A “Perduts pel camí: desigualtats en les transicions educatives després de l’ESO” Aina Tarabini i Judith Jacovkis entrevisten 68 joves de Batxillerat i CFGM.

La transició de l'etapa obligatòria (4t de l'ESO) a la postobligatòria, Cicles Formatius de Grau Mitjà (CFGM) o Batxillerat, és un dels moments més determinants de la trajectòria educativa dels i les joves. És el primer cop que han d'enfrontar-se a una “elecció real” sobre el futur i triar entre l’itinerari acadèmic o el professional. Aquesta transició és una de les baules més febles del sistema educatiu, quan es produeix el gruix d’abandonament escolar. A Catalunya, la majoria de joves que han deixat els estudis prematurament ho van fer precisament en aquest moment. L’any 2020, el 12,5% d’alumnes no va transitar cap a l’educació postobligatòria (9.905 joves que, només en un any, no van arribar a matricular-se ni a Batxillerat ni a Cicles Formatius).

Analitzar les veus dels joves és imprescindible per reduir l'abandonament

Prioritzar i millorar aquest moment educatiu decisiu, acompanyant els i les joves en les seves tries, és clau per identificar les claus de la política educativa i reduir l'abandonament escolar, que amb una taxa del 14% continua molt per sobre la mitjana de la Unió Europea. Però com es construeix aquesta tria? Quines opcions valoren els i les joves en el moment de decidir sobre el seu futur educatiu?

A partir de 68 entrevistes realitzades a joves de primer de Batxillerat i CFGM de Barcelona, “Perduts pel camí: desigualtats en les transicions educatives després de l’ESO” analitza com realitzen les seves transicions educatives i mostra que el sistema educatiu no és capaç d’oferir unes condicions d’igualtat a tot l’alumnat per accedir i finalitzar amb èxit els estudis postobligatoris. El treball, que es fa ressò també de l’evidència internacional que existeix en aquest camp, l’han realitzat les professores Aina Tarabini (Departament de Sociologia de la UAB), especialista en l’anàlisi sociològica de les desigualtats educatives amb una mirada específica en les condicions d’ensenyament i aprenentatge de professorat i alumnat, i Judith Jacovkis (Departament de Didàctica i Organització Educativa de la UB), especialista en l’anàlisi de les trajectòries i transicions educatives d’infants i joves, amb focus en les desigualtats socioeducatives.

Els joves trien desemparats i condicionats pels estereotips

Els relats dels i les joves evidencien que les tries estan condicionades per factors que es construeixen al llarg de l’escolaritat i que impacten en la imatge que es van formant sobre el seu futur. Alhora, l’absència de polítiques robustes que acompanyin les tries i facilitin la transició a la postobligatòria condicionen el marc en el que els i les joves acaben escollint i sovint és una tria feta en negatiu, per desconeixement o per una experiència escolar malmesa.

Bueno, aquí tots ens assemblem perquè som els que sempre ens han dit que no valem (Àlex, CFGM-Cures Auxiliars d'Infermeria)

Les pràctiques organitzatives dels centres d’ESO, com les agrupacions per nivells i les adaptacions curriculars, sovint influeixen negativament en les trajectòries perquè empobreixen aprenentatges i expectatives. L’evidència assenyala que l’agrupació per nivells en grups homogenis genera més fracàs escolar, perquè en els grups considerats “baixos” no acostumen a desplegar-se estratègies més individualitzades sinó que sovint són una simplificació i empobriment del contingut, estan més estigmatitzats tant per docents com per la resta d’alumnat i generen menys autoestima, autoconcepte, esforç i motivació. Similar és el cas dels programes de diversificació curricular, que preveuen la reorganització de continguts i matèries per tal que l’alumnat amb més necessitats pugui assolir objectius i competències. Sovint impliquen activitats i currículums amb baix valor educatiu, amb requisits i continguts devaluats. El treball també constata que el currículum d’ESO no inclou un ventall prou ampli d’experiències escolars significatives perquè els i les alumnes explorin diferents opcions i adquireixin un autoconeixement més profund dels seus interessos, capacitats i possibilitats. D'altra banda, el coneixement teòric està més prestigiat que el pràctic i el rendiment en les matèries considerades més teòriques condiciona l’autoimatge que tenen els mateixos nois i noies sobre la seva vàlua educativa i l’alumnat percep un etiquetatge per part del professorat en funció de la seva relació i resultats cap als dos tipus de coneixement.

