"La mentoria és una eina per assegurar trajectòries educatives"
15/03/2023
El programa Mentora contra l’abandonament escolar es presenta en societat compartint casos d’èxit en l’àmbit local i internacional
Un de cada sis joves. Aquesta és la proporció d’estudiants que, a Catalunya, abandonen l’institut abans d’acabar els estudis postobligatoris: és a dir, abans de graduar-se en Batxillerat o FP de grau mitjà. En alguns casos, fins i tot, l’abandonament es produeix abans de finalitzar els estudis d’ESO. L’any 2022, més de 97.000 alumnes van deixar el sistema educatiu. Amb l’objectiu de revertir aquesta tendència i deixar enrere unes dades d’abandonament escolar especialment altes entre l’alumnat català, la Fundació Bofill va presentar, divendres 3 de març, Mentora, un nou programa perquè tot el jovent continuï estudiant, un nou programa d’acompanyament en les transicions educatives que es basa en oferir a joves i adolescents una persona de referència –també jove– que, a través de trobades individuals, guiï i aconselli l’alumne en moments de canvis i l’ajudi a prendre decisions sobre el seu futur. A la jornada, dirigida a representants d’ajuntaments, instituts i entitats socioeducatives, hi van participar diverses persones que van compartir casos d’èxit de la mentoria en entorns locals i internacionals.
Les entitats, municipis o centres educatius que vulguin impulsar Mentora als seus territoris ho poden presentant la seva candidatura fins al 31 de maig.
Canviar la dinàmica
Laura Cardús, responsable del programa Mentora va destacar a l’inici de la presentació la urgència de revertir les dades d’abandonament escolar a Catalunya, molt per sobre de la mitjana d’altres països europeus. “Estem deixant una massa de població molt gran fora de l’accés als seus drets educatius i a una vida digna”, va assegurar. “La mentoria és especialment efectiva en joves amb situacions fràgils de transicions educatives. És una proposta sostinguda per la vivència, i té un efecte multiplicador en el context social d’aquests joves i adolescents”.
“La mentoria és especialment efectiva en joves amb situacions fràgils de transicions educatives.”
La responsable del programa Mentora va exposar tres raons principals per apostar per la mentoria. En primer lloc, el fet que permet una personalització de la intervenció. “Les converses i els objectius que s’estableixen són únics en cada cas. Les converses són naturals i informals, i es genera un espai de confiança”. En segon lloc, també va subratllar la proximitat de la figura del mentor o mentora. “La persona mentora és vista com un referent proper i estable en moments de molts canvis i transicions, tant vitals com educatives, en etapes de gran fragilitat”. En aquest sentit, l’experiència de la persona mentora es basa en l’horitzontalitat, i es complementa amb altres estratègies que es duen a terme des del centre educatiu i en altres espais. En tercer lloc, la mentoria obre la porta al fet que “tota la comunitat educativa pugui responsabilitzar-se de l’acompanyament a aquests joves”, i permet la creació d’una xarxa al seu voltant. “Enriqueix a tota la societat, trenca barreres i connecta persones i generacions”, va assegurar Laura Cardús.
La mentoria com a resposta a les desigualtats educatives: el cas de França
Eunice Mangado-Lunetta, directora de programes de la xarxa de mentoria d'AFEV a França i integrant del comitè d’incidència de Mentoring Europe, va compartir el cas d’èxit de la mentoria a França a través de l’experiència de l’associació AFEV que, en els últims anys, ha reunit diverses organitzacions per estructurar la xarxa francesa de mentoria més important del país, el Collectif Mentorat, i ha aconseguit el suport del govern francès, amb una forta inversió de 30 milions d’euros, que ha permès posar en marxa el pla 1Jove 1Mentor. De les 8 associacions inicials van passar a agrupar-ne un total de 70, i actualment ja hi ha 150.000 infants i joves de 5 a 19 anys mentorats a França a través dels actors d’aquest col·lectiu.
