Mentora, un programa en xarxa per crear vincles per la continuïtat educativa

15/03/2024

Marc Amat

En Rafel té 78 anys i és de Terrassa. De jove, no va poder estudiar cap carrera, però, ara, cada setmana agafa llibreta i bolígraf i enfila el camí cap a la universitat. Fa un temps, va sentir a parlar del programa Mentora. És una iniciativa que emparella persones voluntàries amb alumnes que pateixen risc d'abandonament escolar per animar-los a no deixar els estudis. D'adolescent, a en Rafel li hauria agradat molt tenir una persona a prop que l'engresqués a continuar formant-se. Amb aquest projecte, ha vist l'oportunitat de brindar aquesta experiència a un jove de la seva ciutat. "Ara és el mentor d'un noi d'un institut de Terrassa i fan un equip perfecte", assegura Luci Morera, coordinadora del Pla Educatiu d'Entorn de l'Ajuntament de Terrassa.

Uns 100 quilòmetres més enllà, al casal Lapallavacara de Balaguer, una altra parella del programa Mentora queda cada setmana per berenar i jugar a jocs de taula. El noi té 15 anys, fa poc que ha arribat al poble, no parla català i encara no ha trobat el seu lloc a l'escola. Amb el seu mentor, passen hores xerrant. "És un jove carregat d'energia i que té moltes ganes d'expressar-se -explica Laura Tarragó, tècnica de l'Associació Reintegra del municipi-. El mentor, en canvi, és una persona molt tranquil·la i a qui li encanta escoltar", afegeix. Estan molt ben compenetrats. "Fins i tot, han començat a dedicar 15 minuts de cada trobada a parlar en català, perquè el jove té moltes ganes d'aprendre'n", apunta.

"La mentoria té un impacte positiu en les expectatives educatives de l’alumnat, en el seu benestar emocional i en les relacions que mantenen amb el seu entorn"

Terrassa i Balaguer no són els únics municipis on estan florint parelles del programa Mentora. A tot Catalunya, la nova iniciativa ja ha brotat en pobles com Deltebre, Martorell, Viladecans, Blanes, l'Hospitalet de Llobregat o Mataró. En total, s'han format unes 170 parelles en 17 Punts Mentora repartits en 15 municipis i 2 comarques en les quals té l’impuls dels consells comarcals. "La mentoria té un impacte positiu en les expectatives educatives de l’alumnat, en el seu benestar emocional i en les relacions que mantenen amb el seu entorn: estem convençudes que pot ser la palanca de canvi que ens dugui a reduir l'abandonament escolar prematur", expressa Mar Avendaño, directora del programa Mentora.

Objectiu: seguir estudiant

El 2023, a Catalunya, un 14% de les persones joves d'entre 18 i 24 anys no estaven cursant cap estudi. Al seu currículum hi constava, com a màxim, l'ESO, segons dades extretes de l’Enquesta de Població Activa 2023. "Cada any, les desigualtats socials condueixen un nombre elevat d’adolescents a abandonar prematurament els itineraris formatius", radiografia Avendaño. Deixar les aules té un impacte directe en el seu futur i, sovint, es converteix en un factor de risc d'exclusió laboral. Per ajudar a reduir aquestes xifres, la mentoria educativa és una eina amb molt potencial.

"El moment de l'adolescència és un moment de transició per definició i, això, s'acostuma a traduir en l'aparició de crisis i inquietuds", contextualitza Laura Cardús, coordinadora del programa Mentora. Ho adverteix el divendres 23 de febrer, al Hub Social de la Fundació Bofill, davant d'un auditori ple de persones vinculades a administracions, centres educatius i entitats interessades a sumar-se al programa en pròximes edicions. "La mentoria és una eina molt útil per complementar la feina que fan els equips de professionals: les persones voluntàries es troben amb l’alumnat en entorns informals, creen un vincle i acaben incidint en les decisions de transició que prenen el jovent", explica Cardús.

"La mentoria és una eina molt útil per complementar la feina que fan els equips de professionals: les persones voluntàries es troben amb l’alumnat en entorns informals, creen un vincle"

El funcionament de les parelles del programa Mentora és senzill. Cada setmana, la persona voluntària i l’adolescent es troben durant una hora i mitja i fan activitats de tota mena. L'objectiu és que estableixin un vincle de confiança i que es generi un espai en el qual les persones joves se sentin còmodes per tractar els dubtes i les inquietuds vitals que els envolten. "Nosaltres donem un conjunt de recursos i d'idees a les persones mentores de cada municipi perquè tinguin materials inspiradors per tirar endavant el projecte, però són lliures d'adaptar-ho com vulguin", aclareix Cardús, que cita la personalització com una de les claus d'èxit de Mentora.

Una brúixola en temps de desorientació

"En l’adolescència, la vida és erràtica, està plena d'alts i baixos i conté grans dosis de contaminació emocional i afectiva". Aquest és el diagnòstic que fa Jaume Funes de l'etapa vital en què es produeix un major grau d'abandonament escolar prematur. El reconegut psicòleg, educador i periodista equipara la mentoria social i educativa amb una brúixola amb un ús un pèl especial. "No l'hem de fer servir per orientar les persones joves pensant en un futur preconfigurat, sinó entenent-la com una eina que els ha d'ajudar a enfortir el seu present: les accions que prenguin avui repercutiran en el seu futur", alerta durant la conferència Adolescents perduts entre l'escola i la vida: la brúixola de la mentoria, amb participants del programa Mentora al públic.