L’oferta d’estudis postobligatoris és desigual i inequitativa i prima el Batxillerat

En el conjunt del territori català hi ha una oferta més accessible i estesa de Batxillerat que d’FP. El trànsit entre l'ESO i el Batxillerat és fàcil, intuïtiu i és el trajecte que es dona per descomptat dins el nostre sistema educatiu. En canvi, el trànsit entre l'ESO i l’FP és molt més difícil, amb requisits d’entrada més exigents, sense places públiques per a tothom i en alguns casos amb la necessitat de canviar de ciutat per estudiar.

Aquesta és l’única Mecànica que he trobat. N’hi ha una altra, però s’ha de pagar molt, i una altra que està molt lluny (Alexia, CFGM, Electromecànica de Vehicles).

L’oferta de secundària postobligatòria tambées distribueix desequilibradament en el territori: la de Batxillerat està més estesa i és més accessible que la de CFGM, i l’oferta pública de CFGM és encara insuficient per garantir unes condicions d’accés equitatives per a tot l’alumnat. A més a més, malgrat l’elevat pes de l’oferta privada, no hi ha un sistema de beques que compensi el cost i que eviti que cap estudiant no accedeixi als estudis per motius econòmics.

• Et pot interessar: 77.840 alumnes en risc de pobresa no reben cap beca a la secundària per prevenir l’abandonament escolar

Aquesta disparitat en la provisió de l’oferta postobligatòria impacta sobre la capacitat d’escollir dels i les joves, i de desenvolupar trajectòries educatives llargues i en condicions d’igualtat. Malgrat l’aposta per incrementar i millorar l’oferta de Formació Professional, els i les joves assumeixen encara que el Batxillerat és més prestigiós que els estudis professionalitzadors. La tria de CFGM, en particular, es fa majoritàriament des d’una identitat d’aprenent “malmesa” o “deteriorada”. En aquest sentit, la tria és en realitat un “descarte”. El Batxillerat es considera únicament vàlid per aquell alumnat considerat “naturalment intel·ligent”.

L’orientació és insuficient esbiaixada i tardana, i no permet assegurar una transició exitosa

Malgrat l’interès i els esforços per la millora de l'orientació en molts centres, l’actual sistema d'orientació i acompanyament és excessivament puntual i massa enfocat en la transmissió d’informació. A més a més, el professorat tendeix a conèixer més i millor el Batxillerat i això li permet anar-lo introduint al llarg de tot l’ESO. En canvi, l’orientació cap a Formació Professional es dona majoritàriament en el darrer curs i de manera més explícita i informativa. Això limita les possibilitats reals del professorat de donar informació i acompanyament equiparable per al trànsit cap a cadascuna d’aquestes vies.

Van venir exalumnes i ens van explicar la seva trajectòria, la uni, el que havien fet... Però pràcticament tots eren de Batxillerat. Ho vaig veure com que havia de fer Batxillerat sí o sí i per això tampoc et mostraven el que eren els Cicles (Maria, Batxillerat Internacional).