Relacionat: Llegeix la notícia sobre mentoria Mentora, un nou programa perquè tot el jovent continuï estudiant
En el cas francès, la mentoria s’ha plantejat com una mentoria social, dirigida a les capes de població que més ho necessiten: les intervencions se centren, doncs, en els barris i territoris on es concentren les persones més vulnerables i desafavorides. “A França, l’èxit escolar està estrictament lligat a l’èxit social, i la mentoria és una de les solucions que han demostrat tenir més impacte per evitar l’abandonament escolar”, va explicar Eunice Mangado-Lunetta. Segons la directora de programes d’AFEV, la idea clau és passar d’un enfocament de grup a un enfocament individualitzat. “La mentoria és la capacitat de fer-se càrrec d’un individu. Tot és personalitzat, i es construeix a partir de l’individu, a partir de les seves necessitats, contràriament a l’efecte de grup que trobem a les aules”.
“La mentoria és una de les solucions que han demostrat tenir més impacte per evitar l’abandonament escolar”
A la vegada, la mentoria té un caràcter preventiu: actua abans que es produeixin les decisions d’abandonament. “La mentoria és una eina per assegurar trajectòries educatives. En comparació amb altres polítiques educatives, és més costosa, perquè és individualitzada, però és una inversió necessària abans d’arribar a les decisions d’abandonament escolar, que tenen un cost social i econòmic molt més elevat. Totes les transicions educatives són una font potencial de tensions, i en aquestes transicions es generen desigualtats entre els qui les afronten sols i els qui ho fan acompanyats i preparats”, va assegurar.
La “tercera figura educativa”
Eunice Mangado-Lunetta va destacar el concepte del mentor com a “tercera figura educativa”: no estem parlant d’una figura d’autoritat, com un pare, una mare o un docent, sinó que es tracta d’una persona de confiança que ofereix un espai segur per al jove mentoritzat. “En el cas de l’AFEV, els mentors són estudiants, són persones joves. Això és important, perquè són referents, exerceixen de role models accessibles per a joves i adolescents que no tenen aquesta figura d’identificació en el seu entorn”.
La confiança és un altre dels elements clau: en aquest sentit, la mentoria és una intervenció que fomenta el creixement i l’autonomia dels joves i adolescents. “La mentoria treballa especialment la qüestió de la confiança, que és la base necessària: la projecció en els estudis no es pot dur a terme sense confiança”.
Finalment, la mentoria també permet la transmissió de capital social i cultural, ja que la connexió amb la persona mentora influeix altament en la integració personal i professional del jove o adolescent. “La mentoria és una palanca de canvi que es vincula a altres actors en l’entorn educatiu del jove, i connecta també amb el treball dels docents, les famílies i altres actors de la comunitat educativa”.
La importància de les aliances i l’arrelament territorial
Entre les claus de l’èxit del programa de mentoria a França hi ha el procés de co-construcció de la mentoria com a política pública entre el govern francès i les diverses associacions expertes del teixit associatiu del país. “Les aliances amb altres actors i altres associacions són clau; és molt important la força del col·lectiu, que ens va permetre la interlocució amb el Ministeri de Joventut del govern”, va assegurar Eunice Mangado-Lunetta. “També és crucial l’arrelament territorial per evitar que es generi una sensació de top-down: implicar ajuntaments, associacions del territori i actors locals per assolir un impacte territorial elevat”.
“Les aliances amb altres actors i associacions i l’arrelament territorial són punts crucials per a la mentoria”
En aquest sentit, la jornada de presentació del programa Mentora també va incloure tres experiències d’èxit de la mentoria en l’àmbit local a Catalunya: el cas de l’Institut Escola La Mina, amb el seu programa d’acompanyament de la transició educativa de Primària a Secundària; el projecte de l’Ajuntament de Montornès del Vallès, amb un programa de mentoria per acompanyar el pas de l’educació obligatòria a la postobligatòria i, finalment, la proposta d’Unimentor, un projecte de mentoria socioeducativa per a estudiants que estan iniciant els estudis universitaris.
El cas de la Mina: mentoria contra l’absentisme i l’abandonament escolar prematur
Agustí Clua, coordinador pedagògic de l’Institut Escola La Mina de Barcelona, va compartir el projecte de mentoria interna del seu centre que, des del curs 2017-2018, acompanya la transició entre l’educació primària i l’educació secundària. “La nostra lluita és en dos fronts: en l’abandonament escolar i també en l’absentisme. Molts dels alumnes no tenen un acompanyament a casa, i la mentoria és un gran ajut”.
