“La mentoria confirma que dedicant-li temps i cura a una persona, aquesta floreix”

El 2023 vam engegar la primera edició del programa Mentora a 15 punts del territori català desplegats per diferents institucions amb qui ens hem aliat, amb l’objectiu de reforçar l’orientació i l’acompanyament de l’alumnat en risc d’abandonament escolar prematur (AEP) mitjançant la mentoria socioeducativa.

• Article relacionat: Mentoria contra l'abandonament: 7 veus sobre la importància de la mentoria socioeducativa

El rol d’un mentor o mentora voluntària és valuós. Es diferencia dels equips professionals i possibilita una relació de confiança, però exigeix compromís i responsabilitat. Com ho viuen els participants de Mentora? Amb quines gratificacions i dificultats s’han trobat?

La Heike Tellman és veïna de Vacarisses d’origen alemany, i ens explica com ha sigut la seva experiència com a mentora d’una estudiant d’ESO a Terrassa, un dels punts del territori on el programa ha estat més actiu.

Heike, què és per tu ser una mentora?

Ser mentora vol dir estar present en la vida d’una persona jove en un moment de transició en la seva vida escolar i acadèmica; és acompanyar-la des de l’observació i l’escolta activa. De la mateixa manera, significa dedicar-li temps donant ànims i formulant preguntes per poder proposar-li activitats, reflexions, jocs, sortides Tot amb l’objectiu d’apoderar-la i que comenci a creure en les seves fortaleses i construeix, a partir d’aquestes, el seu projecte de futur, preguntant-se què vol fer i qui vol ser. Per a mi és servir de mirall i deixar emmirallar-se.

Per què té sentit que persones adultes no professionals acompanyeu adolescents al final de l’ESO?

Actualment, les opcions després de l’ESO són tantes que no és gens fàcil fer la tria dels estudis postobligatoris. És més aviat més fàcil perdre’s. Una persona adulta externa a l’institut i a la vida familiar pot oferir idees noves, obrir noves perspectives que les persones que coneixen l’adolescent des de fa molt de temps, potser, no tenen en compte. Com a persona no relacionada amb els cercles de referència de l’adolescent, la mentora es converteix en una confident. 

L’adolescent li pot tenir confiança just per no tenir relació amb els altres grups de referència. S’ho queda per ella. Això crea complicitat. Per altra banda, queda palès que el nostre sistema educatiu està en crisi i un dels punts conflictius és la manca d’atenció individualitzada. La mentoria supleix just això. En l’etapa de l’adolescència, en un moment en el qual se’t trenquen els esquemes coneguts i vols sortir a descobrir el món, un adult de referència representa un pilar per poder sostenir aquests canvis.

“La creació de vincles amb una persona que t’assignen i de la que no saps res, d’entrada, és impressionant... Perquè funciona!”

Què t’aporta l’experiència com a voluntària a Mentora?

Sentir-me partícip en la construcció del futur d’una persona jove m’omple de gratitud perquè sé que la persona mentorada m’està oferint la seva confiança. La creació de vincles amb una persona que t’assignen i de la que no saps res, d’entrada, és impressionant... Perquè funciona! Aquesta part m’ha semblat molt enriquidora. La mentoria em confirma la meva convicció que, si li dediquem temps i cura a una altra persona, aquesta floreix.

Què ha estat el més difícil? I el més satisfactori? I el més important?

El més difícil, no desanimar-te quan et deixen plantada o anul·len una sortida a última hora. I és que la vida d’una persona adolescent compta amb molts imprevistos! Més difícil encara, arribar als sentiments de la meva mentorada. Saber què li agrada de debò i què diu només per voler agradar i ser educada. 

El més fàcil: proposar activitats. L’equip tècnic del meu territori (ciutat de Terrassa) ens va oferir tot un catàleg d’activitats culturals gratuïtes i de llocs per a trobar-se. Així que mai ens van faltar idees de coses a fer. El toolkit, un recull de recursos facilitat per l’equip de Mentora de la Fundació Jaume Bofill amb activitats de coneixença, autoconeixença, apoderament, definició d’objectius, etcètera. Ha estat una gran font d’inspiració per la part d’orientació acadèmica i professional. 

El més important és no voler tenir pressa. Els vincles es creen a poc a poc i l’aprofitament de la mentoria es veurà al llarg dels anys. Sort que el programa contempla un acompanyament d’entre un i tres anys!

“No crec que calgui ser professional de l’àmbit de l’educació. Cal ser socialment conscient i despert”

Recomanaries fer-ho a altres persones? Amb quines característiques?

Sí. De fet, estic fent propaganda del programa entre les meves amistats. Les persones que animo són persones inquietes, proactives, creatives, amb iniciativa i implicació social. No crec que calgui ser professional de l’àmbit de l’educació. Cal ser socialment conscient i despert. Si no ets una persona desperta, com vols que l’altra ho sigui?

• Article relacionat: “Fer una mentoria és el millor que he fet mai”

Vols formar part de Mentora?

Consulta aquí tota la informació del programa de voluntariat!