participen augmenten les competències relacionals i les habilitats comunicatives, enforteixen la seva xarxa social i descobreixen el territori, cosa que no fan amb les seves famílies. Només si un infant que no ha anat mai a la platja o al teatre hi va gràcies al projecte ja ha valgut la pena”, sentencia Claverías.

Un finançament adequat

Però perquè tot rutlli cal un bon equip tècnic, una bona avaluació i també un bon finançament. Tot i que els mentors són voluntaris i no cobren per fer-ho (en part, aquí rau la gràcia del projecte, perquè els alumnes valoren que joves els vulguin acompanyar gratuïtament), les entitats demanen finançament, almenys per cobrir el cost de les activitats. “Ens costa d’explicar que tingui un cost si és un projecte de voluntariat, però la qualitat depèn del finançament, perquè tenir persones preparades i formades dona molt valor afegit als projectes i per pagar les activitats que fan les parelles”, afirma Claverías. N’hi ha que van al cinema, a algun concert o al teatre, berenen, fan escalada o fan esport.

Imatge: La Solange i la Judith

La Solange, de 59 anys, i la Judith, de 16, han anat al cinema, a un concert de Rosario o a passejar pel Raval. Són una de les 60 parelles que ha unit el projecte Mòdum, impulsat des de fa tres anys per l’Associació Educativa Integral del Raval per buscar l’èxit educatiu de joves en risc d’exclusió social. Amb aquesta carta de presentació, la Judith pensava que la mentora li faria “un pla de deures”, però s’ha trobat molt més que una profe de reforç. “Hem congeniat molt bé, i ara la veig gairebé de la família. Quan el meu món s’enfonsa, és un botó d’ajuda”, relata amb desimboltura. La Judith parla meravelles de la relació amb la seva mentora. En part gràcies a la Solange, diu, ha superat un període d’ansietat i depressió: “Li explico els meus problemes, és com un lloc segur on no em jutgen”. “Fer una mentoria ha estat el millor que he fet mai”, certifica la Judith. La Solange diu que conèixer la Judith ha canviat fins i tot la relació amb els seus fills. “Els miro amb una altra exigència, amb més empatia i potser més fragilitat”, explica, conscient de la delicada etapa adolescent. “M’ha obert una altra finestra: era treballadora, dona, mare i ara també soc mentora, que vol dir ajudar des de la companyia”, assegura. Totes dues donen per fet que la seva relació seguirà més enllà dels límits temporals del projecte. Així ho resumeix la Solange: “La Judith ha entrat a la meva vida i també al meu cor”.

"Més enllà d’aprovar un curs, nosaltres ajudem a prendre decisions”

El projecte Modum va dirigit especialment a joves de 4t d’ESO i 2n de batxillerat, immersos en canvis d’etapes educatives que els condicionen molt les seves trajectòries vitals. Sara Desiree Ruiz, educadora social i coordinadora del programa, explica que van optar per la mentoria i no per una altra fórmula perquè aquest mètode és el que ofereix “estabilitat, aprenentatge i acompanyament”, cosa que no fan altres serveis. Tot i que l’objectiu final és obtenir l’èxit educatiu, Ruiz admet que aquest va molt més enllà dels resultats acadèmics: “Volem que les adolescents construeixin un projecte de vida, que aprenguin a gestionar les seves emocions, a ser conscients dels recursos que tenen i saber quines opcions educatives i laborals tenen. Més enllà d’aprovar un curs, nosaltres ajudem a prendre decisions”. Sigui com sigui, els resultats acaben sent visibles: des dels joves que arriben desorientats i acaben inscrits en alguna formació a d’altres que se senten desubicats i acaben guanyant confiança i seguretat.