En el seu cas, busquen referents a tercer d’ESO per a l’alumnat de sisè de Primària: d’aquesta manera, cada estudiant de sisè té un mentor o mentora de tercer curs de Secundària, que l’acompanya en un moment clau: el pas a l’institut. “Fem una trobada al trimestre, com a mínim, en espais del nostre centre o del barri. Cada mentor o mentora de tercer d’ESO té assignat un grup de 5 o 6 alumnes de sisè. Més enllà de les activitats conjuntes de cada mentor o mentora amb el seu grup, aquesta fórmula permet que l’alumnat sempre tingui un referent a qui adreçar-se. Això genera uns espais de confiança importants i anima als joves a postular-se per ser mentors quan arriben a tercer d’ESO”.
“El nostre lema és ‘podeu arribar on vulgueu’, i la mentoria ho demostra”
Iriza Noor, una de les alumnes del centre que va participar en un altre programa de mentoria dins l’institut (en aquest cas amb voluntariat del projecte Rossinyol), és un clar exemple de l’èxit d’aquest tipus d’iniciatives: ella va ser la representant de l’Institut Escola La Mina al Consell Assessor Jove del Síndic de Greuges durant dos cursos, i va participar, en representació d’ENYA-Catalunya, a la Conferència anual d’ENOC (European Network of Ombudspersons for Children) a Reykjavik, Islàndia. “A la meva mentora, la Mar, la considero una germana gran. Jo era una persona molt nerviosa a primer d’ESO, i l’experiència de la mentoria va ser increïble. Si fa anys algú m’hagués dit que estaria avui aquí, no m’ho hauria cregut”, va explicar. “El nostre lema és ‘podeu arribar on vulgueu’, i la mentoria ho demostra”, va concloure Agustí Clua.
Montornès del Vallès: recerca de referents en el pas de l’ESO als estudis postobligatoris
En el cas de Montornès del Vallès, la proposta de mentoria va néixer fruit d’una iniciativa de participació ciutadana: va sorgir de dos alumnes, la Salma i el Hamza, que van proposar-ho a l’Assemblea Jove del seu poble. “La Salma i el Hamza van detectar que quan feien ESO els hauria anat bé la figura d’un estudiant més gran que els acompanyés”, va explicar Tània Sànchez, tècnica de Joventut del consistori.
A partir d’aquí, l’ajuntament, que tenia per objectiu allargar itineraris educatius de les persones joves de la seva localitat, ho va vincular amb el projecte d’assessoria integral en l’àmbit de l’orientació acadèmica que havia començat a conceptualitzar. El programa de mentoria es va iniciar el novembre de 2020 i va haver de fer front a diverses dificultats, com la pandèmia de la COVID-19 o el repte inicial de trobar persones que volguessin ser mentorades i convèncer-les de la utilitat del projecte.
“Hi ha gent que no té la sort de tenir la figura d’un mentor natural. Per això cal crear la figura del mentor social. Teníem molts joves que no trobaven motivacions per acabar els estudis d’ESO, i estaven vivint aquests moments de transició amb molts nervis i neguits. Tenir la figura d’algú que està al teu costat i treballar la gestió emocional del moment de canvi és molt important. La figura del mentor, a la vegada, és clau en el treball amb la família”. A l’hora de seleccionar les persones mentores, des de Montornès del Vallès van posar l’accent en la diversitat per tenir un ampli ventall de referents. “Volíem mentors i mentores diferents, joves amb trajectòries d’èxit molt diverses, més enllà del patró ESO – Batxillerat – Universitat”, va afirmar Tània Sànchez.
“El vincle que s’estableix amb aquests adolescents és molt efectiu, i els mentors també hem après i ens hem enriquit moltíssim”
Salma Chourfi, una de les mentores del programa i impulsora de la iniciativa a l’Assemblea Jove de Montornès del Vallès, va assegurar que “els mentors hem sigut un acompanyament positiu per a aquests joves; hem estat uns referents. El vincle que s’estableix amb aquests adolescents és molt efectiu, i els mentors també hem après i ens hem enriquit moltíssim”.
UniMentor: acompanyament en l’accés als estudis superiors
L’última etapa de les transicions educatives és la que fa referència a l’accés a la universitat. El projecte UniMentor se situa, precisament, en aquesta transició educativa, sovint oblidada, que implica també el pas a la joventut i a l’autonomia personal. L’accés als estudis universitaris suposa un canvi de rol com a estudiant i un canvi de funcionament, i sovint s’hi poden sumar altres transicions vitals: processos migratoris, canvis en l’habitatge o en l’estructura familiar. “UniMentor és un projecte de mentoria socioeducativa entre estudiants que estan començant (o estan a punt d’iniciar) els estudis universitaris, i persones que estan cursant els mateixos estudis en la mateixa universitat. L’objectiu és acompanyar-los en el seu pas per a l’educació superior i fomentar el seu èxit educatiu. Busquem mantenir o augmentar la seva motivació i les seves expectatives per accedir a la universitat”, va explicar Gemma Domènech, coordinadora del projecte.
