La salut mental amb perspectiva de gènere: una assignatura pendent a l'aula
10/10/2023
La pandèmia ens ha deixat un gran nombre de titulars sobre l’alarmant augment dels malestars i de les problemàtiques de salut mental entre la població jove. En els darrers mesos, s’ha posat el focus i la mirada de forma més intensa i específica sobre la salut mental de les noies joves, ja que es troben diferències prou significatives entre les noies i els nois adolescents que justifiquen una mirada i una anàlisi amb perspectiva de gènere. Quines evidències tenim? Quin rol poden tenir els centres educatius?
L’estat de la salut mental de les noies joves
A Catalunya, ens trobem amb una sèrie de dades que fan palesa aquesta realitat i apunten cap a la direcció d’un augment de les problemàtiques de salut mental en noies joves. Els intents de suïcidi en les adolescents d’entre 12 i 18 anys han augmentat un 195%, mentre que en nois en la mateixa franja d’edat han augmentat un 10% segons dades recents del Departament de Salut. Una altra recerca actual apunta que la prevalença d'un estat anímic baix té un clar component de desigualtat: afecta un 11,6% dels nois i un 25,1% de les noies catalanes. Aquests resultats de la investigació es troben en consonància amb els que es van obtenir a la darrera Enquesta d’hàbits de la Diputació de Barcelona, on les noies dupliquen als nois en malestar emocional, així com senten angoixa enfront al futur en un 63,5% en comparació amb el 43,3% d’ells, o únicament un 44,9% de les joves manifesten sentir-se animades a la vida, un percentatge que arriba al 72,6% en els nois joves.
Els intents de suïcidi en les adolescents d’entre 12 i 18 anys han augmentat un 195%, mentre que en nois en la mateixa franja d’edat han augmentat un 10%
Des del Consell Nacional de Joventut de Catalunya s’ha elaborat un informe i radiografia “La situació de la salut mental en el jovent català”, on també es posa de manifest les disparitats de salut mental de la població jove pel que fa al gènere. Per cada home jove que passa per una depressió, hi ha dues dones joves que l’experimenten, en el cas de l’ansietat també es troben diferències significatives entre nois i noies, amb pitjors resultats pel que fa a aquestes últimes. A més a més, des de CNJC afirmen que el principal problema de salut mental de les menors de 18 anys ateses a urgències l’any 2021 va ser l’ansietat, amb una creixement del 61% des de l’any 2019.
Salut mental i estigma des d’una perspectiva interseccional
Però què hi ha realment darrere d’aquestes dades? Quina és la realitat que mostren? Si no anem a les possibles causes o l’arrel d’aquestes, les dades per sí mateixes no resulten explicatives. Cal fer-ne una interpretació perquè resultin d’utilitat i ens aportin informació valuosa.
Per fer una anàlisi cal adoptar una perspectiva interseccional, on no s’abordin cadascun dels factors per separat sinó la interacció o intersecció entre aquests, per poder tenir una aproximació més completa a la realitat. En aquest article s’atendrà al gènere des d’una perspectiva binària, les dones, i a l’edat, joves, però cal matisar que hi ha moltes altres característiques que són estigmatitzades en una societat (altres identitats de gènere, origen, classe social, discapacitat, sexualitat, sensellarisme...) i que interseccionen amb la salut mental.
En el cas del gènere resulta un factor explicatiu de la salut mental, un element que té un pes sobre aquesta, tant pel que fa als nivells de malestar i problemàtiques, com pel que fa a l’expressió i gestió d’aquests. D’una banda, hi ha un part del malestar psicològic de les dones que és producte de l’heteropatriarcat i dels factors i condicionaments socials i culturals associat a aquest: les dones, únicament pel fet de ser dones, podem viure i patir certes situacions i violències que tindran un impacte directe en la nostra salut mental.
Les dones joves s’enfronten a un període de molta pressió i exigència, on la imatge corporal adquireix un gran pes i protagonisme, on la cosificació i la sexualització irrompen amb molta força, i on també hi ha un augment de l’exposició a les violències sexuals i per raó de gènere. “En general les dones sempre rebem més pressió a l’hora d’assolir la perfecció, ja sigui física, acadèmica o culturalment, com més t’apropis a aquesta perfecció, millor” expressa la Lauriane, una jove amb experiència pròpia amb problemes de salut mental que és activista a Obertament, entitat de lluita contra l’estigma i discriminació en salut mental. A través de l’activisme vol apropar a altres persones la seva història i testimoni, per contrarestar els prejudicis existents envers les persones amb alguna problemàtica de salut mental.