A més a més, l’Acció Tutorial no està prou desplegada per fer un acompanyament personalitzat de l’alumnat i les pràctiques d’orientació sovint es recolzen en concepcions esbiaixades dels itineraris educatius i de les característiques socioeducatives dels i les joves. Les pràctiques d’orientació tendeixen a realitzar una associació entre la capacitat i la idoneïtat de cursar un o altre itinerari formatiu, que reprodueix les desigualtats socials. L’alumnat amb millors notes és derivat sistemàticament al Batxillerat i particularment a l’itinerari científic, ja que d’altra manera es considera una pèrdua de talent i potencial. Això passa perquè la “intel·ligència de llibre” -l’acadèmica- i la “intel·ligència de carrer” -la pràctica-, s’associa amb perfils particulars d’estudiants i, alhora, amb les característiques atribuïdes a Batxillerat i a CFGM. La recerca demostra que aquesta concepció està molt present als centres i condiciona les pràctiques d'orientació que s'hi donen.

Perfils d’alumnat diferent entre Batxillerat i CFGM

Com a resultat, el perfil de l’alumnat de les vies professionals i de les acadèmiques és significativament diferent. Les dades de matrícula per nivell educatiu dels cursos 2016-2017 i 2018-2019 mostren que l’itinerari acadèmic (Batxillerat) ha tingut més proporció de noies, autòctones i de més estatus socioecònomic i cultural (ESC), mentre que l’itinerari professional (Cicles Formatius de Grau Mitjà) l’han seguit més nois, d’origen migrat, amb menor ESC i amb algun tipus de necessitat educativa específica o especial (Termes, 2022).

Propostes: Planificar i ampliar l’oferta, millorar la formació i coordinació i un Decret que asseguri orientació a tots els centres 

És necessari que el sistema educatiu sigui capaç d’oferir els suports necessaris que permetin a tot l’alumnat, i especialment a aquells en situació de major vulnerabilitat, disposar dels coneixements, competències, experiències i eines per prendre les millors decisions al llarg de la seva formació i en particular en el pas entre l’ESO i els estudis postobligatoris. Per això “Perduts pel camí: desigualtats en les transicions educatives després de l’ESO” desplega diverses línies d’acció i mesures, d’entre les quals destaquen:

• Incrementar el nombre d’alumnes en places públiques de Formació Professional de Grau Mitjà amb un enfocament prioritari als sectors empresarials amb més oportunitats d’inserció laboral, menor presència d’atur juvenil i més possibilitats d’especialització formativa. Lluitar contra la sobreoferta d’estudis de baix cost (gestió administrativa, etc.) que no garanteixen ni la continuïtat formativa ni la inserció laboral qualificada.

• Facilitar la continuïtat d’oferta formativa entre CFGM i CFGS d’una mateixa família professional en els mateixos centres educatius o en centres propers.

• Que tots els centres d’educació secundària obligatòria i postobligatòria disposin de plans i accions d’orientació que permetin a tot l’alumnat, i especialment a aquell en situació de major vulnerabilitat, accedir als coneixements, competències, experiències i eines per prendre les millors decisions al llarg de la seva formació i en particular en els moments de transició entre etapes educatives o en el trànsit de l’educació al món del treball.

• Desplegar serveis d’orientació municipals coordinats amb els centres educatius, en la línia de les Ciutats Orientadores. Desenvolupar estratègies integrals d’orientació adreçades als i les joves i les seves famílies a través de l’acció coordinada de tots els agents educatius de la ciutat (famílies, alumnat, professorat, orientadors/es de centres, etc.).

• Desplegar models de formació permanent del professorat basats en les necessitats dels equips educatius. Cal que aquesta formació superi la lògica burocràtica basada en la certificació, tingui sentit en el context particular del centre i respongui a les seves necessitats específiques. La formació ha de contribuir a reflexionar sobre l’impacte de les creences docents en les oportunitats i trajectòries educatives dels i les joves.

• Incrementar les hores de coordinació i treball en els equips docents i invertir en formació perquè els i les docents puguin desenvolupar propostes curriculars, metodologies i d’avaluació competencials a tots els centres d’educació secundària obligatòria i postobligatòria de Catalunya.

Descarrega't el dossier de premsa, aquí.