La brúixola de la mentoria i els adolescents perduts entre l'escola i la vida

Telèmac ja no està sol

Al relat de l’Odissea, quan Telèmac, el fill d’Odisseu i Penèlope, es queda sense la guia del pare (perdut entre guerres i xarxes amoroses), els déus posen al seu costat a Mentor per mirar d’aconsellar-lo, en arribar a la joventut, obligat a prendre decisions importants. Ja sense mites, a la nostra cultura pedagògica ha perdurat la idea que, en determinats moments de la vida, les persones més joves necessiten caminar amb la possibilitat de comptar amb el suport de vides adultes que ja han fet camí.

També recuperem la idea de persones que tornen a fer el paper de Mentor perquè, a més, els recorreguts vitals s’han tornat complexos, plens d’esculls i multiplicitats d’estímuls, sense horitzó definit, plens de pauses i destins temporals. Molts nois i noies adolescents són avui “Telèmacs” abandonats, que assagen què fer a la vida, més o menys desorientats i que, a vegades, es neguen a seguir pels camins imposats.

Per avançar en els sentits que avui pot tenir la mentoria proposo parlar de dos aspectes: la brúixola i les presències. En plena adolescència i convertint-se de mica en mica en joves, estan en una situació en la qual la vida ja no està determinada per l’escola. Bona part dels adolescents estan desorientats i, alguns i algunes, desconnecten, comencen itineraris erràtics o queden ancorats en platges sense mar (sense connexió amb la necessitat de continuar aprenent).

Utilitat de la brúixola

Com que en el nostre imaginari adult perdura la fotografia de la cruïlla de camins, els planells amb molts indicadors de direcció i l'orientació com a consells per prendre la direcció adequada, he de començar per situar la brúixola (la persona adulta que intenta fer la seva funció). Proposo tres consideracions:

Tothom sap que la brúixola no funciona adequadament al costat d’un camp magnètic. Perd el nord. Les vides adolescents són camps magnètics d’alta intensitat i hem de parar-nos a esbrinar per què assenyalen unes o altres direccions, perquè canvien de rumb, quins són els atractius (les atraccions magnètiques) que van apareixent. Hem d’aprendre que el nord va canviant de posició i, a poc a poc, anirà estant més orientat.

No hem d’oblidar que proposem als adolescents cercar un horitzó en societats sense horitzó o, el que és pitjor, amb horitzons plens de miratges. Ens trobarem sovint aportant petits sentits a les seves vides, experiències que donen sentit temporal al fet de viure.

Finalment, hem de considerar que la primera gran desorientació està dins seu. Estar al seu costat és ajudar-los a aclarir-se. Posem una brúixola de contrast, que reacciona als seus estats vitals i els permet identificar-los, ubicar-los en les experiències. Serveix per a descobrir què van sent, què desitgen temporalment ser, com imaginar-se en un futur pròxim.

Persones adultes pròximes i positives

Els programes de mentoria no deixen de ser formes de garantir una part d’allò que tantes vegades hem reivindicat per ser útils en les vides adolescents: la presència d’adults pròxims i positius. Una part d’aquestes presències correspon als mentors i mentores. Ha de quedar clar, però, que ha de ser una entre d’altres i que, quan tenen dificultats, no han d’estar obligats a suportar una dosi augmentada de persones adultes que es fiquen a la seva vida.

Insisteixo en aquesta idea perquè som experts en suplències: com que no sempre tenim bons tutors i tutores, col·loquem un mentor. Com que l’educador de serveis socials no es molesta en anar on són els adolescents, posem un mentor. Com que el terapeuta del servei de salut mental diagnostica al despatx i no mira ni escolta vides, posem un mentor. Com que... La mentora o mentor sempre ha de ser un adult entre d’altres (que pot arribar a ser el més significatiu per a l’adolescent), que també actua per aconseguir una mínima integració sensata de les altres ajudes.

La mentora o mentor ha de ser capaç d’integrar la resta d’ajudes a les quals es poden beneficiar els joves.

Per a què serveix una presència mentora en algunes vides adolescents? Acabo d’escriure que la brúixola mentora acompleix la funció d’estar al seu costat per ajudar a aclarir-se en la seva condició adolescent. Hauria d’afegir que, també, pot ajudar a aclarir-se amb el seu passat. Sense aprofundir ara en el tema, no podem deixar de banda que l’adolescència és un temps per passar comptes d’infàncies de patiments i dificultats. Temps per descarregar ràbies passades. Temps de conflicte amb l’obligació d’aprendre. La mentoria, a vegades, aporta una dosi de reconciliació amb el seu passat i de compatibilitat amb el seu present.

"La mentoria, a vegades, aporta una dosi de reconciliació amb el seu passat i de compatibilitat amb el seu present."

Voler i poder suportar una escola

Però, de manera significativa, quan apareixen dificultats, les presències mentores estan al servei de tres grans pretensions: la reconciliació amb l’escola, la reconciliació amb els aprenentatges, la vivència activa de presents que imaginen futurs.

Les mentores i mentors ajuden a ubicar les experiències escolar passades. L’adolescent ha de poder recuperar-se de la seva negativa experiència anterior a l’escola. Ha de voler i poder tornar a relacionar-se (o millorar si la relació no està trencada) amb una institució escolar, recuperar-se (posar-li algun sentit) de la relació amb la lògica escolar, valorar i diferenciar les relacions amb els adults professors, trobar forats sense patiments amb els companys i companyes. Els mentors estan presents a les seves vides per aconseguir que suportin de nou, d’una altra manera, una escola.

Quan dediquem temps a estar presents a les seves vides, construïm junts una nova relació amb els aprenentatges. Comencem per ajudar-los a descobrir que poden aprendre (“no soc tonto”), que tenen la capacitat d’arribar a saber més. Després, servim perquè prenguin consciència d’allò que ja saben (que han après) i d’allò que necessiten saber i encara no dominen.

Vides que sempre aprenen

Potser, la influència més clau del mentor és la de facilitar que trobin sentit vital a allò que han d’aprendre. Facilitar les connexions amb la vida i el descobriment de les competències que la societat els exigirà per esdevenir un ciutadà reconegut, que té un lloc social (treball, capacitat de consum, relacions en peu d’igualtat).

Després de prendre consciència de les seves capacitats, dels seus sabers i de la relació entre aprendre i viure, queda l’estímul per tenir ganes de continuar descobrint, aprenent. La presencia mentora dona seguretat i incrementa la curiositat de qui haurà d’estar aprenent tota la vida.

"La presencia mentora dona seguretat i incrementa la curiositat de qui haurà d’estar aprenent tota la vida."

Em queda per recordar les presències de futur (en societats que, com he dit, ho neguen o amaguen). La presència mentora fa aportacions perquè puguin imaginar-se de maneres diferents d'aquelles que els imposa el seu entorn. Sense presències adultes positives, totes les imaginacions possibles queden empobrides o són un producte de mercat. El mentor o mentora permet descobrir altres hipòtesis de vida.

També, com que no es dediquen a pintar de colors vides en les quals predomina el negre, serveixen per aprendre a gestionar les contradiccions, per ubicar on són les explotacions, per descobrir el que tenen en comú les vides joves. Finalment, els adolescents als quals miren d’acompanyar troben en els adults mentors suports per continuar aprenent, per adquirir noves competències que el seu entorn, econòmicament empobrit i socialment marginat, no els pot proporcionar. Els mentors i mentores supleixen la manca pròxima d’adults que els ajudin a no reproduir les realitats limitades i excloses de les seves famílies.