"No hem de fer servir la mentoria per orientar les persones joves pensant en un futur preconfigurat, sinó entenent-la com una eina que els ha d'ajudar a enfortir el seu present: les accions que prenguin avui repercutiran en el seu futur"

Per ell, en l’adolescència, la mentoria ajuda el jovent a aclarir la seva història i entendre millor per què els passa el que els passa. "A vegades, el primer pas per veure més clar el futur és pensar en el passat: necessiten descarregar la ràbia i el dolor que arrosseguen", apunta Funes. També els dona un cop de mà a reconstruir la relació que tenen amb l'escola i el seu entorn. "Han d'aprendre a reconstruir el vincle que tenen amb l'aprenentatge i com connecta allò que aprenen amb les seves vides", destaca l'expert. Per Funes, la mentoria ha d'estimular l’alumnat a tenir ganes de saber coses noves. "El drama de l'abandonament escolar precoç és que qui ho pateix es fa gran sense preguntar-se per què passen les coses: no podem permetre'ns adolescents que renunciïn a qüestionar-se per què funciona un telèfon mòbil, què hi ha darrere de les guerres o per què una persona pot no trobar sentit a la vida", resumeix.

Un èxit del territori

En bona mesura, la forta embranzida del projecte Mentora ha estat possible gràcies a la implicació de centres educatius, entitats i administracions d'arreu del territori. Cada municipi, ha dissenyat el model de desplegament del programa segons la seva realitat. A Terrassa, per exemple, s'ha desplegat a tots els instituts de la ciutat i el capitaneja un equip format per dues persones del Pla Educatiu d'Entorn, dues persones assessores del Servei Educatiu de Llengua, Interculturalitat i Cohesió social (LIC) i la cap d'Inspecció d'Ensenyament.

A Mataró, qui en porta la gestió és la Coordinadora d'Associacions Senegaleses de Catalunya (CASC). "Entre el nostre col·lectiu, tenim xifres d'abandonament escolar molt altes", exposa Déguène Seck, membre de l'entitat. El projecte no només els està servint per reduir el fenomen, sinó també per trencar prejudicis culturals amb la creació de parelles mixtes. Per ella, el programa Mentora pot ser una eina molt important per acostar infants i joves senegalesos al sistema educatiu català. "No han de veure l'escola com un espai tens: han de sentir-s'hi com a casa -reclama-. També son persones catalanes i també és el seu sistema educatiu, així que si fracassen a l'escola és un fracàs de tots: Catalunya només serà una terra exitosa si la construïm plegades", afegeix destacant el poder integrador que té, també, la mentoria.

El projecte no només els està servint per reduir el fenomen, sinó també per trencar prejudicis culturals amb la creació de parelles mixtes.

A Pineda de Mar, qui tira endavant el projecte Mentora és un centre educatiu: l'Institut Coromines. Han incorporat l'activitat dins el currículum del seu cicle de formació de grau superior en Integració social. Ja han format 23 parelles i l'experiència està sent molt enriquidora. "Ens hem tirat a la piscina i tots n'estem aprenent molt, tant l’alumnat com l’equip docent", assegura Antònia Ruíz, coordinadora de cicles formatius del centre. A Balaguer, en canvi, darrere el programa Mentora hi ha tres actors: el Pla Educatiu d'Entron, l'associació Reintegra i la Paeria de Balaguer. "Ja n'han sortit nou parelles i en tenim dues més en procés de formació", concreta satisfet l'Alec, membre de la coordinació al municipi.

Cap a una nova edició

La voluntat del programa Mentora és anar creant nous punts arreu del territori català. Entre el públic de la jornada hi havia nous municipis interessats. Un d'ells és Manlleu. "Al nostre centre ja tenim un projecte per promocionar la continuïtat dels estudis entre l’alumnat que acaba batxillerat, però ens hem adonat que estaria molt bé poder incidir també en la franja de quart d'ESO", explica Marta Cases, coordinadora LIC de l'Institut Antoni Pons i Argila d'aquest municipi d'Osona. Assistir a la jornada li ha servit per conèixer el cas i establir contacte amb l'Institut Coromines de Pineda de Mar, on és el mateix centre qui pilota l'experiència. "També tenim alumnes de cicles formatius i creiem que seria una bona manera de sumar el nostre poble a la llista de Punts Mentora", recalca.

La Fundació Bofill ja està treballant en la nova edició del programa. Fins al 5 d'abril podran presentar-hi candidatura aquells instituts, entitats o ajuntaments interessants i, el 22 d'abril, es tancarà el procés de selecció. El mes de juny ja estarà tot enllestit perquè, al curs 2024-2025, la brúixola de la mentoria continuï orientant alumnes d'arreu de Catalunya cap a un futur millor.