Èxit acadèmic i èxit personal

Aquesta mescla de resultats tangibles (les notes a l’institut) i els intangibles (la satisfacció personal) també és la finalitat del projecte de mentoria Zing, que impulsa la Fundació Nous Cims i que busca que els joves descobreixin la seva vocació, becar-los i que aconsegueixin una feina de qualitat. Segons explica Víctor González, coordinador del projecte, un dels objectius del programa és garantir l’èxit educatiu dels mentorats, i això vol dir aprovar més del 60% d’assignatures i continuar estudiant el següent curs, cosa que obtenen en un 92% dels casos. Però més enllà dels resultats acadèmics, l’essència del projecte està a reforçar el benestar emocional dels participants: la majoria indiquen que la mentoria els ha augmentat la motivació per estudiar, la valoració que fan d’ells mateixos, la curiositat per aprendre coses noves, la capacitat per prendre decisions futures i la comunicació amb els altres. Un altre dels propòsits també és prevenir els radicalismes, perquè apropant diferents realitats, diuen, és una bona manera de “trencar estigmes i prejudicis”.

Imatge: L'Elsa i la Zalaikha

Un dels 100 joves mentorats pel projecte Zing és la Zalaikha, que té 19 anys, és de Santa Coloma de Gramenet i estudia per ser auxiliar d’infermeria. S’hi va apuntar “per parlar amb algú de qualsevol cosa” i ni ella esperava que li sortiria tan bé. “He après a confiar en mi mateixa”, explica. Per a l’Elsa, la mentora, l’experiència també és “meravellosa” perquè l’ha ajudat a ser més oberta i “estimar la diversitat”. Aquesta periodista de 25 anys feia temps que rumiava de fer un voluntariat social per “ajudar d’alguna manera” als joves. “Estic creant un vincle amb una persona que el més probable és que no hagués conegut mai. Tot i tenir cultures i tradicions diferents, estem connectant i hem establert una complicitat molt forta”, relata. Fins i tot, ha conegut la família de la seva mentorada.

“Estic creant un vincle amb una persona que el més probable és que no hagués conegut mai"

La clau de l’èxit dels projectes de mentoria, segons els coordinadors consultats, és la suma de diversos factors: un bon finançament, un entorn de confiança, molta i bona coordinació amb serveis socials, instituts i altres actors, i un bon equip tècnic que “guiï i supervisi” les relacions. “A vegades es diu que la mentoria és una relació entre dos, però ha de ser un triangle perquè funcioni: el mentor, el mentorat i l’entitat que acompanya”, resumeix Laura Terradas, coordinadora de programes de l’entitat Punt de Referència. Valgui la redundància, són l’entitat referent del sector, en tant que en són els pioners. Fa 25 anys que impulsen projectes de mentoria (Referents, d’acompanyament en la inserció laboral, i Atenea, més centrat en els estudis), sempre amb el focus d’acompanyar joves d’entre 16 i 23 anys tutelats, extutelats o sense referents al país en el seu procés d’emancipació. Van detectar que una de les dificultats més grans d’aquest col·lectiu era la soledat. “Un dels òrgans vitals que tenim tots és la xarxa social. Tenir referents i companyia és vital perquè t’ajuda a mantenir la motivació, a afrontar els reptes del dia a dia i a millorar l’autoconfiança”, certifica Terradas.

Tant Punt de Referència com l’entitat AEI Raval busquen mentors majors de 30 anys per garantir que tenen una certa experiència i estabilitat. La Teresa i l’Ahmed es van conèixer fa dos mesos, tot i que veient la confiança que tenen ningú ho diria. “Pensava que podia ajudar a algú dedicant-li una estona a la setmana”, explica convençuda. Han visitat la Pedrera, la Fundació Miró, biblioteques, museus i centres cívics, han passejat per l’Eixample i per Gràcia i s’han explicat la vida. Amb les trobades i les converses amb la Teresa, l’Ahmed a après “a respectar la gent i també moltes coses de Barcelona que desconeixia”. Va arribar a Espanya des del seu país, Guinea Conakry, fa dos anys, quan en tenia 17, i ara estudia un cicle mitjà de Climatització. Fa un any “no estava centrat” i un amic li va parlar de Punt de Referència. “Em va dir que a ell l’ajudaven amb els estudis i li ensenyaven coses que no sabia”, recorda. I veient com el projecte havia millorat la vida del seu amic, no va dubtar i va demanar un mentor. I així va conèixer la Teresa. “És una persona molt important per a mi. M’ajuda a tenir idees bones, em dona consells amb els estudis i amb la vida en general. No és que m’ajudi a fer els deures, però sí que em dona idees per aprovar les assignatures”, afirma l’Ahmed. Diu que vol explicar el seu cas per si algun jove que ho necessita s’anima a formar part d’un projecte de mentoria. A ell, assegura, li ha canviat la vida: “Ara tinc les idees més clares de què he de fer i de què no”.