Les dones i joves s’enfronten a un període de molta pressió i exigència, on la imatge corporal adquireix un gran pes i protagonisme, on la cosificació i la sexualització irrompen amb molta força, i on també hi ha un augment de l’exposició a les violències sexuals i per raó de gènere
D’altra banda, hem de tenir en consideració que les dones demanem més ajuda que els homes, fet que ens pot ajudar a entendre millor les dades i el perquè trobem unes taxes de problemes de salut mental més elevades en el gènere femení. Les dones acceptem i verbalitzem més la nostra vulnerabilitat, demanem més ajuda i ho fem abans. Solem tenir xarxes socials i de suport més treballades que els homes que faciliten compartir els malestars. En canvi, els homes solen tenir una pressió generada per un model de masculinitat que penalitza l’expressió d’emocions i patiments, cosa que dificulta que puguin evidenciar problemes de caire psicològic i posa fre a demanar ajuda.
En el cas de la relació entre salut mental i edat, ens trobem que l’adolescència és un període especialment vulnerable pel que fa als malestars i les problemàtiques de salut mental. Segons l’OMS més del 50% dels trastorns de salut mental s’inicien abans dels 14 anys i el 75% ho fa abans dels 18 anys. És un període i moment vital on s’ha de fer front a molts canvis, reptes i pressions amb unes eines i recursos encara en desenvolupament. Com apunta la Lauriane, “en certa part és cert que en l’adolescència no en tenim tantes obligacions, però cal esmentar que som més vulnerables, sensibles i emocionals. És una etapa de la vida en la qual vas creixent i quan ets jove moltes vegades vas perdut o perduda per la vida sense saber com actuar davant les dificultats de la vida i de l’entorn”. A més a més, el fet que encara hi hagi estigma i tabú envers la salut mental dificulta que les persones joves puguin identificar quan alguna cosa no va bé i demanar ajuda, segons la Lauriane “ningú ens ensenya a estar bé a aquesta edat”.
Segons l’OMS més del 50% dels trastorns de salut mental s’inicien abans dels 14 anys i el 75% ho fa abans dels 18 anys.
I com afecta i interacciona l’estigma en la relació entre la salut mental i el gènere? En la intersecció entre salut mental i gènere s’ha identificat que a les dones amb problemes de salut mental normalment se les associa amb característiques com a fragilitat, la inestabilitat i la dependència, fins a un 15% més que als homes, mentre que al gènere masculí se’ls sol atribuir fins a 10 vegades més que a les dones característiques d’agressivitat, genialitat i de no expressió de les emocions. Per tant, els estereotips associats a les persones amb trastorn mental interseccionen amb els estereotips que operen en el cas del gènere. Aquest fet pot provocar que les dones amb trastorn mental pateixin d’una doble discriminació quan se’ls atribueixen de forma injusta una sèrie de característiques associades amb el gènere.
Els estereotips associats a les persones amb trastorn mental interseccionen amb els estereotips que operen en el cas del gènere. A les dones amb problemes de salut mental normalment se les associa amb característiques com a fragilitat, la inestabilitat i la dependència.
A més a més, en el cas de les noies joves podem trobar una altra interacció; estigma relacionat amb l’edadisme, en aquest cas pel fet de ser joves (exagerades, mandroses, egocèntriques) i perquè tenen un problema de salut mental (histèriques, fràgils, inestables).
L’estigma en salut mental pot tenir conseqüències negatives en les noies joves que estan experimentant malestar emocional o algun problema de salut mental. Una d’aquestes té a veure amb el fet que les condicions de salut mental sovint estan vinculades a atribucions d’autoresponsabilitat, és a dir, factors sota el control d'una persona, a diferència de la salut física. A més a més, en el cas del gènere femení ja existeix una major pressió i tendència a la culpabilització, a pensar que tot allò negatiu que passa és perquè no s’ha fet suficient o no ens hem esforçat tant com podríem i deuríem, generant un major sentiment de culpabilitat i de responsabilitat si no ens trobem bé emocionalment.