UniMentor, que s’està aplicant com a part del Pla de Barris de l’Ajuntament de Barcelona, s’emmarca amb el programa Prometeus, que vetlla perquè els joves de barris amb una baixa taxa d’accés a la universitat puguin accedir-hi. “El pas a la universitat és el moment on hi ha més risc d’abandonament dels estudis superiors. Existeixen desigualtats en l’accés a la universitat a causa del nivell d’estudis de les famílies, el gènere o el nivell econòmic. Nosaltres fem mentoria en dos moments: a l’institut i durant cada any que dura el pas dels estudiants per a la universitat. És un acompanyament a llarg termini. Les parelles de mentoria es troben durant dues hores cada quinze dies, i nosaltres en fem seguiment i establim objectius educatius en cadascuna de les relacions. Ens movem al voltant d’unes 20 parelles de mentoria cada curs”.
“El pas a la universitat és el moment on hi ha més risc d’abandonament dels estudis superiors”
El fet que els mentors i mentores siguin estudiants que estan cursant els mateixos estudis fa que es pugui dur a terme un acompanyament molt específic, que els joves mentorats valoren molt positivament: a partir d’experiències de les parelles de mentoria, les responsables d’UniMentor han pogut constatar que els i les joves consideren que han creat un vincle amb el seu mentor o mentora, i que això els ha ajudat amb el coneixement de recursos i l’adaptació a la nova realitat de la universitat. A banda dels consells i informacions pràctiques, també valoren el suport emocional. “La mentoria contribueix a la seva motivació, especialment en els moments complicats de la carrera universitària. La relació que es genera és entre iguals: es porten pocs anys, i això fa que es creïn vincles molt propers, de tu a tu, des de l’horitzontalitat. Es crea una xarxa social en l’àmbit dels estudis”, va explicar Gemma Domènech. “L’acompanyament en la transició cap als estudis superiors és molt necessària, i no hi ha gaires experiències. És molt important el treball en xarxa i disposar d’un equip tècnic format per a fer seguiment de les relacions de mentoria i, així, extreure’n beneficis”.
Conclusions i crida a la participació
Amb l’aval de totes aquestes experiències, el programa Mentora de la Fundació Bofill va fer una crida a la participació per incentivar la mentoria com una fórmula per construir relacions horitzontals i properes d’acompanyament en les transicions educatives, amb la implicació d’un gran nombre d’actors d’arreu del territori. “La mentoria té una gran fortalesa: no substitueix res, sinó que complementa molt bé amb tot allò que ja s’està fent des de l’àmbit socioeducatiu: reforça la tasca que ja duen a terme educadores socials, psicopedagogs i altres professionals i entitats des de la societat civil. Volem que tots els joves de Catalunya de 14 a 18 anys que estiguin en risc d’abandonar els estudis puguin tenir l’opció de disposar d’un mentor o mentora”, va explicar la responsable del programa, Laura Cardús.
“La mentoria no substitueix res sinó que complementa molt bé amb tot allò que ja s’està fent des de l’àmbit socioeducatiu”
El programa Mentora busca combinar un model de qualitat, professional i enriquidor que, a la vegada, sigui coherent i s’adapti a les estratègies ja existents de les institucions arrelades al territori. El curs 2023 – 2024 es farà un pla pilot, i cada parella de mentoria estarà vinculada entre 2 i 3 anys. Es facilitarà formació als equips tècnics i també diverses guies i kits d’implementació. A la vegada, es farà una campanya de cerca de voluntariat a tot Catalunya.
“Cal que ens focalitzem en les decisions d’abandonament escolar abans que es prenguin: la mentoria té una vocació preventiva. No cursar estudis postobligatoris pot suposar tancar-se portes i exposar-se al risc d’exclusió social. Per a nosaltres, és clau valoritzar la mentoria i elevar-la a política pública per aconseguir l’objectiu final: reduir la taxa d’abandonament escolar prematur”.