Projectes internacionals

Moltes entitats que fan projectes de mentoria dirigits a col·lectius vulnerables estan agrupades a la Coordinadora de Mentoria Social. En total, són una vintena, la majoria de les quals són catalanes. Però fora del nostre territori també hi ha moltes experiències internacionals que són referents en mentoria.

Rotterdam és la segona ciutat més gran d’Holanda i és també on la classe treballadora és més pobra. En aquest context, des de l’entitat Mentoren Op Zuid volen “treure de la seva pròpia bombolla” alumnes de primària i secundària que viuen als barris més vulnerables i als quals els manca una estructura de suport emocional i acadèmica. En l’últim any, quasi 1.500 joves s’han beneficiat del projecte, molt centrat a prevenir l’abandonament escolar. Segons explica Sezgin Yilgin, director de programes de l’entitat, s’han dedicat específicament a aquest tema perquè no tenir un context propici per estudiar genera “una gran desigualtat d’oportunitats”.

“Això fa la diferència: els nois i noies veuen que els mentors estan genuïnament interessats en ells, senten de debò que importen a algú i no és per diners”

Hi ha altres entitats, com la Mentor Latvia de Letònia, que no tenen un nínxol tan específic com els estudiants en risc de fracàs escolar. “Nosaltres proveïm de suport pràctic i emocional a joves d’entre 13 i 19 anys que no tenen referents perquè els seus pares han perdut la custòdia o han mort, per exemple”, explica Ulla Zumente-Steele, cap de programes de l’entitat. Seleccionen i formen els mentors perquè puguin establir una relació de confiança d’almenys un any amb els mentorats, amb l’objectiu que assoleixin “competències pràctiques per a la vida, com cuinar o tenir hàbits saludables” i també competències “emocionals”, com millorar l’autoconfiança. I aquí esdevé fonamental una de les essències del programa: que els mentors siguin voluntaris. “Això fa la diferència: els nois i noies veuen que els mentors estan genuïnament interessats en ells, senten de debò que importen a algú i no és per diners”, certifica Zumente-Steele.

A milers de quilòmetres de Letònia hi ha una altra entitat que també treballa cada dia perquè els estudiants universitaris del seu territori puguin arribar a ser “socialment i emocionalment forts”, tinguin garantit el seu “benestar emocional, social i escolar” i reforcin les seves aspiracions educatives i la seva autoestima. A l’Índia, l’entitat Mentor Together va començar a caminar amb l’objectiu de resoldre tres necessitats que s’havien detectat: un dèficit d’aptituds dels universitaris per les feines del segle XXI, un accés limitat a oportunitats laborals i unes normes socials de gènere restrictives, imposades per les mateixes famílies de les estudiants. “Les nostres parelles de mentoria se centren a millorar habilitats laborals dels mentorats, com la capacitat de prendre decisions professionals o la regulació emocional”, relata Jean Paul Boddu, director associat i líder de programes de Mentor Together. Els resultats avalen l’experiència: el 94% dels mentorats consideren que el seu capital social i d’aprenentatge millora després del programa, el 77% va puntuar amb més nota la seva capacitat per prendre decisions sobre la seva trajectòria acadèmica després de la mentoria que abans de fer-la, i el 68% creuen que tenen més intel·ligència social i laboral un cop fet el programa.