Catalunya, terra de mentoria per facilitar les transicions educatives

La mentoria social i educativa és una metodologia que proposa una relació de confiança supervisada entre persones com a context per a activitats i converses significatives que permetin assolir objectius educatius. A Catalunya no és nova, i de fet som un territori ric i expert en mentoria, tal com hem pogut confirmar la darrera setmana de gener parlant-ne amb actors europeus i nord-americans al National Mentoring Summit a Washington DC, on es van reunir la majoria de gent afiliada a la xarxa Mentor, una de les més grans dels Estats Units.

Inscriu-te a la jornada de presentació del nou programa MENTORA.

Són molts els països, municipis i territoris que, com Catalunya, ja confien en la mentoria com a eina pràctica per contribuir a l’equitat educativa. Coneixem l’experiència dels Estats Units, on fins i tot autoritats polítiques de municipis com Boston o Nova York han proposat línies estratègiques per la seva ciutat basades en aquesta forma d’intervenció. Programes de gran abast com Big Brothers Big Sisters, amb més de 120 anys d’història, que forma part fins i tot de la Constitució del país des dels anys cinquanta del segle passat.

Totes aquestes experiències volen fomentar l’èxit educatiu gràcies a l’acompanyament individual a infants i adolescents per part de mentoria voluntària.

Una altra iniciativa internacional de gran implantació és el projecte Perach, creat a Israel fa una cinquantena d’anys i que actualment involucra a un 12% de l’alumnat universitari israelí que duen a terme la mentoria d’infants en situació vulnerable. La xarxa Rossinyol-Nightingale es deriva d’aquesta primera inspiració de Perach i té un important arrelament a Europa, amb tres exemples a casa nostra: a Girona per part de la UdG, pionera a Catalunya, a Tarragona amb l’associació Quilòmetre Zero, i a Barcelona de la mà de Camins Fundació. Totes aquestes experiències estan enfocades a fomentar l’èxit educatiu i la inclusió social gràcies a l’acompanyament individual a infants i adolescents per part de mentors i mentores voluntàries.

A Europa existeix des de fa cinc anys Mentoring Europe, una xarxa d’entitats que fan mentoria social no només a infants i joves, sinó també a persones adultes, especialment nouvingudes. I fan moltes més iniciatives municipals, com els casos de Rotterdam o Londres, o centres d’educació primària, secundària i universitats a diferents països. Mentoring Europe està aconseguint posicionar la mentoria al Parlament Europeu com una solució per la inclusió en temps d’augment de la precarietat, la incertesa i la polarització social.

Mentoring Europe està aconseguint posicionar la mentoria al Parlament Europeu com una solució per la inclusió en temps d’augment de la precarietat, la incertesa i la polarització social.

A França, la mentoria s’ha definit com a “causa nacional” i el 2021 nasqué la campanya “1 jove - 1 mentor” perquè les persones menors de 30 anys poguessin comptar amb l’acompanyament d’un voluntari o voluntària en les diferents etapes de dificultat que poguessin viure: el temps escolar, l’orientació postobligatòria, l’accés a la universitat o les primeres experiències laborals.

A l’estat espanyol hi ha la Coordinadora de Mentoria Social que des del 2012 ha impulsat un segell de qualitat per acreditar els cicles dels projectes de mentoria. És la xarxa de referència de les principals entitats expertes en mentoria per la inclusió i en formen part moltes iniciatives de les quals podem seguir les petjades, des de la pionera Punt de Referència creada ja fa 25 anys, fins a l’experiència de l’AFEV, que va venir de França per implantar-se a Barcelona el 2008 i després a València. Un altre exemple és el de la Universitat Pública de Navarra que també fa el projecte Rossinyol, igual que SOS Racisme a Guipúscoa.

Les administracions públiques catalanes del país també han seguit les petjades de les bones pràctiques al nostre territori, i hi ha hagut un reconeixement a aquesta metodologia com a eina d’inclusió i/o d’equitat educativa. Per exemple, el programa de mentoria del Programa Català de Refugi del Departament d’Igualtat de la Generalitat de Catalunya, que també té la línia D6 dins les subvencions de la COSPE per finançar projectes de mentoria amb l’alumnat de secundària, o la Mesura 5 del PMOE/PROA+ del Departament d’Educació.

A més, ajuntaments i universitats han implantat els seus propis programes de mentoria. Fins i tot tenim recerca impulsada per l’UdG amb la col·laboració d’acadèmics nacionals i internacionals que acredita que, per als i les joves que han passat processos migratoris, la mentoria pot tenir un impacte positiu en, per exemple, l’aprenentatge de la llengua o en aspectes de salut mental i autoestima.

A l’Agenda de Xoc contra l’abandonament escolar prematur que va publicar la Fundació Bofill el passat mes de novembre es recomanava la implantació de fins a 11.000 beques-salari i altres mesures de caràcter econòmic, així com processos d’orientació, suport i mentoria per a revertir les xifres d’AEP a Catalunya. Concretament, es proposaven programes locals de mentoria liderats pels municipis que involucressin l’alumnat en els moments de transició escolar, de la primària a l’ESO i de l’ESO a la postobligatòria, especialment per aquell alumnat que té característiques més predictores a l’abandonament. Aquests programes es podrien dur a terme per part de diferents actors i sempre haurien de ser desenvolupats per persones formades amb un seguiment qualificat, i amb objectius educatius que permetin treballar a partir del vincle entre la persona adolescent i la mentora, però per anar assolint fites per la continuïtat educativa.

Necessitem que cada cop més joves decideixin continuar estudiant.

Cada vegada més actors se sumen a promoure aquesta forma d’intervenció com una solució de característiques particulars que pot contribuir a complementar les accions que ja es duen a terme per promoure l’èxit educatiu de tot l’alumnat. Això ha de ser una bona notícia, ja que necessitem que cada cop més joves decideixin continuar estudiant, que tinguin garantits tots els seus drets i que ho facin amb un acompanyament coherent, arrelat als seus territoris i de qualitat. Després d’anys de polítiques per millorar el rendiment de l’alumnat i la inclusió educativa, necessitem accions intensives i estratègiques destinades a públics específics que semblen no respondre a propostes més universals, sinó que els calen solucions més personalitzades per a no ser expulsats del sistema educatiu. 

Relacionat: Llegeix el monogràfic Mentoria perquè tot l’alumnat continuï estudiant

Imatge: Niu d’Imatges de la Joventut. Direcció General de Joventut