D’altra banda, aquest doble estigma promou que les dones que experimenten alguna problemàtica relacionada amb salut mental interioritzin i assumeixin els prejudicis socials existents, contribuint a la generació d’una percepció negativa d’una mateixa, així com en la incorporació d’atribucions negatives en la seva identitat. De manera que aquest estigma en salut mental i els estereotips de gènere poden incidir en una baixa autoestima, autovaloració i autoconcepte, especialment en edats joves on aquests elements, juntament amb la identitat i la personalitat, es troben en construcció i formació.
Els centres educatius com a factors de protecció i prevenció
L’entorn educatiu sempre s’ha considerat com un dels àmbits amb més influència en les persones joves, un agent socialitzador bàsic i fonamental pel jovent en la transmissió de valors educatius i socials, així com en el desenvolupament del pensament crític i reflexiu. En canvi, la salut mental no ha estat tan present ni visibilitzada als centres educatius, i en la gran majoria de casos no ha format part de manera activa en l’àmbit educatiu.
Però, davant l’augment dels malestars i les necessitats pel que fa a la salut mental de les persones joves, es fa més palesa que mai la necessitat que els centres educatius esdevinguin un factor clau de protecció i de suport de la salut mental de les persones joves, així com es transformin en agents educadors i transmissors d’una visió de la salut mental acurada, lliure d’estereotips, prejudicis i estigmes, promovent una cultura positiva en el centre entorn la salut mental i emocional.
Com assenyala la Raquel, que també té experiència amb problemes de salut mental i és activista d’Obertament, “l’adolescència és una època molt important a nivell personal i marca les nostres vides, així que cal fer molta pedagogia als centres educatius per poder acompanyar els malestars de les persones joves d’avui”. La Lauriane també afegeix que “no es tracta de fer teràpia amb el teu alumnat, sinó d’intentar entendre’ls, motivar-los a afrontar els problemes, a no tenir por de demanar ajuda, transmetre a l’alumnat que no estan sols, que si demanen ajuda la tindran”.
La salut mental continua sent una matèria pendent en la societat i també en les aules educatives. La prevenció de l’estigma i dels processos d’estigma en les persones amb problemes de salut mental passa per la implementació de programes que incloguin en l'experiència educativa dels i les joves una visió de la salut mental lliure d’estigmes. L’estigma condiciona la relació que tenim amb la nostra salut mental, i la visió que tenim de la de la resta. Les idees preconcebudes i els prejudicis socials no faciliten el seu reconeixement, la seva expressió, ni la seva comprensió.
La prevenció de l’estigma i dels processos d’estigma en les persones amb problemes de salut mental passa per la implementació de programes que incloguin en l'experiència educativa dels i les joves una visió de la salut mental lliure d’estigmes.
És per això que des d’Obertament lluitem des de fa més de set anys per la construcció d’uns centres educatius lliures d’estigma i prejudicis, perquè sabem la transcendència que té el context educatiu per cuidar i protegir la salut mental dels i les més joves. El projecte What’s Up! Com vas de salut mental?, aborda la salut mental i les emocions de manera transversal a les aules amb materials curriculars, competencials i avaluables per a tots els cursos del cicle de secundària. A més a més, s’inclouen com a recursos vídeos de testimonis joves reals que han passat o estan passant per un problema de salut mental, sempre posant el focus en la recuperació i en la demanda d’ajuda. Aquests testimonis promouen que es trenquin els estereotips associats a la salut mental i el gènere de les persones joves, consistents en associar els homes amb l’autosuficiència i la fortalesa i les dones amb la dependència i la debilitat, fomentant models masculins que demanen ajuda i deslligant els sentiments de pressió i culpabilitat dels models femenins.
Això és cosa de totes, hem de repensar transformar el sistema educatiu, i això va des de projectes com el What's Up, passant per activisme, i fins a polítiques públiques perquè els i les adolescents puguin parlar sense vergonya i sense por al judici i la discriminació, que l’aula esdevingui un espai on la salut mental sigui visible, on es pugui parlar obertament d’allò que preocupa o causa malestar com a via per defensar el benestar de la població més jove.
Obertament és una entitat sense ànim de lucre que lluita contra l’estigma i la discriminació que les persones que conviuen amb un problema de salut mental encara pateixen a les diferents esferes de la seva vida, tot fent que, a través de l’activisme i els seus testimonis en primera persona, esdevinguin protagonistes del canvi en la societat.
